Què tenen en comú la IA, el fotoperiodisme i una torradora? - Diari de Barcelona
Set de cultura
Què tenen en comú la IA, el fotoperiodisme i una torradora?
Una sèrie de 3Cat sobre els dilemes de la intel·ligència artificial, el fotoperiodisme, el llegat d’André Ricard, la música electrònica, la vida del Raval, una novel·la sobre la violència i una comèdia teatral marquen l’agenda cultural de Barcelona
El fred comença a fer-se notar, els dies s’escurcen i l’actualitat política guanya temperatura a mesura que s’acosten les eleccions. La campanya electoral comença aquests dies i el debat públic ja és ben present. Mentrestant, la cultura ofereix altres maneres d’entendre el moment social actual: des de la intel·ligència artificial i els seus dilemes ètics fins a les imatges que documenten els conflictes, passant pels objectes quotidians que han marcat el disseny català i les històries que neixen als barris. Set propostes per omplir l’agenda aquesta setmana i poder descansar a l’inici de la campanya electoral.
Ciència, intel·ligència artificial i talent femení
Què passa quan la intel·ligència artificial deixa de ser una promesa tecnològica i entra de ple en les decisions que afecten les nostres vides? Aquesta és una de les qüestions que travessa LIA, la nova sèrie de ficció de 3Cat que situa quatre joves científiques al centre d’un programa pioner d’intel·ligència artificial.
La Juliana, la Neret, la Fatoumata i la Cyrielle són quatre estudiants de doctorat que entren al Laboratori avançat en Intel·ligència Artificial, un entorn exigent i competitiu en què hauran d’afrontar reptes tècnics, morals, econòmics i socials. Però els algoritmes no són l’únic problema: cadascuna arrossega experiències personals, inseguretats i conflictes propis del pas a la vida adulta.
Protagonitzada per Cristina Colom, Clara Sans, Mireia Vilapuig i Laura Vinyals, amb Emma Vilarasau i Daniel Grao, la ficció consta de sis episodis i està dirigida per Patricia Font i Ana Millán. La sèrie, que s’estrena dimarts a la plataforma 3Cat, també vol trencar estereotips i incentivar les vocacions femenines en les disciplines científiques i tecnològiques.
Les imatges que ens obliguen a mirar
Hi ha fotografies que expliquen en un instant allò que les paraules no sempre aconsegueixen transmetre. El World Press Photo torna a Barcelona, al CCCB, amb una selecció de les imatges premiades en una de les cites internacionals més destacades del fotoperiodisme.
L’exposició posa el focus en les històries que hi ha darrere les fotografies: conflictes, crisis humanitàries, transformacions socials i realitats que sovint queden lluny de la nostra experiència quotidiana. La mostra de 2026 reuneix els treballs de 42 fotògrafs guardonats, amb imatges sobre política, migració, qüestions de gènere, conflictes armats i crisi climàtica. Es podrà visitar del 6 de novembre al 13 de desembre.
La proposta no es limita a presentar imatges impactants, sinó que convida a aturar-s’hi, entendre’n el context i reflexionar sobre el paper del periodisme visual en la manera com interpretem el món. Una visita especialment necessària en un moment en què la saturació d’imatges conviu amb la necessitat de distingir la informació, el testimoni i la manipulació.
El disseny com a part de la nostra vida
Una cadira, un estri domèstic o un objecte que fem servir cada dia poden semblar insignificants fins que ens aturem a pensar qui els ha dissenyat i quines idees hi ha al darrere. El Disseny Hub Barcelona va inaugurar el 29 d’octubre André Ricard. Disseny en ús, una exposició dedicada a una de les figures pioneres del disseny contemporani català.
La mostra, que es podrà veure fins al 14 de març de 2027, reivindica la trajectòria de Ricard i la seva manera d’entendre el disseny com una eina al servei de les persones. Lluny de considerar els objectes simples elements decoratius o peces sotmeses a les modes, l’exposició destaca la funcionalitat, la claredat formal i la vigència de les seves creacions. La proposta també recupera la faceta menys visible del dissenyador: la seva tasca com a teòric, divulgador i promotor de la disciplina en l’àmbit català i espanyol.
