Per què el Barça pagava al vicepresident dels àrbitres? Aquesta és la pregunta que es fa el món del futbol des del 15 de febrer del 2023, quan va esclatar el ja conegut com a Cas Negreira. Després de més de dos anys, la investigació entra en el punt clau. Aquest divendres Joan Laporta –president del club–, Luis Enrique –entrenador entre el 2014 i el 2017– i Ernesto Valverde –tècnic entre el 2017 i el 2020– han declarat com a testimonis a la Ciutat de la Justícia.

"Jurídicament, el pes és relatiu. En principi els preguntaran si els informes arbitrals existien i si s’utilitzaven o era només una cobertura formal”, afirma al Diari de Barcelona Rubén Mancera, advocat esportiu de Salas Miralles. Actualment, s’estan investigant tres delictes: falsedat documental –factures sense l’existència del servei–, administració deslleial –pagaments sense cap estructura– i corrupció esportiva –on s’haurà de provar la falta de serveis reals–.

D’aquest darrer delicte, penalment n’hi ha dos tipus: “Es pot pagar per aconseguir uns resultats esportius (penals a favor, targetes o accions que et beneficiïn), però també existeix la fórmula de la temptativa, és a dir, intentar-ho encara que sobre el camp no es vegi”, relata Mancera. L’advocat afegeix: “En el moment en què ni els àrbitres ni ningú més del comitè arbitral estan sent investigats, pot ser que caigui a poc a poc”. A banda, també s’està investigant un presumpte blanqueig de capitals en relació amb el fill d’Enríquez Negreira pels moviments d’efectiu i retirades de diners.

Ara bé, des de Salas Miralles apunten quin és el punt clau de la fase d’instrucció: “La declaració del fill d’Enríquez Negreira va desmuntar una part de la defensa del Barça: ell va dir que va cobrar els diners, però que no va fer cap informe”.

Aquest va ser un dels motius que va provocar la citació del Barça com a investigat. El pròxim 27 de gener Elena Fort —vicepresidenta i portaveu del club— haurà de declarar en representació de la institució blaugrana: “Consideren que el Barça podria tenir una responsabilitat pròpia com a entitat”.

Les sancions cap al Barça

Esportivament, el cas està prescrit, per la qual cosa no podria haver-hi descens de categoria, reducció de punts o cap altra sanció sobre el camp. En canvi, sí que s’enfrontaria a sancions penals: multes, prohibicions de subvencions públiques, suspensió temporal d’activitat o, en casos molt greus, la dissolució de l’entitat. Tanmateix, Mancera considera que no s’arribaria a les penes màximes: “Tampoc interessa que suspenguin dos o tres mesos un club com el Barça perquè potser no baixaria de categoria, però tindria molt complicat, per exemple, entrar a la Champions League”.

La clau de tot plegat és la “continuïtat”. Els indicis assenyalen que presumptament hi hauria hagut “pagaments elevats i sostinguts” cap a Negreira a través d’empreses pantalles. “També hi ha hagut discrepàncies entre testimonis, directius i tècnics, no tot ha anat a la par i ara s’està demanant una documentació al Barça que no apareix”, explica l’advocat de Salas Miralles. Assegura que els pròxims mesos determinaran si es va a judici o si hi ha hagut irregularitats, però no acaba en condemna.

Així doncs, la jutgessa haurà de decidir en els pròxims mesos si envia el cas a judici oral, prorroga la investigació o bé arxiva alguna de les línies. De moment, continuem en fase d’instrucció.

A què s’enfronten Laporta, Bartomeu, Rosell i Gaspart?

Els pagaments investigats presumptament es van produir a Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, entre 2001 i 2018. Durant aquella etapa es van anar succeint en la presidència blaugrana Joan Gaspart, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Els dos primers estan citats com a testimonis, mentre que Rosell i Bartomeu sí que estan sent investigats. Pel que fa a Gaspart —qui presumptament va iniciar els pagaments— haurà de demostrar que no coneixia l’estructura i que no va intervenir. A més, “hi ha una dificultat probatòria després de tants anys”.

En el cas de Laporta, l’Audiència de Barcelona va arxivar el 2024 la causa penal respecte a l’actual president i la seva junta per prescripció dels delictes. D’aquesta forma, els investigats actualment al Cas Negreira són: José María Enríquez Negreira –exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres–, Javier Enríquez Romero — fill de Negreira–, Sandro Rosell — expresident del Barça–, Josep Maria Bartomeu — expresident del Barça–, Òscar Grau — exdirector general del club–, Albert Soler — exdirector de l’àrea d’esports professionals del club– i el FC Barcelona, com a persona jurídica.

Els culpables es podrien enfrontar a una multa, una inhabilitació o penes de presó: “El delicte de corrupció esportiva és el més perjudicial per a tots, però perquè la pena sigui més greu s’ha de provar que ha tingut un impacte esportivament”, comenta l’advocat.

Aquí és on s’entra al joc des de Madrid: “Tothom sap què va passar, però el Madrid ha estat l’únic que s’ha personat [també s’han personat LaLiga i la Federació, entre altres acusacions]”, va denunciar Florentino Pérez a la darrera assemblea de socis mentre mostrava estadístiques de la diferència en el nombre d’expulsions entre el Barça i el Madrid.

Des de Salas Miralles apunten que es tracta d’una “pressió per intentar fer veure que esportivament van tenir un avantatge”. La clau de tot és saber si es podrà o no demostrar.