L’objectiu principal d’un jove que inicia en el món de la interpretació és fer-se veure. Per aquesta raó, un dels preus a pagar en aquest trajecte és el d'aconseguir la fama. Però, què és exactament ser famós? O més aviat: què estaries disposat a fer per la fama? Aquesta és la premissa que segueix FAMA FOMO FUMU!, el primer espectacle de la jove companyia teatral Al Dente que es podrà veure a la Sala Beckett fins al 18 d’octubre.

L’obra segueix la història de dues companyes de pis que volen ser actrius, però que hauran de competir per un mateix lloc en una indústria plena d'enveja. "Vivim en un sistema que premia la competitivitat i la comparació des de petits", explica al Diari de Barcelona Claud Hernández, una de les actrius i creadores de l’obra. “Ens interessava parlar de la fama com la punta de l’iceberg de tot un conjunt que és l’èxit”, afegeix Luc Roma, un altre dels intèrprets de FAMA FOMO FUMU!.

Sorgits als laboratoris de dramatúrgia de la Beckett, la companyia fa una aposta pel teatre de l’absurd i la comèdia de situació en format clàssic: “Ens ho prenem més aviat com un joc, provant fórmules més que asseient-nos a escriure teatre", assegura Roma.

 La companyia teatral Al Dente a l'obra 'FAMA FOMO FUMU!' (Gemma Almenara)

L’obra arrenca amb un seguit de gags còmics efectius que s'emmarquen dins del gènere de comèdia de situació. “Volíem transportar l’essència de les sitcoms al teatre. Per això, ens vam basar en referents com Plats Bruts, Jet Lag i fins i tot Vinagreta”, diu Zaida Lloveras, l’actriu que completa la formació Al Dente. A FAMA FOMO FUMU!, trobem els arquetips de personatges d’aquest gènere: el d'una noia rica que vol estudiar teatre, la noia de poble de família humil que ha de treballar per pagar-se una formació, i diversos personatges secundaris com a contrapunt còmic.

La tríada que dona nom a l'obra es complementa amb el FOMO (acrònim de l'anglès "fear of missing out"), entès com la por d'arribar tard a les coses i amb el FUMU, que fa referència al tabac i a la part més absurda de l'obra que resol amb encert els jocs de paraules que provoquen rialles entre el públic. Un altre aspecte remarcable és com exploren l'enveja que hi ha en la formació interpretativa. "És important escollir bé on et formes i que siguin espais segurs", explica Lloveras.

Un canvi radical

Quan l’espectador ja s’ha familiaritzat amb el to, l’obra fa un gir inesperat amb constants trencaments de la quarta paret: “La gent es relaxa i, de cop i volta, passem a una part més de l’absurd i molt més performatiu”, explica Lloveras. També hi té cabuda la crítica social amb missatges contra l’especulació immobiliària, la sobrecàrrega d’informació i l’enveja com a motor social. D'altra banda, el treball de l'equip de so, a càrrec de Pol Fontanals, és notable amb una mescla perfecta de sintonies característiques de les comèdies de situació com a transició entre escenes i cançons icòniques de karaoke. El trio actoral aconsegueix diferenciar molt bé cada personatge i escena amb un eficaç vestuari a càrrec de Georgina Balart.

També cal destacar el paper de David Corral Lamelas amb una il·luminació embogida que segueix amb èxit el ritme frenètic de la proposta. En un espai proper com és la Beckett, l'escenografia a càrrec de Cesc Colomina permet una gran llibertat de moviment als actors.

A FAMA FOMO FUMU! tenim teatre per riure i reflexionar, es combina un bon plantejament i una execució admirable per part de la jove companyia Al Dente, que caldrà seguir de prop com una de les companyies de nova creació del panorama teatral català.