"La ràbia en les dones no interessa, perquè és l'emoció que permet identificar opressions i abordar situacions de desigualtat" - Diari de Barcelona
La ràbia femenina o el female rage és un fenomen que ha guanyat visibilitat a les xarxes socials i en la cultura popular en els últims anys. A través de pel·lícules, sèries i plataformes socials, les dones estan mostrant les frustracions, vulnerabilitats i enuig de formes crues i passionals. Aquesta ràbia no és casual, sinó que s’arrela a les injustícies que les dones viuen cada dia. És una resposta emocional legítima davant una realitat que continua negant-nos l’espai i el respecte que mereixem.
Exemples d’aquesta tendència són evidents en pel·lícules com Pearl (2022), Gaslight (2019) o Midsommar (2019), on es presenten personatges femenins que arriben al límit de la seva resistència. Aquestes dones no amaguen les seves emocions, sinó que les expressen sense filtres, transformant-les en una mena de catarsi col·lectiva per totes aquelles que, com elles, s’han vist relegades a l’espai de l’anonimat.
@primevideoaunz Florence Pugh absolutely NAILED female rage in the final scene of #Midsommar #florencepugh #ariaster #femalerage ♬ female rage - bel6va
Però quin paper juga la ràbia femenina en la societat? Més que una emoció destructiva o irracional, s'ha consolidat com una força per desafiar les estructures de poder i opressió en una societat patriarcal. La seva presència en els moviments feministes, en les lleis que busquen protegir els drets de les dones i en les protestes socials, demostra que és un motor de canvi necessari per construir una societat més justa i inclusiva.
Emoció vetada: un mandat patriarcal
Des de la infància, les dones reben un missatge clar: la seva emoció de ràbia no és acceptable. "Socialment, se'ls ha exigit a les dones unes característiques concretes —com l'amabilitat, el sacrifici personal o la cura dels altres—, mentre que emocions com la ràbia o l'emprenyament han estat vetades totalment per les dones", explica la psicòloga i membre de la Junta del COPC, Marta Mariñas. Aquesta prohibició de la ràbia no és casual. Segons l'experta, "hi ha una arrel patriarcal molt clara per mantenir les desigualtats".
Les estructures de poder, així com els mandats socials, han establert que les dones han de ser complaents, sempre disponibles per a altres i que expressar ràbia trencaria aquesta imatge idealitzada de la feminitat. Mariñas afegeix que "en aquesta prohibició social de la ràbia hi ha una clara intencionalitat patriarcal", ja que l’emoció de ràbia és vista com una amenaça per a l’ordre establert. "La ràbia en les dones no interessa, perquè és l'emoció que permet identificar opressions i abordar situacions de desigualtat", sosté l’experta.
La sociòloga Gisela Solés destaca que el patriarcat ha construït una identitat femenina fonamentada en l'obediència i la subjecció, tant en l'àmbit familiar com social. “Obediència és quan una part té el poder i l’altra se sotmet. Si mirem com s’han construït les relacions familiars, des de creences religioses cristianes, es dualitza la percepció mental de les dones com a sentimentals i no racionals, mentre als homes se’ls associa amb la raó", explica Solés.
Aquesta obediència imposada no només afecta la seva relació amb els altres, sinó també el seu diàleg intern. La sociòloga explica la profunda frustració que deriva d'aquestes estructures repressives: “Quan tu no tens la possibilitat de socialitzar d'una forma lliure amb els iguals, el desenvolupament mental de les converses interiors també s'accentua”. Aquesta explosió emocional sovint es tradueix en ràbia, una emoció que no pot ser expressada de manera saludable en un sistema que penalitza la seva manifestació.
@starrrmaaan girlhood #fypシ #xyzbca #latinoamerica #girls #girlhood ♬ use this sound if ur depressed and anxious - gillianlovesfilms 🎬
Una eina per desafiar l’ordre patriarcal
Solés assenyala que quan una dona expressa la seva ràbia, la societat sovint la titlla d’histèrica, patologitzant la seva emoció: "Quan tu parles d’una dona histèrica, estàs invalidant la seva ràbia, una emoció que és fonamental per a la transformació social”. “La ràbia femenina no només és legítima, sinó que ha estat un motor de canvi”, adverteix l’experta. Tot i això, recorda que “la ràbia pot ser un motor de canvi, però no pot ser la gasolina permanent. Necessitem un fi i una racionalitat darrere d’aquest impuls inicial”.
