El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el PEN Català proposaran, juntament amb més d'una dotzena d'entitats més, actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de les Nacions Unides per reforçar la protecció de les llengües minoritàries. Aquesta proposta de millora de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que hauria de fer efectiva el Consell de Drets Humans de l'ONU, arriba 30 anys després que s'aprovés aquest text i té com a objectiu que els seus preceptes siguin ara vinculants, cosa que no es va aconseguir el 1996.

El president del CIEMEN, David Minoves, emmarca la iniciativa en un context global de "pèrdua de diversitat lingüística" per factors humans i "no tan humans": "Hi ha llengües que estan perdent parlants i protecció jurídica", ha subratllat. La iniciativa, que segons Minoves representa una aportació "universal" promoguda des de Catalunya, compta amb el suport d'altres 15 entitats com Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, La Xarxa Vives d'Universitats, Linguapax o Garabide.

La defensa de les llengües, "amenaçada"

"El món ha canviat després d'aquests 30 anys", ha sostingut Minoves, en al·lusió a fenòmens com "les migracions, la revolució digital o la globalització de les llengües hegemòniques en àmbits comunicatius". Així mateix, ha posat de manifest que, segons la UNESCO, més de la meitat de les llengües del món estan en perill de desaparèixer durant el segle actual. "No esperarem que la protecció dels drets lingüístics caigui del cel", ha postil·lat.

Per la seva banda, la professora de Dret Constitucional i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, Vicenta Tasa, ha remarcat que aquesta vegada, a diferència de la proposta presentada fa 30 anys, la iniciativa es promou des de la societat civil valenciana, balear i catalana. "Sense drets lingüístics, els drets humans es devaluen", ha afirmat Tasa, que ha reconegut contactes amb la UNESCO.