Les eleccions del 12-M són a tocar i un dels temes centrals del debat polític torna a ser l’educació. Hi ha propostes de tota mena, des de el paper del català en l’àmbit escolar fins als finançaments i ajuts en les escoles públiques i concertades. Quines models defensen els partits parlamentaris? 

Llengua 

La gran majoria dels partits aposten per la llengua catalana. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) promou l’ús del català com a llengua pròpia i defensa una escola comuna que garanteixi el català, castellà, occità-aranès a l’Aran i l’anglès per a tothom. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) defensa el català en tots els àmbits educatius per garantir els drets lingüístics de la ciutadania, fent èmfasi en l'entorn digital i audiovisual.

De la mateixa manera, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) també aposta per l'ús de la llengua catalana en tots els centres educatius. Paral·lelament, Junts + Puigdemont continua amb l'esperit de la immersió lingüística: vol garantir el català, assegurar un ús competent en castellà i llengües estrangeres, com l'anglès. la competència en castellà i la incorporació d’una llengua estrangera. 

Comuns-Sumar aposta per la immersió lingüística. Ciutadans reclama una educació on les dues llengües oficials tinguin la mateixa importància, mentre Vox apuja el to del discurs, defensa el "dret a ser educat en espanyol" i assegura que "perseguiran a les autoritats educatives que impedeixin el dret dels alumnes a formar-se" en aquesta llengua.  

Finançament i ajuts 

La majoria dels partits parlamentaris aspiren a avançar cap al 6% d'inversió pública en educació, tal com estableix la Llei d'Educació Catalana i a garantir els mínims d'inversió educativa recomanats per la UE i l'OCDE. En contraposició, els comuns proposen que aquesta xifra arribi al 7%, prioritzant una major assignació de recursos per a les escoles públiques, mentre que el PP busca equiparar el finançament entre les escoles públiques i les concertades. D'altra banda, Esquerra Republicana advoca per augmentar el finançament per a la recerca, amb una inversió del 3% del PIB.

En quant els ajuts destinats a les persones més vulnerables, existeix un consens sobre la necessitat d’augmentar beques escolars i universitàries, així com la creació de xecs escolars i altres ajudes destinades als menjadors. Finalment, Vox insta a revertir "la presència a les aules d'activistes i associacions que pretenen adoctrinar ideològicament els nens", referint-se sobretot a les formacions d'educació sexoafectiva.

Escolarització 0-3 anys

Tots els partits excepte Vox, que no ho esmenten, advoquen per la gratuïtat i universalització de l’escolarització dels 0-3 anys, plantejant l’augment d’oferta de places públiques. El PPC proposa augmentar també l’oferta a les llars d’infants concertades, i Ciutadans es compromet a incrementar el nombre de places disponibles, tant en centres públics com privats, mitjançant subvencions públiques.

Sobre l’educació primària i secundària, els comuns, els republicans i els anticapitalistes advoquen per l’accés gratuït i universal de l’educació, deixant de banda els centres privats i concertats. També es proposa reduir les tasques burocràtiques dels docents, augmentar el temps dedicat a la tutoria i l'atenció individualitzada, i reforçar l'orientació professional i acadèmica dels alumnes.

D’altra banda, PPC, Ciutadans i Vox defensen la lliure elecció de centres educatius dels pares en funció de les seves conviccions. 

Educació per l'alumnat amb necessitats específiques

Les propostes dels partits independentistes, comuns i PSC inclouen la millora del suport educatiu per a tot l'alumnat amb necessitats específiques, des de la detecció fins al seguiment, garantint una inclusió efectiva i un suport integral. Això es faria mitjançant una oferta educativa diversificada i adaptada, amb professionals qualificats i recursos adequats, per facilitar la graduació i integració exitosa dels estudiants amb diversitat funcional. A més, es promou dotar de més recursos i personal específic per a l'alumnat amb necessitats especials, així com fomentar una escola inclusiva que atengui les diverses formes d'aprenentatge i les necessitats educatives especials.

Contràriament, el bloc PP i Vox defensen l’educació especial en centres diferenciats; mentre que Ciutadans aposta per una escola inclusiva, respectant l'especificitat de l'educació especial.

Universitats i Formació Professional

En l'àmbit universitari, les forces d'esquerres i catalanistes reclamen un increment del finançament per a la recerca i la docència, així com una ampliació dels ajuts i beques disponibles. Concretament, la CUP advoca per potenciar els espais de debat i protegir els col·lectius de possibles agressions i discriminacions, tot vetllant per expulsar les iniciatives privades del sistema.

Per altra banda, Vox busca restablir les universitats com a espais de pensament crític i Ciutadans proposa una millora en el finançament universitari, acompanyada d'una reducció en els preus dels graus.

Quant a la formació professional, el PSC aposta per ampliar l'oferta educativa des de la formació bàsica fins al grau superior, ajustant-la als requisits del mercat laboral actual. Seguidament, ERC insisteix a potenciar la formació professional dual, mentre que la CUP destaca la necessitat de centres integrats de formació en l'àmbit local i comarcal, juntament amb mesures per facilitar la transició dels estudiants cap a l'educació superior. Finalment, Ciutadans promou la creació d'ocupació per a persones amb discapacitat, l’augment dels incentius per a empreses i el suport a la formació professional.