La politòloga Anna Naudi assenyala que “la ràbia femenina és quelcom necessari per desafiar l’actual statu quo heteropatriarcal”. “La normalització de la diversitat és indispensable per a construir societats molt més inclusives”, afegeix.
Les mobilitzacions feministes i les seves demandes de canvi, basades en la ràbia acumulada, han tingut un impacte significatiu en els avenços legislatius, però també en les dinàmiques polítiques globals. En molts països, la ràbia femenina ha impulsat canvis legislatius, com la legalització de l'avortament a diverses regions del món o la implementació de lleis més estrictes contra la violència de gènere. Com subratlla Naudi, “la ràbia femenina ha assolit diferents objectius polítics i legislatius per la millora dels drets de les dones”. Aquesta ràbia s'ha convertit en una eina política que no només exigeix un reconeixement per part de les institucions, sinó que també desafia les estructures de poder i exigeix un canvi profund en les normes socials.
@aboutafilm "i have a thing about feminine rage. i get a lot of men doing really terrible things and women sitting silently whilst one tear slowly falls, and i'm like, "oh, no, no, no. we get mad, we get angry.'" #anyataylorjoy #femininerage #femalerage #unhingedwomen #filmedit #filmtok #cinema #cinematok #film #midsommar #dontworrydarling #jennifersbody #blackswan #gonegirl #pearl #thewitch #promisingyoungwoman #goodforher #goodforhertrope #womanhood ♬ original sound - about a film
Les dones, històricament relegades a rols subalterns, han utilitzat la ràbia per exigir una millor representació i la fi de la discriminació de gènere. Aquesta ràbia s'ha expressat de moltes formes, des de la mobilització en les places públiques fins a la creació de lleis que promouen la igualtat. Mariñas subratlla que “la ràbia, quan es canalitza de manera constructiva, pot ser una gran força de resistència davant la injustícia i el patiment causat per la desigualtat”.
La ràbia en el marc dels moviments feministes
En aquest mateix sentit, Solés destaca el rol d’aquesta emoció en el canvi social: “La ràbia pot ser un impulsor de canvi, però necessita una racionalitat darrere. Si no canalitzem aquesta ràbia, es dilueix”. Moviments com el #MeToo van ser un exemple clar de com la ràbia pot unir a milers de dones, però la seva efectivitat es va veure limitada per la manca de sostenibilitat en el temps, convertint-se en un moment de clamor que no va aconseguir transformar els fonaments de la societat.
Naudi afirma que “aquesta ràbia general és totalment necessària per dur a terme nous canvis que lluitin pels drets fonamentals amb perspectiva de gènere”. Ara bé, també opina que “qualsevol moviment que busqui trencar amb la norma i l’statu quo serà ridiculitzat o invalidat per l’oposició d’aquest, sobretot en l’actual era digital i comunicativa”.
Un dels factors que Solés destaca com a rellevant en la perpetuació de la ràbia femenina és la individualització i la patologització de les emocions. La societat capitalista, amb la seva incessant demanda de productivitat i d'autogestió, ha convertit les emocions en problemes individuals, que obliden les arrels estructurals de les desigualtats. La sociòloga adverteix: “Si individualitzem les nostres sensacions i les racionalitzem, no fem una comunitat de persones que puguin lluitar pel canvi”. “El problema és que ho patologitzem tot: donem la responsabilitat individual a la persona que està patint violències estructurals”, afegeix.
La ràbia i la psicologia del canvi
"L'expressió de la ràbia de les dones fins i tot s'ha considerat una patologia. Era diagnosticada com a histèria i tractada psiquiàtricament", recorda Mariñas. Aquesta visió, profundament arrelada en la cultura de l'època, contribuïa a reforçar la idea que era una malaltia, una desviació de la norma social.
Aquest control social sobre l'expressió d’aquesta emoció no només té conseqüències psicològiques, sinó també físiques. La psicòloga adverteix que "la inhibició d'aquesta ràbia pot portar fins i tot a la depressió o a l'ansietat" i, afegeix, que la repressió crònica d'aquesta emoció pot generar símptomes físics com mals de cap, problemes digestius o fatiga crònica.
