El bòlid que va sobrevolar el cel de Catalunya i part de l'est peninsular divendres a dissabte a la matinada (23.59 hores) és un dels milions de restes de coets i satèl·lits que es mouen a gran velocitat en l'òrbita terrestre baixa, i el rebuig del qual és una de les grans qüestions per resoldre en la ciència i l'economia de l'espai.

L'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) va descartar ràpidament que el bòlid fos un míssil, com es va pensar inicialment, considerant una peça de ferralla espacial aquest cridaner objecte lluminós que es va moure per l'espai, despertant l'interès dels aficionats a l'astronomia.

Milions d'objectes de deixalles espacials

L'òrbita terrestre baixa (OTB) és tot un dipòsit d'escombraries espacials, la major part procedent d'objectes generats per l'ésser humà, com trossos de naus espacials, petites motes de pintura d'una nau espacial, parts de coets, satèl·lits que ja no funcionen o explosions d'objectes en òrbita que volen per l'espai a gran velocitat.

Segons les darreres dades de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) al voltant de la Terra hi ha unes 35.150 deixalles catalogades, amb 11.500 tones totals de pes, procedents de 640 rups, explosions, col·lisions o successos anòmals que van provocar la seva fragmentació.

Fonts de l'ESA indiquen, no obstant, que "no totes les escombraries espacials estan rastrejades i catalogades": les seves estimacions apunten a la presència de més de 131 milions de objectes de deixalles espacials d'entre 1 mil·límetre i 10 centímetres sense utilitat orbitant a una mitjana de 36.000 quilòmetres per hora al voltant de la Terra.

La major part de les restes d'escombraries espacials es mouen molt ràpid i pot assolir velocitats de gairebé 29.000 quilòmetres per hora, gairebé set vegades més ràpid que una bala.

Riscos

A causa de la velocitat i el volum de les escombraries a l'OTB, els experts en el tema coincideixen que la ferralla espacial suposa un risc per a la seguretat de les persones i els béns a l'espai i a la Terra.

El catedràtic de la Universitat de Màlaga José Luis Torres, que ha coordinat amb la professora Anelí Bongers un projecte sobre Economia de l'Espai, alerta d'aquests riscos: "Qualsevol tros més gran d'un centímetre és potencialment letal en cas de col·lisió amb "satèl·lits operatius" dels quals actualment n'hi ha uns 6.000 en òrbita.

L'investigador Hugh Lewis, expert en escombraries espacials de la Universitat de Southampton (Anglaterra), ha calculat que el problema de la ferralla espacial "s'ha subestimat" i que la quantitat d'escombraries en òrbita es podria multiplicar per 50 d'aquí a 2100 sobre la base de les operacions previstes.

Un problema mancat de regulació

En no comptar amb una regulació expressa, més enllà d'un tractat internacional de les Nacions Unides de no obligat compliment, "les escombraries espacials són un exemple del que es denomina error de mercat perquè, en no existir drets de propietat, ningú no el gestiona", indica Torres.

L'atmosfera és un aliat útil per eliminar les escombraries espacials, ja que per sota dels 480 quilòmetres sobre la superfície, la majoria dels objectes es desintegren de forma natural a l'espessa atmosfera inferior i es cremen en menys de 10 anys.

No obstant, per sobre dels 100 quilòmetres, on l'atmosfera és més fina, passa el contrari i les deixalles es perden a l'espai. Els investigadors experts en escombraries espacials coincideixen que "no és responsabilitat d'un sol país, sinó de tots els països que naveguen a l'espai", i que el seu gestió és tant un repte internacional a resoldre com una oportunitat de preservar l'entorn espacial per a futures missions d'exploració.