L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona va registrar 1.265 situacions de discriminació el 2025, un 14,8% més que l’any anterior, segons l’informe presentat aquest divendres. El racisme i la xenofòbia es mantenen per vuitè any consecutiu com el primer motiu, amb 348 casos, seguits de la discriminació per ús del català (284), que escala al segon lloc per primera vegada, i de la salut (268). Com a novetat, l’administració pública ha passat a ser per primer cop el principal agent discriminador, sobretot per les denúncies en l’àmbit sanitari, segons ha explicat el cap del Departament de Drets i No Discriminació de l'Ajuntament, Jaume Muñoz. 

Muñoz ha recordat que en l’informe del 2024 l’administració pública constava com el tercer agent discriminador. Segons ha detallat, quan els agents són cossos policials o de seguretat privada, el principal motiu de discriminació és el racisme i la xenofòbia, mentre que en el cas d’entitats privades i empreses és la llengua. Els casos d’LGTBI-fòbia, en canvi, els protagonitzen “sobretot particulars”, ha apuntat.

La coordinadora de l’Oficina per la No Discriminació (OND), Berta Andrés, ha concretat que l’administració pública és el principal agent discriminador en els casos de racisme contra persones de l’Amèrica Llatina i de racisme antimusulmà. Segons Andrés, prop d’un terç d’aquests casos tenen lloc a l’espai públic, com carrers, parcs i places.

Les formes de racisme més freqüents són el discurs discriminatori i d’odi i les agressions verbals, tot i que també hi ha un nombre important d’agressions físiques. Segons l’informe, 163 dels casos de racisme i xenofòbia van afectar dones. En destaquen els de racisme contra persones de l’Amèrica Llatina (113) i de racisme antimusulmà (92).

La segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, ha alertat que “darrere d’aquestes xifres hi ha moltes altres situacions que no arriben a denunciar-se”.

 La segona tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay a la presentació del nou Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2025. Foto: Mònica Riu (ACN)

“Millors eines per detectar-les”

Muñoz ha explicat que l’Observatori ha passat de 265 casos registrats el 2018 als 1.265 de l’any passat. “No és que a la ciutat visqui un augment exponencial de les discriminacions, que evidentment és un problema que preocupa i ocupa”, ha afirmat, sinó que “també es pot entendre hi ha millors eines per detectar-les”. “Tota la feina que fem contra la infradenúncia va donant els seus resultats”, ha afegit.

Segons Muñoz, les persones discriminades són principalment dones. La majoria de les que denuncien tenen la situació regularitzada, amb DNI o NIE, tot i que “de persones no regularitzades, refugiades o sol·licitants d’asil n’hi ha moltes més i moltes més que pateixen discriminació” a la ciutat, ha dit.

El català, segon motiu

Muñoz ha definit la discriminació lingüística com “l’adreçar-se en llengua catalana i no rebre resposta per motiu de la llengua emprada”. Segons l’informe, les persones afectades van intentar fer accions quotidianes en català, com demanar un servei en un bar o restaurant, fer una gestió mèdica o renovar documentació. Es van trobar amb exigències per canviar al castellà, manca de documentació en català i fins i tot denegacions de servei. Les entitats privades són el principal focus d’aquest tipus de discriminació, segons el document. En l’informe del 2024, la llengua sumava 192 casos i era el cinquè motiu.

Salut mental, capacitisme i LGTBI-fòbia

En l’àmbit de la salut, el 57% de les incidències van afectar persones amb un diagnòstic de salut mental, segons l’informe. El document situa com a quart motiu el capacitisme, és a dir, la discriminació contra les persones amb discapacitat. Les dones (139) en són les principals afectades, i les incidències denunciades per persones amb discapacitat física han augmentat un 106%.

Segons l’informe, l’LGTBI-fòbia, cinquè motiu, s’ha duplicat en el període analitzat: ha passat de 112 casos el 2019 a 228 el 2025, “un pic històric”. L’increment es concentra sobretot en la gaifòbia i la transfòbia.

Discursos d’odi a les aules

L’informe d’enguany posa el focus en el discurs d’odi i en el seu impacte en els joves i l’àmbit educatiu. Segons el document, les entitats de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD) constaten “una creixent preocupació” de la comunitat educativa. La causa és l’augment de discursos d’odi, actituds discriminatòries i defensa d’ideologies d’extrema dreta entre alumnat i professorat, que s’ha traduït en més casos de discriminació a l’àmbit escolar. L’informe també apunta que la informació que rep l’alumnat per internet “sense cap escrutini” provoca “un grau important de desinformació”. Entre els efectes, cita l’augment de la polarització social i el foment de l’odi a grups minoritzats.

Gay ha advertit que “determinats discursos que qüestionen drets i llibertats fonamentals estan guanyant cada vegada més espais i intenten normalitzar actituds que alimenten la discriminació i la divisió social”. “L’educació és una de les eines més poderoses que tenim per defensar la nostra democràcia”, ha afirmat la tinenta d’alcaldia. Entre les estratègies de les entitats, Muñoz ha citat les “contranarratives adaptades al llenguatge dels joves”, la formació del professorat, la presència d’entitats als centres educatius i les guies sobre interculturalitat.

Un 31,7% de la població diu haver patit discriminació

Muñoz ha remarcat que l’informe de l’Observatori és “una foto de les discriminacions a la ciutat” i que “no és una enquesta”. A banda d’aquest registre, l’Ajuntament ha recordat les dades de l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència (ECAMB) del 2024, feta a 3.183 persones. Segons aquesta enquesta, el 31,7% de la població de Barcelona afirma haver patit discriminació. El percentatge arriba al 58,21% entre les persones que s’autoidentifiquen com a racialitzades, al 55,40% entre la població negra i al 53,98% entre les persones LGTBI. Segons el consistori, les dades reflecteixen “un clar patró de discriminació múltiple”, en què el gènere actua com “un factor agreujant”.

2.056 actuacions d’acompanyament

Segons l’informe, durant el 2025 l’OND i les entitats de la Taula SAVD van fer 2.056 actuacions d’acompanyament i suport a persones afectades. La principal va ser l’orientació jurídica, amb 852 actuacions, el 41,44%. Gay ha agraït la feina que fa l’OND “conjuntament amb les 29 entitats que formen part de l’Observatori”. També ha defensat que qualsevol persona que pateixi una discriminació ha de saber “que té drets, que disposa de recursos per defensar-los i que trobarà una administració absolutament competent per respondre’n”.