Arriba l’estiu i molts estudiants aprofiten la pausa acadèmica per entrar al mercat laboral. D’altres, ja ho han fet durant el curs, amb més o menys dificultats per compaginar-ho amb els estudis. A Catalunya, 259.300 joves de 16 a 29 anys estudien i treballen al mateix temps, segons dades de l’Enquesta de població activa (EPA) del 2025, publicades per Europa Press. Són, aproximadament, dos de cada deu.

La combinació no sempre és fàcil. “Els pros poden acabar sent contres”, observa Carme Martínez Roca, membre del Grup de Treball Diversitat i Orientació (DO)/Diversity and Guidance de la UAB. Treballar i estudiar pot ajudar, per exemple, “a fer una millor gestió del temps”, però també pot implicar “molt cansament i manca de temps lliure, i una pèrdua de l’energia i la motivació per mantenir un bon rendiment acadèmic”. De la mateixa manera, el treball en equip en l’entorn laboral “millora el desenvolupament comunicatiu”, però "pot ser difícil de gestionar en situacions de sobrecàrrega”, assegura l’experta.

Per Martínez, “trobar l’equilibri depèn molt de la circumstància particular de cadascú”: tenir càrregues familiars, una necessitat econòmica urgent, treballar en entorns laborals difícils o cursar estudis d’alta exigència acadèmica pot dificultar la conciliació entre estudis i feina. Depèn també de la tipologia d’estudi, ja que “la circumstància canvia per als estudiants universitaris, de formació professional i per als que assisteixen a centres de formació d’adults (CFA)”.

“Trobar l’equilibri entre feina i estudis depèn molt de la circumstància particular de cadascú”

La universitat i el repte de la conciliació horària

Per als alumnes que treballen i van a la universitat, el gran repte són els horaris: “Són més rígids, normalment les classes són o només al matí o només la tarda, i això pot dificultar més compaginar-ho”, admet l’experta. També ho denuncia Jana Rubio (20 anys), que combina el grau d’Humanitats a la UPF al matí amb una feina a mitja jornada en una llibreria a la tarda per pagar-se els estudis. Diu que la universitat “no posa facilitats” als alumnes que estudien i treballen: “Les revisions d'exàmens i les xerrades informatives sempre són a la tarda, i si algun dia em diuen de treballar al matí, m’he de saltar classe i assumir les possibles conseqüències. Estaria bé tenir més opcions horàries per poder recuperar-ho tot”, observa.

Les assignatures pràctiques obligatòries establertes únicament en torns de tarda també són un problema, sobretot en les carreres de ciències. Irene Ricart (20 anys), estudiant de Bioquímica a la UB, reconeix que per a ella, directament, “aquests horaris fan que sigui impossible tenir una feina a mitja jornada” i que, per tant, “l’única opció viable és treballar del que calgui a l’estiu”.

Ambdues coincideixen que la feina els implica "més estrès" i una reducció del temps d’oci i de descans. “Vas sempre més justa, però és el que hi ha”, reconeix Rubio. De cara al curs vinent, pateix per si podrà arribar a tot: “Acabaré més tard d’alguna assignatura, i no sé si em deixaran marxar una mica abans per arribar a temps a la feina”, confessa.

Jove treballant al sector de la restauració (ACN)

La formació professional, més orientada al món laboral

Els graus de formació professional, en canvi, integren la feina dins el pla d’estudis: “La meitat de la formació es fa a empreses de manera remunerada, i la seva legislació facilita més compaginar els horaris”, detalla Martínez. Per tant, poden ser una bona opció per estudiar i rebre al mateix temps una font d’ingressos.

Joel Pujol (22 anys) ha cursat un grau mitjà d’Electricitat a Manlleu i un grau superior de Mecatrònica, Robòtica i Automatització Industrial a Ripoll. Assegura que el model pràctic “és guanyar-hi de totes les formes": "El que fas a classe ho apliques a la feina i, a més, cobres i fas currículum”. Ara que ha acabat els estudis, Pujol ha aconseguit una plaça fixa a l’empresa on ha fet les pràctiques, com molts dels seus companys: “Si ho fas bé, solen agafar-te, i són feines qualificades. T’aplanen molt el camí”, apunta.

Tot i això, reconeix que el sou com a estudiant en pràctiques "dona per pagar-se els estudis complets i estalviar una mica", però que, “per guanyar-hi més”, l’opció més viable és complementar-ho amb una feina d’estiu.

Els CFA, una altra via per combinar formació i treball

“Quan pensem a estudiar i treballar, sovint ens oblidem d’un tercer grup molt important, els usuaris dels centres de formació d’adults (CFA)”, explica Martínez. A Catalunya, són més de 60.000, segons les últimes dades de l’Idescat, del curs 2023-2024. L’experta remarca que, ja que aquests alumnes "acostumen a treballar", els centres solen tenir horaris de matí, tarda i nit “per oferir més flexibilitat”.

És el cas de l’Aliou Balde (29 anys) que compagina la feina com a treballador de supermercat amb un curs de català a un CFA a Vic. El seu objectiu és acreditar el nivell B2 per millorar la seva ocupabilitat de cara al futur. Reconeix que "no sempre és fàcil", ja que fa les classes de 21 h a 22 h: “M’implica tenir sempre moltes coses al cap”, confessa. Però assegura que estudiar català li agrada i que, per reduir l’estrès i altres efectes negatius, procura “agafar-s’ho tranquil·lament”.

“Treballar i estudiar pot ajudar a fer una millor gestió del temps, però també pot implicar molt cansament i una pèrdua de l’energia i la motivació per mantenir un bon rendiment acadèmic”

La conciliació també depèn de l’empresa

Precisament per gestionar els possibles contres d’estudiar i treballar, Martínez insisteix que “no hi ha un pla que funcioni per a tothom”, però remarca que un bon entorn laboral és decisiu: si després de la jornada “vols tenir l’espai mental per poder estudiar”, resulta clau evitar “molta càrrega negativa de l’empresa” que se sumi al cansament inevitable de la feina. En aquest sentit, Rubio i Pujol estan d’acord que un bon ambient “ajuda molt”, sobretot si, a més, el treball és flexible amb l’estudi o els interessos. 

Per això, una resposta podria ser buscar feina a empreses de l’economia social i solidària o en organitzacions amb valors ètics més forts, “sovint més proclius a oferir condicions compatibles amb els estudis i entorns menys hostils”, considera l’experta.