Els partits han posat èmfasi en augmentar el parc d'habitatge públic.
Per Guillem Delso , Laia Fernández i Lucía Fernández
Publicat el 09 de maig 2024

El control del preu dels lloguers, el parc públic d'habitatge, l'emancipació dels joves, les ocupacions, els desnonaments i la gentrificació són algunes de les principals preocupacions de la societat catalana. Al Diari de Barcelona hem seleccionat les propostes d'habitatge dels diferents partits de cara a les eleccions del 12-M per contrastar-les amb l'anàlisi de Juan Antonio Módenes, professor del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics.

Regulacions

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) es compromet a desenvolupar l'aplicació de la Llei d'habitatge, assegurant la dotació econòmica dels programes d'ajuts al lloguer i un habitatge de lloguer a un preu assequible. D'altra banda, partits com ERC i Ciutadans opten per treballar per un Pacte Nacional pel Dret a l'Habitatge, amb participació d'actors diversos. Els republicans també aspiren a invertir anualment 1.000 M€ per assolir els estàndards europeus. Comuns-Sumar i la CUP defensen un pressupost d'aproximadament l'1,5% del PIB per abordar la crisi, així com crear una institució d'anàlisi de dades i assessorament per elaborar propostes per aturar l'especulació immobiliària.

Tots els partits, exceptuant Vox, PP i Cs, advoquen per una regulació contundent del mercat de lloguers, incloent-hi la limitació dels preus i altres disposicions per salvaguardar el dret a l'habitatge. ERC i CUP proposen aprovar una llei catalana d'arrendaments urbans i Junts la redefinició de la gestió del parc d'habitatges, buscant millorar la protecció dels inquilins i promoure una distribució més equitativa dels recursos. Juan Antonio Módenes puntualitza que "és necessària la regulació de lloguers, però cal complementar-ho amb un augment de l'oferta d'habitatge".

La formació representada per Carles Puigdemont també estableix la proposta de crear incentius fiscals per als propietaris que lloguin els seus habitatges a col·lectius vulnerables, com descomptes en l'Impost de Béns Immobles (IBI). Vox reclama posar fi a la mesura del control de rendes a Catalunya i a la derogació de la llei d'habitatge. De manera similar, el PP aposta per la supressió de tràmits administratius i regulacions que impedeixen la construcció de nous habitatges.

Joves

La majoria dels partits estructuren les seves propostes d'habitatges i joves entorn del parc d'habitatge públic. El PSC vol reservar un percentatge dels parcs per als joves dels municipis, siguin de lloguer o compra. ERC i Comuns proposen ampliar el parc públic per a joves arreu del territori. La formació encapçalada per Jéssica Albiach també construiria 4.000 habitatges per a joves en sòl d'equipaments. Junts se centra en les noves promocions d'Habitatge de Protecció Oficial, de les quals se'n reservarien un 30% dels habitatges per a joves menors de 35 anys. Módenes va més enllà de l'ampliació del parc públic d'habitatge: "Cal gestionar la rehabilitació, les ajudes al manteniment, l'actualització dels habitatges o l'eficiència energètica".

La CUP presenta el Pla Independitzat, dedicat a joves entre 21 i 35 anys, basat en garantir habitatge públic perquè puguin emancipar-se. Consistirà a rehabilitar habitatges buits i en mans de grans tenidors per incorporar-los al parc d'habitatge públic i aplicar sobre ells la llei catalana de lloguers. Proposen un lloguer estàndard de 400 € per habitatge per pisos d'entre 1 i 3 persones. Módenes destaca la importància de "reaprofitar els habitatges que queden buits per la mort de qui hi viu per oferir-los als joves".

Pel que fa a la compra d'habitatges, Junts assegura que facilitaria que l'administració pogués ser avaladora de l'entrada en la compra d'un habitatge pels menors de 35 anys. El PP oferiria un aval del 15% del total de l'habitatge per facilitar el finançament de la hipoteca. Ciutadans i Vox centren els seus plantejaments en deduccions fiscals. Els de la formació d'extrema dreta ho faran "a la compra i al lloguer" sense entrar en més detalls, i els taronges a l'IRPF de les persones que tinguin habitatges en propietat llogats a menors de 35 anys. El PP també aplicaria una deducció fiscal de 3.000 euros als propietaris amb habitatges llogats a menors de 35.


Entitats socials presenten un manifest amb mesures per al dret a l'habitatge a les portes del 12-M, davant de la Casa Orsola, a Barcelona. 

Habitatge social i ajuts públics

L'escassetat d'habitatge assequible i la necessitat de garantir l'accés a un habitatge digne han portat els partits a presentar propostes específiques per abordar aquest repte. L'habitatge social és aquell promogut per entitats o empreses públiques i protegit per la legislació, destinat a sectors de població de renda baixa o mitjana.

Totes les formacions, excepte els Comuns i la CUP, tenen com a primera proposta i més important la construcció d'habitatge social, ampliant el parc públic d'habitatge de Catalunya. El PSC aposta per establir convenis amb els grans tenidors, per a la incorporació d'habitatges del seu parc a disposició dels ajuntaments per fer front a les necessitats d'habitatge social. En aquesta línia, Junts defensa la col·laboració publicoprivada per ampliar el parc d'habitatge de lloguer assequible, amb convenis que permetin involucrar el sector privat en la construcció d'habitatges públics. ERC i el PSC consideren l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús com una alternativa no especulativa d'accés a l'habitatge.

