El contingut a les xarxes socials de persones practicant activitats com el ganxet o la ceràmica no ha deixat de créixer en els darrers anys. Tasques manuals tradicionals, que existeixen des de fa segles, estan cada cop més de moda entre la gent jove. Quina és la causa d’aquest fenomen? És simplement una moda que creix per imitació d’influencers? Hi ha al darrere només una voluntat de crear peces funcionals i estètiques? O hi juguen també un paper important els beneficis psicològics d’aquestes pràctiques?

L'art centenari de l'agulla

El ganxet —també conegut com a crochet, del francès— és una tècnica per teixir amb una única agulla, l’agulla de ganxet, que permet crear des de peces de roba fins a elements decoratius. La popularització d’aquesta activitat a Europa es remunta al segle XVIII, i probablement la majoria de nosaltres la relacionem amb les nostres àvies o mares. Tot i això, avui dia no és difícil trobar algú jove fent ganxet, per exemple, al transport públic. 

La Marta Roca, de 21 anys, és una de les joves que sovint aprofita les estones al tren per fer aquesta activitat. La Marta va començar a fer ganxet fa un any i mig, amb l’objectiu de fer-se peces de roba concretes: “Veia gent a les xarxes socials que es feia bosses o balaclavas, i jo volia provar-ho”. La difusió a les xarxes i veure a altra gent que fa aquest tipus d’activitats és clau per entendre per què estan de moda entre els joves.

Una de les característiques de tècniques com el ganxet és que són accessibles a la majoria de la població: els materials que es necessiten són relativament econòmics i fàcils d’aconseguir, i no requereixen coneixements previs ni un alt nivell d’expertesa, només una mica de paciència. “Tu veus altres persones joves fent-ho i penses: 'Jo també ho puc fer'”, explica la Marta.

Aquest propòsit funcional i productiu amb què va començar la Marta també el comparteix l’Èlia Urbano. L’Èlia, de 20 anys, va iniciar-se en el ganxet després que la seva àvia li ensenyés a cosir per fer una bossa com a regal per a una amiga. A partir d’aquí, va continuar fent més peces i va decidir crear una botiga online (@depuntetess a Instagram). L’Èlia és un exemple de com les xarxes socials no només incentiven la pràctica d’aquestes activitats, sinó que també fan possible que els joves en puguin treure un profit. L’Èlia destaca “l’entreteniment i la il·lusió de tenir projectes nous” que les activitats manuals i el seu negoci li proporcionen.

@depuntetes #crochet #smallbusiness #viral #greenscreen ♬ SE HIZO FAMOSO MI AUDIO jajajaj - Wattpad con iluu

Tot i que en ambdós casos la intenció inicial era aprendre aquesta tècnica per tal de crear peces funcionals concretes, les joves remarquen els beneficis que suposa l’activitat en si mateixa, més enllà dels seus resultats. La Marta, un cop va començar a dominar l’agulla de ganxet, va anar veient més enllà de la seva utilitat pràctica.  “És un moviment mecànic, que t’obliga a tenir les mans ocupades només en això, sense estar amb el mòbil”, relata. Fer ganxet l’ajuda a evadir-se i desconnectar, i arriba a ser una activitat fins i tot “terapèutica”.

Segons la Marta, “cada cop hi ha més consciència entre els joves de saber trobar espais tranquils i activitats relaxades”. Aquest element, juntament amb l’efecte de les xarxes socials, són els ingredients necessaris per fer que aquestes disciplines manuals estiguin de moda.

De fet, hi ha estudis que demostren la capacitat terapèutica i els beneficis psicològics d’aquestes activitats. Un exemple és l’estudi Happy Hookers, que va constatar que els participants se sentien més calmats, feliços i útils després de fer ganxet. Pel que fa als motius que tenien per dur a terme aquesta activitat, van destacar la voluntat de ser creatius, de relaxar-se, i de sentir-se realitzats. En relació amb la darrera, l’Èlia remarca que la il·lusió de veure que els seus productes agraden i que la gent fa encàrrecs és el que la motiva a continuar amb la botiga. La Marta també comenta aquest aspecte: “És molt satisfactori fer una cosa que queda bé i que la gent t’ho digui; et fa pensar que allò que fas i t’agrada fer ho fas bé”. 

Alejandra Vicuña, artterapeuta: “L’acte creatiu té una utilitat […] d’autoestima, de desenvolupament personal i de valor propi”

L’Alejandra Vicuña es dedica a l’artteràpia, una disciplina que dona suport al “desenvolupament personal a través del desenvolupament creatiu de la persona”. També Vicuña remarca el sentiment d’utilitat i assoliment personal del que parlen l’Èlia i la Marta: “Aconseguir dur a terme l’acte creatiu et dona una autoestima molt gran. Et fa sentir que té una utilitat, però més que una utilitat productiva, té una utilitat d’autoestima, de desenvolupament personal i de valor propi”, comenta l’especialista.

L’artterapeuta corrobora allò que deia la Marta: realitzar aquest tipus d’activitats manuals i artístiques pot portar a estats meditatius, pot ajudar a entendre com et trobes en aquell moment, i a reduir l’estrès. En els seus tallers, Vicuña sovint escolta dones dir que, per a elles, la pintura és una manera de desconnectar. “Jo crec que és al contrari, que l’acte creatiu és la connexió. La vida quotidiana és la desconnexió”, comenta.