A Solés li preocupa la manera en què la societat ha naturalitzat la reacció de les dones com una anomalia, mentre que la ràbia masculina és vista com una forma d’autoritat, no com un descontrol. “La societat prefereix veure les dones com a figures passives i sense veu, mentre que quan els homes expressen la seva ràbia, se’ls reconeix com una forma legítima de poder”, conclou.
Per a la sociòloga, la resposta a la ràbia femenina no es troba només en l’expressió de la frustració, sinó en la creació d’eines per gestionar-la i, sobretot, en la construcció d’una consciència col·lectiva que permeti transformar les estructures. “Les nenes i adolescents d’avui tenen eines per identificar les desigualtats, però no saben com actuar-hi. Aquesta incapacitat genera una frustració enorme, perquè veuen les injustícies i no tenen el poder de canviar-les”.
@tripatripatripatri el deterioro de la salud mental no es un aesthetic. #feminismo #feminismointerseccional #womanism #patriarcado #femalerage #rabia #ira #desesperación #mujer #niunamenos #niunamas #saludmental ♬ original sound - noam
Segons Mariñas, la ràbia femenina pot estar relacionada amb un procés emocional profund que implica la consciència de la injustícia i la frustració per no ser escoltades ni reconegudes. La ràbia no només respon a la discriminació personal, sinó també a una col·lectivitat que sovint es veu desposseïda de drets bàsics com la igualtat salarial, l’accés a la salut sexual i reproductiva o la protecció davant la violència.
Una eina per sanar i resistir: gestionar la ràbia
“Les dones experimenten una ràbia legítima quan es troben amb una societat que no els ofereix les mateixes oportunitats ni els mateixos drets que als homes”, explica la psicòloga. Aquesta ràbia, com un mecanisme de defensa, pot ser una resposta natural davant la frustració per la discriminació estructural; i quan aquesta ràbia és compartida per moltes, es converteix en una força imparable.
Aquesta emoció també pot tenir una relació amb la salut mental, com subratlla l’experta: “Quan la ràbia no és reconeguda o gestionada de manera adequada, pot provocar emocions de desolació i angoixa, que afecten la salut mental de les dones”. Però, alhora, la capacitat de reconèixer i canalitzar aquesta ràbia pot ser terapèutica i alliberadora. En aquest sentit, Mariñas també destaca que “el reconeixement de la ràbia com una emoció legítima pot ser un pas fonamental per sanar les ferides que l'opressió genera”.
Se empatiza tan poco con la rabia femenina que no me sorprende que la rabia tenga manifestaciones de tristeza (ej: llorar) en muchas de las mujeres.
— Sarah Belén (@venusoncrack) April 16, 2022
Malgrat la repressió històrica, la psicòloga recorda que la ràbia té una funció essencial en la vida emocional i social. "La ràbia és l'emoció de la posada de límits; és l'emoció que ens connecta amb la dignitat, amb l'agència pròpia i amb la defensa dels propis drets". Aquesta visió positiva mostra la seva funció adaptativa, permet identificar injustícies i dona la força per defensar els drets. "Cap emoció és negativa. Totes les emocions tenen una funció adaptativa i ens porten informació molt valuosa", afirma, subratllant que la ràbia, tot i la seva mala fama, és essencial per a l’agència femenina.
De fet, no expressar aquesta ràbia pot dificultar que les dones connectin amb la seva capacitat de defensar-se i posar límits. "No tenir la capacitat per connectar amb la ràbia dificulta la nostra agència i l'activació d'estratègies de defensa i protecció", assegura Mariñas. Per tant, l'expressió de la ràbia no només és saludable, sinó que és necessària per a la protecció del benestar personal i social.
Mariñas ressalta que "és molt important estar en absoluta consciència i connexió amb les nostres emocions i necessitats per trencar amb el mandat de complaença". Per a la psicòloga, gestionar la ràbia no implica "llançar-la a una altra persona, sinó detectar què m'emprenya i expressar-ho d'una manera saludable". A més, recalca la rellevància de construir una xarxa de suport, ja que "compartir el que ens passa, sentir-nos recolzades i validar les nostres emocions" ajuda a legitimar-les i a transformar la ràbia en una força alliberadora que pot actuar com a motor de canvi i empoderament personal.






