Tenir accés a un habitatge digne és un dret fonamental. Però, si a més hi afegeixes una situació de dependència o qualsevol necessitat de suport extern a l'habitatge, la situació es torna encara més complexa. I és que a Catalunya, gairebé el 10% de la població té un grau de discapacitat reconeguda.

Les persones poden accedir a una llar de diferents maneres, una d'elles és el lloguer. Però, a més de preus desorbitats, “sovint els propietaris prefereixen llogar els seus habitatges a persones sense discapacitat”, creant una doble barrera perquè aquest col·lectiu pugui accedir-hi, explica Montse Pacheco, directora de la cooperativa d'habitatge de la Fundació TEB. Tot i això, existeixen diversos models d’habitatge que busquen poder garantir els drets i autonomia d’aquest col·lectiu de diferents maneres, en funció del grau de dependència i les necessitats específiques de cada individu.

Aquest reportatge està pensat per ser llegit en un ordinador i a pantalla completa.

La realitat de l’autonomia no sempre és estar sol

La manca d’informació i de pressupost dificulta l’accés a l’habitatge amb suport per a persones amb discapacitat

Enter

keywords