El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí es va convertir en espai de debat i coneixement aquest cap de setmana, acollint les jornades de la V Edició de la Universitat Europea del Consell Català del Moviment Europeu. L’esdeveniment va comptar amb un perfil plural intergeneracional de diplomàtics, acadèmics i joves universitaris. Sota el tema La seguretat de la UE en un món polaritzat, el professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigador sènior del CIDOB i primer president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Rafael Grasa, va oferir una anàlisi punyent de la realitat geopolítica que afronta la Unió Europea.

“Cada cop és més i més difícil ésser europeista veient les coses, però òbviament penso morir-me sent europeista”, va confessar Grasa per situar el seu compromís. Així i tot, el to de la seva ponència va ser una anàlisi crítica contra la retòrica de Brussel·les: “Ja n'hi ha prou d'una Unió Europea que parla, i que diu coses que no són certes, i que s’enganya”. Citant Luis Cernuda, va recordar que “confondre la realitat i el desig és bo per a la poesia, mai per a l'actuació política”, i va emfatitzar amb paraules del seu mestre i filòsof Manuel Sacristán que “reconèixer intel·lectualment la realitat, no vol dir conformar-se moralment amb ella”.

Grasa va descriure l’actual context internacional no com a una transició, sinó com una autèntica “ruptura”. El retorn al protagonisme del “poder dur” (la coerció militar-econòmica) a l’ordre global es deu a la pèrdua d’un hegèmon que garantia l’estabilitat mundial, a part de la brutal crisi del multilateralisme i del dret internacional. En un món sense cap àrbitre que posi ordre, presenciem l’erosió de les normes i institucions internacionals; unes estructures que, com va apuntar Grasa, van sorgir “després de la Primera Guerra Mundial, redissenyades a la fi de la Segona (1945) i reformulades després de la Guerra Freda (1989-1990).”

En aquest marc de rearmament i tensió nuclear, els estats es veuen abocats al clàssic dilema de seguretat: “L'actitud d'un país, fins i tot quan vol ser estrictament defensiva, pot provocar una percepció d’agressivitat en els altres”, va explicar. Mentrestant, la Unió Europea arrossega les seves quatre vulnerabilitats estructurals de sempre: una dependència comercial de la Xina, dependències energètiques i, sobretot, haver delegat durant set dècades la seva pròpia seguretat a l'OTAN i als Estats Units sota el acord transatlàntic.

La quarta feblesa és la política. Per argumentar-ho, Grasa va exposar la idea que La Unió és un OPNI (Objecte Polític No Identificat), ja que ha prioritzat ampliar capacitats abans d’aprofundir en les ja existents, tal com observem a la recent notícia del Canadà per ser membre associat, mentre que qualsevol decisió de seguretat continua encallada pel dret a veto dels 27. 

Per això, el ponent va tombar el discurs triomfalista dels despatxos de Brussel·les: “La Comissió Europea no pot liderar la política de defensa del tractat, ja que no té competències. Von der Leyen menteix quan diu que ho farà. El que pot fer és impulsar la política industrial de defensa, perquè d’això sí que en té.” L’expert va afirmar que sense un canvi en els tractats que situï la defensa en una política comunitària real, la Unió no anirà més lluny de la simple retòrica. A més, va apuntar que amb un eix francoalemany desorientat i la resta de socis que perceben Rússia des de pors i interessos oposats, el consens sembla avui una quimera.

Al seu diàleg, el professor emèrit va fer una crida a la maduresa col·lectiva per entendre els dilemes de seguretat i assumir que la defensa s’ha de posicionar com un tema inajornable i de govern real en l’horitzó polític de la Unió Europea. Perquè la realitat no es canvia amb discursos: “allò que ignorem no desapareix”, va assenyalar. Grasa va evocar el microrelat d’Augusto Monterroso sobre el pas del temps, que va calar en el públic: per més que Europa vulgui ignorar l’amenaça i tanqui els ulls, quan es desperti, Rússia —el dinosaure— que ja hi era, “encara hi serà”.