Diversos partits i associacions s'han pronunciat al llarg de la tarda del dilluns 9 en contra de la sentència del TSJC i el seu nou avís al conseller d'Educació, Josep González-Cambray, d'imposar el 25% de castellà a les aules. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat l'últim de pronunciar-se al respecte, en el seu discurs en la presa de possessió dels nous membres del Consell de Garanties Estatutàries. Aragonès ha posat en valor el paper del català: "Som una nació que té en la llengua catalana un dels elements d'identificació, una eina compartida, que també ho és de portes obertes per a compartir la llengua i la cultura amb el conjunt de ciutadans que decideixen fer de Catalunya un país de destí".

Durant el seu discurs Aragonès també ha apuntat que un dels pilars de l'autogovern català són els servidors públics. Coincidint amb els dubtes sobre quin ha de ser el paper dels docents en l'aplicació de la sentència del 25% de castellà, el president ha garantit que "tots els servidors públics sense excepció" compten amb "el suport i la defensa de la Generalitat".

El sindicat USTEC insta Cambray a no acatar la sentència. La portaveu del sindicat, Iolanda Segura, li ha demanat que aposti "valentament per protegir la immersió lingüística". Segura ha deixat clar que "el departament no pot passar la patata calenta als centres donant marge de flexibilitat a l'hora d'aplicar els projectes lingüístics". La portaveu d'USTEC sosté que la manera de protegir els docents davant la sentència és amb un projecte lingüístic "unificat" de manera que l'únic que hagin de fer sigui executar-lo i avisa al departament que "cap subterfugi servirà per aplacar l'ofensiva judicial".

La CUP segueix en aquesta mateixa línia i el seu portaveu, el diputat Carles Riera, ha proclamat per Twitter que és "l'hora de la desobediència" pel "dret a la llengua catalana". El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, també s'ha manifestat per xarxes i ha afirmat que "la intromissió de les togues a l'aula és intolerable i antidemocràtica". "No podem permetre que l'arbitrarietat i la pressió d'una representació del 0,01% de l'alumnat s'emporti el criteri pedagògic, la convivència i el sentit comú", ha alertat en una piulada, on ha aprofitat per fer una crida a defensar l'escola catalana.

Torra crida a "tornar a l'objectiu de la independència" per fer front a aquesta imposició lingüística i ha avisat que "acotar el cap mai no és una bona opció". L'expresident de la Generalitat ha assegurat a Twitter que "el mentrestant és el camí de la desfeta". "O avancem o caiem", ha resumit.

El Consell per la República ha anunciat que oferirà suport jurídic als docents, centres educatius i consells escolars que se saltin aquesta interlocutòria "des de la seva plena llibertat de consciència". En un comunicat l'òrgan ha apostat per "defensar els drets polítics i lingüístics amb una estratègia de cobertura legal, administrativa i política de la vehicularitat única del català". Al seu parer si hi ha "cap cessió" que modifiqui el règim d'immersió i introdueixi el castellà com a vehicular significarà "el retrocés de l'ús social del català", que asseguren que és "l'objectiu persistent de les sentències espanyoles". L'ens ha remarcat que la sentència és "una gravíssima ingerència" de l'Estat i els tribunals al sistema educatiu català.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha fet una crida a la desobediència de "tots i cada un dels sectors de la societat". En un fil a Twitter el sindicat d'estudiants ha subratllat que l'alumnat s'ha de "negar" a rebre el 25% de classes en castellà i els professors a fer-les en aquesta llengua. Alhora, l'entitat ha instat el Govern a responsabilitzar-se de la desobediència i a "assumir la confrontació directa amb l'estat espanyol". "Ja n'hi ha prou de malabarismes i de pactar amb partits espanyolistes!", ha afegit el SEPC. La formació sindical també ha opinat que l'escola en català és "imprescindible" per "garantir la seva normalització com a llengua i, per tant, la seva supervivència" i ha considerat que aquesta escola "tan sols" es podrà construir "a través de la independència dels Països Catalans".

Els comuns i el PSC han apel·lat a l'acord per modificar la política lingüística al qual inicialment hi havien arribat. Albiach ha reclamat "activar ja" aquest acord, que va ser congelat per Junts hores després que es registrés la proposició de llei al Parlament. La portaveu d'En Comú Podem ha apuntat que el tribunal "amenaça amb posar data de caducitat al model d'escola pública catalana" i ha enviat un ultimàtum al Govern: "S'ha acabat el temps de les excuses i els partidismes: cal activar ja l'acord del Parlament per protegir les escoles de les ingerències judicials". Esther Niubó, del PSC, ha carregat contra Junts per haver paralitzat l'acord: "JxCat va decidir anteposar els seus interessos i aquest és el resultat de no fer política". Niubó ha dit que el seu partit defensa el compliment de les sentències i que aquell acord "permetia complir-la amb més flexibilitat".

L'única de les reaccions fora d'aquest bloc en negativa, al marge de l'opinió del PSC, ha vingut per part de la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha celebrat aquest ordre i ha avisat el Govern que "l'estat de dret continuarà actuant". Per a Arrimadas és una "fantàstica notícia" que suposa "la fi de l'escapada per al separatisme". La presidenta de Cs ha destacat que "malgrat els bastons a les rodes de Sánchez, la Justícia torna a donar la raó a les famílies catalanes que volen una educació també en espanyol".