Els radars fixos de velocitat a les carreteres catalanes han reduït un 31 % els accidents de trànsit amb persones ferides i un 20 % els sinistres amb víctimes greus o mortals, segons es desprèn d'un estudi de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). La consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, han presentat aquest dilluns en una roda de premsa els resultats de l'estudi, que ha analitzat l'efectivitat dels radars en la reducció de la sinistralitat a les carreteres catalanes en el període comprès entre el 2002, quan van començar a instal·lar-se, i el 2023.

Durant l'interval estudiat, hi va haver una mitjana anual de 7.336 accidents amb persones ferides i 1.177 sinistres amb ferits greus o morts. L'informe estima que aquests radars fixos de velocitat, l'efectivitat dels quals augmenta amb el temps, han evitat un total de 1.610 accidents amb persones ferides, dels quals 372 haurien registrat víctimes greus o mortals.

Els accidents greus o mortals baixen un 20 %

Concretament, l'estudi mostra una baixada anual del 30,83 % en el nombre de sinistres viaris amb persones ferides i una disminució del 20,18 % en els accidents amb víctimes greus o mortals en els trams de carreteres on s'han instal·lat aquest tipus de radars. En aquest sentit, la consellera ha subratllat que els radars fixos són una "bona eina i una bona mesura" per lluitar contra la sinistralitat viària i reduir el nombre d'accidents de manera "sostinguda" en el temps.

De fet, ha precisat que la previsió és que els radars fixos puguin empetitir el nombre d'accidents amb ferits en un 50 %, una vegada que aquests dispositius hagin superat els dotze anys de vida des de la instal·lació. Ha defensat que aquests radars generen un canvi de comportament en els conductors, i ha descartat que produeixin el que tècnicament es coneix com a 'efecte cangur', és a dir, que hi pugui haver un accident uns metres més enllà del punt en què s'hagi instal·lat l'eina.

Així, l'informe no detecta un augment dels accidents en els trams propers a aquests radars fixos —entre els 500 i els 2.000 metres de distància—, cosa que suggereix un "aprenentatge i una adaptació" en la conducció.

Efectivitat entre els joves

L'estudi revela, així mateix, que aquests radars són "especialment efectius" en casos en els quals el conductor és un home o una persona jove, d'una edat compresa entre els 25 i 44 anys, que són els que tenen una conducció "més arriscada". També tenen una major incidència en els casos en què el sinistre es deu a un error humà, en aquells que tenen lloc entre setmana o en aquellls en què es veuen involucrats vehicles lleugers o motocicletes.

Catalunya compta actualment amb 131 radars fixos, que són els que han estat objecte de l'estudi, 14 radars fixos de tram i 130 radars mòbils de punt. La investigació, la primera d'aquestes característiques que es fa a Catalunya, incideix en el fet que a les carreteres amb una perillositat més alta és més convenient que els radars siguin fixos de punt.

Entre les recomanacions que fa l'informe de cara al futur, hi ha la instal·lació de més radars fixos als punts de la xarxa viària amb una accidentalitat més gran o l'avaluació de l'efectivitat entre aquests radars i els de tram per determinar quin funciona millor i en quin context. Els accidents de trànsit a les carreteres són una de les principals causes de mortalitat i de discapacitat a Catalunya, i l'excés de velocitat n'és un dels factors clau de la sinistralitat viària amb ferits greus i víctimes mortals.