Cada matí d’agost, desenes de veïns d’arreu de la ciutat s’han hagut de refiar del telèfon abans de sortir de casa. No per mirar la previsió meteorològica —que ja la sabien, calor extrema— sinó per trucar a la biblioteca del barri i preguntar si obria o no. Enmig d’una onada de calor rere l’altra, la xarxa de refugis climàtics, el pla de l’Ajuntament per protegir la ciutadania de les temperatures extremes, ha topat de ple amb la vaga indefinida que el personal de biblioteques manté des de fa mesos. El resultat, segons el comitè d’empresa: 19 de les 41 biblioteques municipals obertes aquest agost ho han fet de forma intermitent, en un estiu marcat per la incertesa i un conflicte laboral que no dona senyals de resoldre’s. 

Tres mesos de vaga, cap acord a la vista

El conflicte ve de lluny. Les primeres mobilitzacions van començar amb aturades parcials per Sant Jordi, però la vaga indefinida es va activar el 26 de maig i s’ha allargat durant tot l’estiu sense interrupció. Al capdavant hi ha el comitè d’empresa de les Biblioteques de Barcelona (CBB), format per la Intersindical i la CGT, que reclama el reconeixement de la seva feina d’atenció directa al públic, més conciliació davant d’uns horaris que s’allarguen fins a tres quarts de nou del vespre, i el manteniment de les condicions laborals actuals davant d’una proposta municipal que consideren una retallada. 

Cada estiu, la ciutat reforça la xarxa de refugis obrint biblioteques més enllà de les que obren tradicionalment a l’agost. Aquest any l’Ajuntament ha habilitat 19 dels 41 centres que gestiona com a refugi climàtic, cinc més que l’estiu passat. Però a la pràctica, aquesta no sempre han obert amb normalitat.

Marina Martínez Iglesias, secretaria del comitè d’empresa i delegada per la Intersindical, considera que l'impacte de la vaga ha estat "considerable". Des del comitè asseguren que la manca de contractacions per cobrir baixes i vacances, sumada a la vaga, ha fet que moltes d’aquestes 19 biblioteques hagin obert de manera intermitent, quan no han hagut de tancar directament. "Realment estem astorats de veure la inacció per part de l’administració pública", afegeix. 

"És com si treballéssim al carrer, i l’administració es nega a reconèixer que fem atenció al públic"

El conflicte, però, va més enllà dels tancaments. El CBB reclama que es reconegui la tasca d’atenció directa al públic que fa el personal de biblioteques, una reivindicació que asseguren que arrosseguen des de fa 25 anys. "És com si treballéssim al carrer, i l’administració es nega a reconèixer que fem atenció al públic", denuncia Joan Feliu, delegat de salut i del comitè per la CGT. 

Per Martínez, els tancaments també tenen conseqüències directes per als usuaris. "Que les biblioteques es mantinguin tancades genera una incertesa als usuaris, que han de trucar abans d’anar-hi", explica. "Això causa molèsties a la ciutadania, que és amb qui tenim el contacte directe, amb qui treballem dia a dia", conclou. 

Tot i això, Feliu assegura que el conflicte ha generat més solidaritat que queixes entre els usuaris: "Més que queixes, el que estem rebent són moltes mostres de solidaritat i empatia". Entre aquests usuaris, explica, hi ha persones sense llar i jubilats que tenen la biblioteca com a espai de socialització. "L’altre dia, a la meva biblioteca, un usuari jubilat va portar una capsa de bombons", menciona Feliu. 

Per al comitè, la situació és el reflex d’un conflicte que continua enquistat. "És molt greu, però nosaltres hem de mantenir la lluita mentre l’administració no mogui fitxa", conclou Martínez.  

L’Eixample, el districte més castigat

El comitè assenyala l’Eixample —el districte més poblat de Barcelona— com el que ha patit un impacte més gran en xifres absolutes. Dels sis equipaments del districte, l’Ajuntament només en va designar dos com a refugi climàtic d’agost: la biblioteca de l’Esquerra de l’Eixample i la de la Sagrada Família, aquesta última amb, segons dades del comitè, uns 30.000 usuaris mensuals. Són precisament aquestes dues, denuncia el sindicat, les que la vaga ha deixat tancades en diverses jornades del mes. "Fa aproximadament una setmana, el districte més poblat de Barcelona no tenia cap biblioteca oberta", denuncia Feliu. 

A Horta, asseguren des del comitè, la biblioteca Can Mariner no obre mai a l’estiu perquè l’Ajuntament no ho considera necessari. "Nosaltres considerem que les biblioteques haurien d’estar obertes tot l’any", diu Martínez. "No és que a la Zona Nord sigui necessària i a Horta no. És a tota la ciutat que és necessari tenir les biblioteques obertes".