La música es pot convertir en una experiència visual
Del 6 al 7 de novembre, el MIRA Digital Arts Festival torna a Barcelona per explorar les fronteres entre música contemporània, arts digitals i tecnologia. El festival proposa experiències que van més enllà del concert convencional, amb espectacles audiovisuals, instal·lacions, projeccions immersives, visuals en directe i sessions de DJ.
El programa inclou artistes com Arca, Helena Hauff, Max Cooper, Nicola Cruz i Shygirl, en una combinació de propostes que connecten l’experimentació sonora amb les possibilitats de la imatge digital. El resultat és un espai on el so, la llum i les tecnologies visuals formen part d’una mateixa experiència.
El MIRA també desplega activitats prèvies a la Sala Apolo: MIRA x SYNCRA, el 3 de novembre, i MIRA.exe, el 4 de novembre, amb entrada gratuïta segons la informació del festival. El 5 de novembre, la mateixa sala acollirà l’actuació de Mouse on Mars.
Raval(s): un barri de moltes veus
No hi ha una sola manera d’explicar el Raval. El barri és una suma de comunitats, memòries, llengües i formes de vida que sovint no caben en un únic relat. Del 6 al 8 de novembre, el festival Raval(s) tornarà a convertir els carrers i els equipaments del barri en un escenari obert a la creació comunitària.
La programació d’enguany inclou una cinquantena d’activitats impulsades amb la participació d’un centenar d’entitats, col·lectius, artistes i equipaments del territori. Les propostes abracen les arts escèniques, la música, la cultura popular, els feminismes, l’ecologia urbana i les activitats familiars i gastronòmiques.
Un dels projectes destacats és Les Titelles Ravalucionàries, una creació comunitària que combina titelles gegants, clown i arts de carrer per explorar i qüestionar la realitat del barri a partir de les experiències del veïnat. La programació també inclou recorreguts performatius, teatre social i propostes que reivindiquen la diversitat de veus del territori.
El pes emocional de la violència
Què queda després d’haver-se enfrontat a un crim extrem? I com conviuen els agents policials amb les decisions que han de prendre en qüestió de segons? A El parte 347, Sebastián Tugores, policia local a Madrid, parteix d’un cas real de doble assassinat vicari per explorar les conseqüències humanes i psicològiques de la violència amb un estil realista i documentat.
Publicat per l’editorial Alrevés, el llibre està narrat en primera persona i situa el lector en la mirada d’un policia abans, durant i després de la intervenció. Més enllà de reconstruir els fets, Tugores s’endinsa en la pressió professional, la responsabilitat de prendre decisions urgents i les seqüeles emocionals que poden persistir molt després que el cas s’hagi tancat.
L’obra forma part de la col·lecció Sinficción: llibres de crònica negra basats en fets reals, com assassinats i investigacions policials. Altres títols interessants són 29 balas y una nota de amor, d’Alfonso Egea, sobre el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona o El celador de Olot, de Matías Crowder, sobre els assassinats de residents d’una geriatria.
La intel·ligència artificial ha entrat a casa
Una torradora intel·ligent pot semblar un regal inofensiu. Però què passa quan un aparell domèstic comença a ocupar un lloc inesperat en la vida de les persones? Aquesta és la premissa de La torradora, la comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel que arriba a la Sala Versus Glòries del 4 de novembre al 6 de desembre.
El Bruno, un home de mitjana edat immers en una crisi existencial, rep del seu veí Arcadi, un emprenedor extravertit, una torradora de pa intel·ligent que acabarà alterant la seva vida. A partir d’aquesta situació quotidiana, l’obra aborda amb humor qüestions molt actuals: la confiança en les màquines, els vincles emocionals amb la tecnologia, l’aïllament social, la crisi econòmica i l’especulació immobiliària.
Esquius i Belbel proposen una comèdia que combina situacions absurdes i tocs de ciència-ficció per plantejar una pregunta de fons: fins a quin punt estem disposats a deixar que la tecnologia decideixi per nosaltres?