La ceràmica, "el nou ioga"

Com el ganxet, la ceràmica també s'ha posat de moda. De nou, entren en joc tant la influència de les xarxes socials com els beneficis psicològics que ofereix. Manuel Estévez és, juntament amb la seva parella, propietari i professor de l’escola de ceràmica 137º, al barri del Poblenou.

Interior de l'escola de ceràmica 137º, situada al carrer de Llull | Irene Poza

Segons Estévez, la ceràmica ha passat per un procés de revaloració durant l'última dècada, i la ciutat de Barcelona compta amb nombrosos tallers i escoles. A 137º, la majoria de persones que participen en les classes són joves d’entre 25 i 30 anys. “Molta gent diu que és una nova versió del ioga. La ceràmica s’ha convertit en una forma de meditació i expressió de la teva creativitat”, comenta. 

Com passa amb el ganxet, les xarxes socials juguen un paper clau en la popularització de la ceràmica. A TikTok, podem trobar centenars de vídeos d'usuaris practicant aquesta activitat, que també té èxit entre els influencers i famosos, com és el cas de l'actriu Macarena García.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Macarena García (@macarenagarciaoficial)

L’Elena Justo té 33 anys, i va començar a anar a una escola de ceràmica de Breda fa més d’un any. En aquell moment, “sentia que no estava gaire bé” anímicament, i això la va impulsar a apuntar-se. Poc després, va empitjorar i va començar a patir depressió: “No podia treballar i gairebé no tenia forces per res més tret d’estar al sofà. Menjava poc, dormia malament i plorava molt”.

Quan li va explicar a la seva professora de ceràmica, Cécile Ribas, ella la va animar a continuar amb l’activitat i li va oferir anar al taller fora de les hores de classe. “Fer ceràmica era l’única activitat que em sentia capaç de fer”, relata. L’Elena viu al Montseny, i per anar a qualsevol lloc ha d’agafar el cotxe. “A vegades quan sortia de casa sentia ansietat de conduir i això feia que em costés tot encara més. En canvi, per anar al taller sempre tenia forces”, afegeix.

Elena Justo: “La ceràmica és un exercici constant de mirar-te, adonar-te de com estàs i parlar-li a la peça perquè s’emmotlli a la teva energia”

L’Elena explica que “crear una peça de ceràmica és mirar-te a tu mateix”. "En el procés, lent i silenciós, has de posar consciència, i això fa que t’hi vegis reflectit". Com afirmava Vicuña, per l’Elena “és un exercici constant de mirar-te, adonar-te de com estàs i parlar-li a la peça perquè s’emmotlli a la teva energia”. Així, a més de comparar la ceràmica amb la meditació, ella també destaca la possibilitat de canalitzar i treure les emocions a través de la peça que està creant: “La peça t’escolta i t’acull, pacient, i és tan amable que es va modificant”.

En aquest sentit, Vicuña destaca la sensació d’estabilitat que aporten les activitats manuals i creatives. D’una banda, en contrast amb la manca de control que sentim a la nostra vida, “quan treballem en una obra artística, pot sortir malament, pot trencar-se, però nosaltres prenem les regnes del projecte”. I, d'altra banda, el tacte amb els materials, com la llana o la ceràmica, “ofereix una mena de seguretat i estabilitat, de tornar sempre al mateix”.

Peces realitzades per alumnes del taller 137º | Irene Poza

La sensorialitat pròpia de les activitats manuals és essencial a nivell psicològic. “Nosaltres aprenem i coneixem el món i l’entorn a través dels nostres sentits. Quan un nadó comença a enfrontar-se al món, a relacionar-se, ho fa a través dels sentits, de tota la seva capacitat sensorial”, comenta Vicuña. Així, quan connectes amb una obra manualment, “estàs en contacte amb el teu cos i la teva ment, i amb la manera en què et relaciones amb l’entorn”.

Materialitat per escapar de la virtualitat

L’artterapeuta argumenta que és precisament aquesta sensorialitat un dels factors que explica que activitats manuals com el ganxet o la ceràmica estiguin de moda entre la gent jove. “Les noves generacions només han tingut recursos virtuals de relació, i potser allò manual els ofereix aquesta connexió més real amb l’entorn”, comenta. En la mateixa línia, Estévez observa que el perfil majoritari que assisteix a les seves classes és gent que treballa a les oficines del barri i que passa moltes hores davant l’ordinador. “És un treball molt intel·lectual i virtual, i el fet de poder fer alguna cosa en què les teves mans siguin capaces de crear atrau molt a la gent”, afirma.

Elena Justo: "Aquestes activitats ens permeten connectar amb la nostra part espiritual sense sentir culpa per no fer res"

Aquestes activitats serien, també, una manera de combinar la necessitat de ser productius amb la voluntat de dedicar temps a tasques que ens enriqueixin personalment. “Ens sentim molt malament per culpa del capitalisme, quan parem i no fem res. Aquestes activitats ens permeten connectar amb la part espiritual sense sentir aquesta culpa, ja que estem creant un producte”, comenta l’Elena.

Tot això fa possible entendre per què, més enllà de la influència de les xarxes socials —la importància de les quals és indubtable—, activitats manuals tradicionals com el ganxet o la ceràmica tenen tant d’èxit entre les persones joves. A més d’un propòsit més aviat funcional i material —crear peces que després puguin tenir una utilitat—, les noves generacions continuen redescobrint els beneficis psicològics de trobar activitats i espais on estar tranquil·les i assolir un sentiment de satisfacció personal.