Sortir del mercat residencial tensionat: "No és una bona notícia" - Diari de Barcelona
El nou mapa de Zones de Mercat Residencial Tensionat (ZMRT) de la Generalitat de Catalunya preveu la sortida de 22 municipis que perdran eines per regular el preu del lloguer. Són localitats com Reus, Granollers, Figueres, Lleida, Mollet del Vallès o Tortosa, que acumulen una població total de 634.000 habitants. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, defensava aquest dimarts que el canvi “demostra que el mecanisme funciona a l’hora de contenir l’alça dels preus”, però diversos municipis han fet palès el seu descontentament davant la resolució i alerten que, sense el topall dels preus, la situació es podria tornar a disparar.
“No és una bona notícia, precisament perquè formar part de la zona tensionada ha permès el control de preus”, assegura l'alcalde de Parets del Vallès, Francesc Juzgado (PSC), en declaracions a aquest mitjà. Altres consistoris tampoc entenen per què es deixa d’aplicar un recurs que ja donava resultats i, de fet, alguns ja han anunciat que presentaran al·legacions. En una atenció als mitjans, Sandra Guaita, alcaldessa de Reus (PSC), lamenta que “aquesta mesura ja no es pugui aplicar a la ciutat” precisament perquè “és una eina efectiva”.
Marina Escribano, regidora d’Habitatge de Mollet del Vallès: “Ens podem trobar que d'aquí a un any hagi tornat a pujar el lloguer un cop els propietaris ja no en tinguin limitat el preu”
Els beneficis de formar part de la ZMRT són dos. D'una banda, fa que el lloguer dels nous contractes no pugui superar el preu del darrer contracte vigent en els cinc anys anteriors. De l’altra, garanteix que, en el cas dels grans tenidors (propietaris de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensionat), el lloguer no pugui superar l’Índex de referència del preu del lloguer.
Els 22 municipis exclosos han aplicat les dues mesures durant els últims tres anys, i ara perdran les regulacions: “Ens podem trobar que d'aquí a un any hagi tornat a pujar el lloguer un cop els propietaris ja no en tinguin limitat el preu”, observa Marina Escribano, regidora d’Habitatge de Mollet del Vallès (Mollet En Comú, amb alcaldia del PSC).
Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida: "No crec que pugin els preus. Mentre siguem capaços d’anar nodrint el mercat de l'oferta residencial que requereix la ciutat, no hem de tenir cap problema en aquest sentit”
No tots els municipis, però, comparteixen la mateixa preocupació. Dels ajuntaments consultats pel Diari de Barcelona, ni Lleida ni Figueres pateixen per quedar fora de la llista. A la capital del Segrià, on dos de cada tres lleidatans veuen difícil adquirir un habitatge, el paer en cap, Fèlix Larrosa (PSC), considera en declaracions a la premsa que la sortida no hauria d’afectar el municipi si es continua construint: “No crec que pugin els preus. Mentre siguem capaços d’anar nodrint el mercat de l'oferta residencial que requereix la ciutat, no hem de tenir cap problema en aquest sentit”.
Qui tampoc pateix per aquest canvi és la regidora d’Habitatge de Figueres, Núria Bartrolich (Junts): “Valorem positivament que la ciutat surti de la zona tensionada de lloguer, i estem segurs que servirà per injectar de nou habitatge de lloguer al mercat”. Assegura als mitjans que, per al consistori figuerenc, la regulació dels preus “no era la solució” i que un augment de l’oferta “realment és el que pot reduir la pressió”.
“Els indicadors no sempre reflecteixen la realitat”
Tècnicament, perquè una localitat es pugui declarar zona de mercat residencial tensionat cal que les persones o famílies dediquin més del 30 % dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca o que el preu del lloguer o de compra dels habitatges hagi acumulat en els darrers cinc anys un increment d’almenys tres punts per sobre de l’IPC. Però alguns consistoris consultats assenyalen que els indicadors no sempre reflecteixen la realitat i que hi ha altres elements que s'han de considerar en cada cas.
Els factors per tenir en compte poden “ser a un pas de Barcelona” tal com explica Juzgado, o “tenir barris amb disparitat de renda i tipologia d’habitatge”, observa Escribano. Tampoc es té en compte que “al carrer hi ha una mica més de misèria del que aguanta el paper, amb contractes precaris i pisos rellogats”, valora a aquest diari Jordi Bou, alcalde del Papiol (Fem El Papiol, vinculat a Junts). La regidora de Mollet del Vallès també reconeix que “els indicadors poden semblar freds” perquè "en el dia a dia els ciutadans no noten que hagin baixat els lloguers”.
A més, tots els municipis sortints de la llista continuen formant part de l’Àrea de Demanda Residencial Forta i Acreditada (ADRFA), que obliga els ajuntaments a disposar, en un termini de 20 anys, d'un parc d'habitatge destinat a polítiques socials que representi com a mínim el 15 % dels habitatges principals. Bou retreu a l’administració la lentitud de la burocràcia i demana que els plans d’habitatge no quedin en paper mullat: “A dalt tothom parla molt, però costa molt que els diners arribin on han d'arribar realment, que és a terra i als municipis construint habitatge”.
Municipis valoren presentar al·legacions
Mollet del Vallès, el Papiol i Parets del Vallès, amb una població conjunta d’uns 75.000 habitants, estudien ara presentar al·legacions, segons han confirmat al Diari de Barcelona. La llei permet fer distincions per zones dins els municipis i pobles com Mollet volen aprofitar-ho: "Tenim barris on la ciutadania fa un esforç econòmic molt desigual dels seus ingressos i del percentatge que destina al pagament del lloguer", precisa Escribano. Tampoc entenen la sortida si segueixen dins d’altres llistes de protecció del dret de l’habitatge com l’ADRFA.
L’alcalde de Parets explica que el seu municipi també es planteja reclamar. “Ens estem barallant amb una forta demanda i una oferta zero, ni de lloguer ni de venda”, detalla. Per tant, la sortida de la llista “no beneficiarà, sinó que farà disparar uns preus que ja són prou alts”. Bou, per la seva banda, apunta que el Papiol també vol presentar recurs, però reconeix que “serà complicat” perquè “els pobles petits no tenim tantes capacitats tècniques”.
Quan es resolguin les al·legacions, es farà arribar la llista definitiva al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana per a la seva aprovació i publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), moment en el qual entrarà en vigor la mesura. Els ajuntaments esperen que els processos legals els permetin deixar enrere la resolució que “complicarà més la vida dels nostres veïns i veïnes”, reconeix Juzgado.