Vox proposa augmentar el parc d'habitatge de protecció oficial, prioritzant l'assignació dels habitatges als espanyols, posant èmfasi en el fet que ara moltes es destinen a persones de nacionalitat estrangera. Ciutadans i el PP se centren en la construcció d'habitatge social i habitatge en sòl públic.

Finalment, els dos partits amb les propostes més allunyades de la resta són els Comuns-Sumar i la CUP. Els comuns presenten propostes de llarga durada, parlant del Pla territorial sectorial d'habitatge i el Pla pel dret a l'habitatge 2024-2044. Amb recursos pressupostaris suficients perquè hi hagi una política d'habitatge que incrementi el parc de lloguer social fins a arribar al 10% en el conjunt de Catalunya. Altrament, és l'únic que fa referència a la dona maltractada com a col·lectiu vulnerable, volent ampliar el parc d'habitatges d'emergència per a dones víctimes de violència masclista amb 600 nous pisos. Els anticapitalistes aposten per expropiar els fons voltor per enfortir el parc públic d'habitatge, així com per aturar la progressiva pèrdua d'habitatge de protecció oficial que rep finançament públic i acaba comercialitzant-se com un bé de mercat.

Segons Módenes "seria important analitzar profundament qui necessita veritablement habitatge totalment públic perquè l'assignació sigui justa". L'investigador considera, però, que sempre és una decisió difícil. D'altra banda, afirma que "tot el mercat de l'habitatge ha de tenir una certa implicació pública pensant en l'objectiu social (habitatge raonable i de qualitat per tota la societat). De fet, el dret (constitucional) a l'habitatge real exigeix que l'esfera pública tingui un grau de supervisió".


Veïns i membres del Sindicat d'Habitatge de Tarragona impedint el pas a la comitiva judicial i als Mossos en un desnonament al barri de Sant Salvador. 

Ocupacions i Desnonaments

La CUP i Comuns-Sumar proposen acabar amb l'enviament de la BRIMO i l'ARRO als desnonaments. Els cupaires exigeixen la suspensió immediata dels desnonaments si no hi ha alternativa residencial i els comuns crear equips de mediació i intervenció juntament amb els Ajuntaments per passar de mesures policials a mesures socials. El PSC assegura que "protegirà a les famílies més vulnerables contra els desnonaments" i ERC que "modificarà la llei d'enjudiciament civil per garantir més protecció al llogater o propietari". Junts, Vox, PP i Ciutadans no mencionen els desnonaments en el seu programa electoral.

El que sí que mencionen són les ocupacions. El PP dictamina que s'expulsarà als ocupes en vint-i-quatre hores. Ciutadans també ho farà amb tot aquell que no tingui un títol legal per viure en un habitatge. Vox vol reformar el Codi Penal i les Lleis d'Enjudiciament Civil i Criminal per a protegir els propietaris dels ocupes. Junts proposa combatre les màfies d'ocupació il·legal d'habitatges impulsant les reformes legislatives, però sense entrar en detall sobre quines. ERC, el PSC, la CUP i Comuns no mencionen l'ocupació en el seu programa electoral.

Módenes explica la situació a partir que "el mercat residencial està molt tensat a Catalunya i sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona". Aquest fet sumat a "la poca construcció d'habitatges, la immigració i la pressió turística" fa que el preu dels lloguers i dels habitatges augmentin i que viure-hi sigui cada vegada més difícil, provocant així desnonaments i ocupacions.

Turisme i Gentrificació

La gentrificació creixent en els darrers anys ha fet que passi a ser una preocupació important per la societat catalana. Módenes desenvolupa que "el model turístic a Catalunya ha canviat en els darrers anys i s'ha passat d'un turisme de costa a un de ciutat, i això ha tingut afectacions en el mercat de l'habitatge."

Les forces de dreta i ultradreta espanyolistes posen el focus en el turisme com a pilar econòmic. Vox insta a una regulació més estricta per combatre l'oferta il·legal, mentre el PP destaca la diversificació del sector i la importància de la infraestructura per a la competitivitat. D'altra banda, Ciutadans proposa un Pla Estratègic per consolidar el turisme en la fase de recuperació econòmica.

En contrast, el PSC advoca per una regulació més severa dels habitatges turístics i la promoció de la sostenibilitat, mentre ERC planteja un Compromís Nacional per un Turisme Responsable i Sostenible, amb reformes fiscals i legislatives. D'igual manera, Junts concorda en la prioritat de la sostenibilitat amb un pla territorial i de reconversió. Módenes no està a favor de prohibir els habitatges turístics, però sí de fer-ne un ús diferent. "No posar-ne en comunitats de veïns i evitar que ocupi sòl necessari per a habitatge social", proposa. 

Finalment, la CUP defensa una política restrictiva, prohibint nous habitatges turístics fins a cobrir les necessitats residencials, amb un enfocament en combatre la crisi climàtica. Comuns-Sumar coincideixen en una regulació ferma del lloguer turístic i la diversificació econòmica, destacant la reducció dels impactes ambientals, incloent-hi els creuers i l'ampliació aeroportuària.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —