La muntanya de Montjuïc és una de les joies més preuades dels barcelonins, especialment pels afortunats qui poden arribar-hi amb una passejada. Parcs, miradors, fonts, museus i jardins s'amaguen entre els incomptables camins que recorren el modest turó, sempre preparat per regalar algun racó amb encant a qui s'aventuri a endinsar-hi. El sobrenom de muntanya màgica se'l té ben guanyat: qui no ha viscut alguna història especial entre la verdor dels seus arbres?

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer són un d'aquests indrets tan propis de Montjuïc, que et conviden a aturar-te i gaudir de l'entorn natural, on les presses i la inquietud queden relegades a un segon pla. La combinació de plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques li confereix un cromatisme excepcional, que s'afegeix a una vista panoràmica sobre la ciutat. Sens dubte, és un dels jardins més bonics de Barcelona.

Com tants espais verds de la ciutat, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. L'arquitecte i paisatgista Joaquim Casamor fou l'encarregat de dissenyar el parc, de gairebé cinc hectàrees, dedicat al poeta Jacint Verdaguer. Inaugurat el 22 de juny de 1970, juntament amb el Parc de Joan Maragall i el de Costa i Llobera, és un dels tres espais verds dedicats a poetes catalans.

L'entrada principal, situada a l'avinguda de Miramar, rep al visitant amb un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, que en el seu moment de floració, a finals de primavera, donen al conjunt una gran magnificència. Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una extensa catifa verda que ascendeix, dolçament, convidant el caminant a entrar-hi. 

Els Jardins també acullen dues escultures en forma de dona. La Noia dels Lliris (1970), de Ramón Sabí i Serra, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del poeta català: "Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any". Maternitat, de Sebastià Badia (1970) està situada al costat de la caseta de jardiners, sota una gran pi. Amb afecte i tendresa, una dona es mira el fill que té a la falda.

La millor època per visitar-los és durant la primavera (març i abril) i el final de l'estiu (de juliol a setembre) quan els Jardins llueixen amb més esplendor, gràcies en part a la gran quantitat de flors, que disposades en diverses zones del jardí li atorguen una varietat i intensitat de tonalitats que no es poden veure a la resta de jardins de Montjuïc.

Un altre dels elements singulars d'aquests Jardins són els safaretjos, situats a la part alta. Una gran diversitat de plantes aquàtiques es distribueixen en una trentena de petits safaretjos connectats que es reparteixen a banda i banda d'una llarga escalinata. Fins i tot s'hi poden trobar diverses espècies d'amfibis com la granota verda o reinetes camuflades entre les plantes dels voltants.

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer són un verd refugi de la vida frenètica de la ciutat. El temps s'alenteix i impera la calma. Estirar-se sota l'ombra d'un arbre, passejar per l'entramat de camins, fer un pícnic a la vora de l'estany o llegir un llibre amb la silueta de la ciutat de fons: l'ataràxia està assegurada. Els Jardins de Jacint Verdaguer són lloc poètic enmig de Montjuïc. Sigui com sigui, aneu-hi.

Com arribar-hi

A 20 minuts caminant de la parada de metro L3 - Poble Sec. 

A 8 minuts en cotxe des de Plaça Espanya. 

Direcció: Avinguda Miramar, 30

Districte: Sants-Montjuïc

Població: Barcelona