Tanmateix, ni tan sols els equipaments que sí que han obert han pogut garantir sempre condicions adequades. A la mateixa Biblioteca de Sant Pau, la sala infantil ha estat tancada gran part de l’agost per temperatures de fins a 30 graus, mentre que la sala d’adults ha funcionat amb ventiladors per pal·liar la calor.

El que diuen els usuaris 

Un usuari habitual d'aquesta biblioteca del Raval, Raghbir Singh, explica que la troba més concorreguda que altres estius i que sap que altres biblioteques de la ciutat han tancat per la vaga, cosa que ha afectat gent que coneix. Creu que caldrien més refugis climàtics al barri i que, si la seva biblioteca també tanqués, no sabria on anar.

A la Biblioteca de Sant Pau, Raghbir Singh combina el refugi climàtic amb l'aprenentatge del català. Luz Serrano

A la Sagrada Família, els testimonis coincideixen a valorar la biblioteca com un espai fresc i d’accés gratuït al coneixement —"un privilegi", en paraules d’un dels usuaris—, tot i que no tots són conscients que hi ha hagut tancament per vaga a altres equipaments de la ciutat. Un veí que hi va cada dia diu que no en sap res del conflicte i que al seu barri no hi ha prou refugis climàtics. Un altre usuari, que sol anar a la biblioteca de Les Corts, remarca el contrast entre equipaments —"en aquesta fa calor i a Les Corts fa fred"— i explica que sí que s’ha trobat alguna vegada la seva biblioteca tancada, i que llavors ha optat per quedar-se a casa. Encara i això, considera que hi ha prou refugis climàtics a la ciutat.

Cartells i pancartes de vaga cobreixen els vidres de l'entrada de la Biblioteca de la Sagrada Família. Luz Serrano

Al Fort Pienc, un pare que utilitza sovint la biblioteca del barri i la de Glòries explica que, quan aquesta última ha estat tancada, ha buscat alternatives com el Museu del Disseny per refugiar les seves filles de la calor. Coneix la xarxa de refugis climàtics "de vista", però no n’ha fet un ús explícit. Sobre la necessitat de més espais, ho té clar: "Necessitem sempre més. Aquesta calor és la més suau que tindrem en el futur. Hi ha gent gran que no té aire condicionat a casa i gent sense llar. Els parcs no estan protegits del sol. Tothom ho necessita".

Biblioteca Fort Pienc tancada durant l’agost, amb les llums apagades i cartells informatius. Luz Serrano

La resposta de l’Ajuntament

Preguntat pel Diari de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona defensa que la Xarxa de Refugis Climàtics "ha funcionat durant aquests mesos amb normalitat" i xifra en més de 560 els refugis actius a la ciutat, amb una "bona cobertura" a tots els districtes. Segons el consistori, en condicions ordinàries d’obertura, un 99,2% de la ciutadania disposa d’un refugi climàtic a menys de deu minuts a peu, i un 76,8% a menys de cinc. A més, l'Ajuntament destaca que enguany s’ha continuat ampliant la xarxa als barris amb menys cobertura i més vulnerabilitat davant la calor. També destaca que s'han incorporat més de 60 microrefugis climàtics, espais de petit format pensat per a estades puntuals de descans i hidratació. 

Quant a les biblioteques, el consistori assegura que "la vaga no ha afectat significativament la xarxa i no ha estat necessari activar cap pla de contingència". Pel que fa a dades concretes d’afluència o incidències, l’Ajuntament remet a les estadístiques finals, que no estaran disponibles fins als últims mesos de l’any.

La vaga continua sense treva

El Consorci de Biblioteques de Barcelona va fer una proposta al comitè dimarts passat, tot just el mateix dia que els treballadors de les bibliotques es van tornar a manifestar i van tancar els centres de la ciutat. "Ens manifestem i volem tancar totes les biblioteques de la ciutat per recordar a l’administració que s’ha de centrar a negociar", va explicar Martínez abans de la mobilització. "Volem firmar un acord, però que no suposi retallades", va concloure.

La proposta del consorci inclou reduir la jornada a 35 hores setmanals per a tota la plantilla, funcionaritzar el personal laboral i integrar el personal bibliotecari a la carrera professional municipal. El regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, ha qualificat aquest divendres de "viable i respectuosa" la proposta i ha assegurat que les negociacions continuen obertes. Hi ha "marges de maniobra", ha dit, tot i que ha demanat obviar "els maximalismes". A més, l’Ajuntament no descarta millorar la proposta d’increment retributiu, ara del 8%, fins a un 8,5% o un 9%.

El comitè, però no comparteix la lectura del Consorci i considera que la proposta implica una pèrdua de drets i condicions laborals. Els treballadors reclamen que qualsevol acord suposi millores reals i no "retallades encobertes", especialment pel que fa a la jornada i a les condicions de treball. Des del febrer s’han fet 13 reunions de negociació, i la setmana vinent hi ha previst un acte de conciliació al Departament de Treball.