La Queer’s League torna a Barcelona per demostrar que és possible una altra manera de jugar a futbol - Diari de Barcelona
Esport inclusiu
La Queer’s League torna a Barcelona per demostrar que és possible una altra manera de jugar a futbol
Sis equips de la ciutat participen en un torneig que trenca amb els codis tradicionals de l’esport i obre el camp a totes les identitats
La cinquena edició de la Queer’s League ja és una realitat. Aquest diumenge, de 13:30h a 16:30h, el Camp Municipal de Futbol del Poblenou - Agapito Fernández, acollirà aquest torneig inclusiu per a equips LGTBIQ+. Aposta per un esport sense violència, sense masclismes i sense fòbies; una lliga per competir sense guanyar, i per jugar sense haver-se de justificar.
Sis equips LGTBIQ+ de Barcelona formen la Queer’s League: Entenem Santa Coloma, Ram de l'Aigua, Panteres Grogues, Fènix, Oasis i Dracs de Barcelona. El torneig crea un espai segur per practicar esport, lliure de violències i obert a la diversitat. A part, no es compten els gols, els partits no tenen resultat i la competició no té un guanyador. Jugar, gaudir i socialitzar: aquesta és la victòria de la Queer’s League.
Una trobada de futbol, però també de comunitat
Diumenge al migdia, al Camp del Poblenou, no es cantaran gols, ni es cridaran ordres des de la banqueta. Tampoc hi haurà crits d’indignació cap a l’arbitratge. Hi haurà futbol, sí, però sense el soroll de la violència ni la pressió per guanyar. És la Queer’s League, un projecte esportiu nascut per omplir el buit que durant dècades han patit les persones LGTBIQ+ dins del món del futbol.
Els jugadors de la Queer's League després de l'última edició (Instagram: @queersleague)
"La Queer’s League va sorgir com una idea de socialització entre els diferents equips LGTBIQ+ de la ciutat. Ens coneixíem, però no hi havia gaire contacte, més aviat competitivitat", explica Chris Pergón, un dels organitzadors i jugador de Dracs de Barcelona. Avui, aquesta lliga informal ja ha celebrat cinc edicions i s’ha convertit en molt més que una trobada esportiva: "L’objectiu principal era crear una macrocomunitat", afegeix.
Un espai segur per ser i existir
En un món on el futbol sovint és sinònim d’hostilitat per a moltes identitats dissidents, la Queer’s League trenca patrons. "Com a persona transmasculina, és molt difícil trobar un espai esportiu on no t’hagis de justificar", diu l'Hugo Martínez, jugador i impulsor de l’equip Fènix. "A la Queer’s no haig d’amagar qui soc, ni explicar el meu cos, ni el meu nom, ni la meva història. Sé que és un espai segur".
Fènix, el seu equip, va néixer "des de la necessitat": "Volíem crear un equip on la nostra identitat no fos un problema, sinó un punt de partida per arribar a un esport més inclusiu i més divers". Amb el temps, s’ha convertit en un referent. "Fènix no és només un equip, és un moviment. És donar visibilitat a l'existència de les persones transgènere".
Fénix FC, el primer equip de tota Espanya format únicament per homes trans (Instagram: @queersleague)
Aquesta visibilitat, "genera referents, i els referents salven vides", explica l’Hugo. "Cada cop que algú veu un equip com Fènix o qualsevol altre de la Queer’s League li diem: tu també pots fer-ho", conclou.
Jugar sense por, competir sense violència
La Queer’s League no és una lliga competitiva. No hi ha classificació ni premi final. De fet, des de fa diverses edicions, es van deixar de comptar els gols. "Vam veure clar que trencar amb la competitivitat era fonamental. Això ha fet que la gent estigui més motivada a participar-hi per aquest vessant social", remarca en Chris.
En aquesta lliga, les normes també estan pensades per protegir el benestar de tothom: no s’admeten entrades fortes, insults, ni faltes de respecte. Les àrbitres són del col·lectiu i les capitanes de cada equip fan de mediadores per garantir l’harmonia. "És un joc sa, sense la competitivitat tòxica que hi ha en el futbol tradicional", diu l'Hugo.
L'equip Entenem Santa Coloma a la Queer's League (Instagram: @queersleague)
Per a l'Eiden Marín, jugador d’Entenem Santa Coloma, la diferència d’aquest espai es nota des del primer minut: "Intenta sortir dels cànons de la lògica competitiva, i intenta ser un torneig més amigable i amistós. En el centre no està qui guanya, sinó el fet de trobar un espai on poder practicar l’esport de forma segura i lliure".
Quan el futbol acull, el col·lectiu floreix
L’Eiden ha estat federat en futbol sala femení, un entorn que considera més acollidor. Però ara, com a home trans, no sempre és fàcil trobar on encaixar: "La Queer’s League es defineix des de la diferència i acull la diversitat. Això fa que sigui un espai més segur per moltes persones que hem patit discriminació".
Hi coincideix l’Izan de Jodar, també jugador d’Entenem: "És un joc que es basa en el respecte i l’educació. No hi ha un gènere o orientació sexual. Ens accepten tal com som". Per això, diu, "és necessari que hi hagi un espai així per a persones que no se senten còmodes en altres contextos esportius. Ens dona llibertat".
Tot i els avenços, tant l’Eiden com l’Izan reconeixen que encara queda molt per canviar. "Al futbol masculí, ser del col·lectiu LGTBIQ+ continua sent un estigma. Encara avui molts càntics als estadis són racistes o LGTBIQ+fòbics", alerta l’Eiden. Però assegura que espais com la Queer’s League poden ser claus per començar a trencar aquesta realitat.
El futbol com a eina transformadora
Per a moltes persones que hi participen, aquest torneig és una petita revolució. "El món de l’esport continua sent molt binari, masclista i transfòbic", expressa l’Hugo, "però també és un lloc amb molt potencial per transformar. Per acabar amb els estigmes calen canvis estructurals, però també petits gestos: reglament inclusiu, entrenadores formades, escoles que eduquin en la diversitat i espais com la Queer’s League que demostren que es pot competir d'una altra manera".
La visió de futur, però, no deixa de banda l’ambició. Des de l’organització ja somien amb una estructura més estable: "Ens agradaria crear una lliga entre els diferents equips de la ciutat i obrir-ho a equips femenins també", explica en Chris.
Perquè si una cosa ha demostrat la Queer’s League en aquestes cinc edicions és que el futbol pot ser un lloc d’acollida i no d’exclusió. Un espai per córrer, suar i cridar, però també per existir, reconèixer-se i sentir-se part d’una comunitat que celebra la diversitat.
