Reiner Holzemer (Gemünden am Main, Alemanya, 1958) és un director de cinema documental que ha treballat amb fotògrafs i dissenyadors de renom mundial des de 1983. Aquest any, el Moritz Feed Doc —el Festival Internacional de Cinema i Moda Documental de Barcelona— ha dedicat la seva 10a edició a la trajectòria professional del cineasta amb una retrospectiva dels seus millors treballs.

Considerat una de les figures més importants del gènere, Holzemer es caracteritza per tenir una visió artística personal i rigorosa que aprofundeix en els processos de creació de cada artista entrevistat. Amb més d’una desena de documentals realitzats, entre ells a grans personalitats com els dissenyadors Dries van Noten, Thom Browne, Albert Kriemler o Martin Margiela, aquest últim escollit pel Hollywood Reporter el 2020 com el millor documental de moda de la dècada, el director ja està treballant en dos grans projectes.

Com comences a fer documentals de moda?
He fet moltes pel·lícules sobre fotògrafs famosos, i l’última era sobre Juergen Teller, un fotògraf de moda que va crear el seu propi estil. Va fer moltes campanyes per a Marc Jacobs, Yves Saint Laurent i Chanel. És un dels fotògrafs més importants del sector de la moda i el vaig seguir per explicar la història de la seva vida i de com va créixer. També el vaig seguir a la feina i, un dia, vam anar a l’espectacular jardí del dissenyador Dries van Noten per fotografiar la darrera col·lecció de la marca amb la model i actriu Dakota Fanning. Va ser la primera vegada que vaig conèixer un dissenyador de moda real a la meva vida. I em va caure molt bé, és una persona molt humil i normal, cosa que no m’esperava. Pensava que els dissenyadors de moda eren més aviat gent extravagant, però són persones molt normals, sobretot en Dries. Aquell dia vaig pensar a fer una pel·lícula sobre un dissenyador de moda i vaig trucar-li. Així va començar tot.

Què significa per a tu que el Moritz Feed Doc dediqui el seu 10è aniversari a la teva trajectòria?
És un honor. Hi ha molts festivals de moda al món, però penso que la majoria són massa comercials. El Moritz Feed Doc és una proposta perfecta perquè celebra l’art dels documentals sobre dissenyadors de moda o el món de la moda en general. Així que em sento molt honorat. El festival ha projectat algunes de les meves pel·lícules en edicions passades, però mai havia tingut l’oportunitat de venir. I, sincerament, també m’encanta la ciutat. És un plaer estrenar Akris: Fashion with a Heritage a Barcelona.

Com tries la marca sobre la qual fas un documental?
M’ha d’agradar la feina que fan, tot i que de vegades potser no l’entenc. Això va ser molt important amb Martin Margiela. Em vaig interessar per ell perquè vaig veure una exposició sobre la feina que va fer a Hermès i el que va fer a la marca és pura elegància. El que avui entens com a Hermès és gràcies la seva empremta. A la mateixa sala hi havia exemples del que havia dissenyat per a la seva pròpia casa, Maison Margiela, i eren molt diferents i radicals. Això em va despertar la curiositat: quin tipus de persona és capaç de combinar o separar aquests mons tan diferents? Ho vaig descobrir quan vaig estrenar Martin Margiela: In His Own Words l'any 2019.

Com aconsegueixes que persones tan reservades confiïn en tu per fer un documental?
Primer miren les meves pel·lícules i veuen que estan fetes d’una manera honesta. Aquesta és la base de la confiança. A més, sempre els garanteixo que seran els primers a veure el muntatge inicial i parlem del que els agrada i del que no. No vol dir que ho canviï tot, però ho hem de discutir. No es tracta només de tenir una visió i imposar-la sobre el protagonista, sinó que treballem d’igual a igual.

Filmo amb un equip molt reduït, puc filmar completament sol o amb una sola persona de so. Això també genera molta confiança. Quan parlo amb un dissenyador, tinc la càmera jo mateix, i portar-la a l’espatlla fa que la gent estigui una mica nerviosa, però després s’hi acostumen tant que deixen de pensar-hi. Això fa que tot sigui molt directe i personal. Gràcies a aquesta confiança puc veure patiment, tristesa, angoixa… Crear una col·lecció innovadora cada tres mesos pot ser desesperant. 

Què creus que té d’especial la teva mirada respecte a altres documentalistes de moda?
Crec que el que faig és més personal i íntim. Una vegada, una noia del públic em va dir que li havia agradat molt la pel·lícula, però que havia hagut de tancar els ulls tres vegades durant la projecció perquè necessitava recordar-se que no estava a l’estudi, sinó en un cinema. I jo vaig pensar: aquest és exactament l’efecte que vull aconseguir. Molts documentals són més comercials, més centrats en la marca. A mi només m’interessa la persona, el protagonista. Potser aquesta és la gran diferència.

Quin és un dels records més especials dels teus documentals?
El moment més bonic és quan comencem a rodar. Al principi, el protagonista és conscient de la càmera. Però sempre espero el moment en què s’obliden de mi. Quan passo a formar part de la família, quan puc observar com una mosca a la paret sense ser notat o quan deixes de ser un estrany, aquest moment és molt especial.

"Quan puc observar com una mosca a la paret sense ser notat, aquest moment és molt especial"

Has pensat a fer un documental sobre alguna marca espanyola o catalana?
Balenciaga seria una bona opció. Hi he pensat alguna vegada. Ara mateix estic molt ocupat amb dos altres projectes. Aprofitant que soc a Barcelona, potser m’inspira alguna cosa… De moment estic treballant en dos documentals nous, una coproducció belga sobre moda que s’estrenarà a l’octubre i un sobre sostenibilitat que estic guionitzant encara. 

Hi ha algun dissenyador o figura creativa amb qui t’agradaria treballar en el futur?
Sí, hi ha figures històriques molt importants que serien interessants. Però prefereixo no dir noms. Sempre penso que si en menciono un, no és just per als altres.