A la cantonada on es creuen el passeig d’Isabel II i el carrer de Pla de Palau, s’hi amaga un dels restaurants amb més renom de Barcelona, el 7 Portes. Es tracta d’un negoci familiar de quatre generacions i 189 anys d’història situat al barri de la Barceloneta, molt a prop del Port Vell. 

El 1836, Josep Xifré, un poderós home de negocis, va construir un cafè de luxe a l’estil dels cafès de les places parisenques —amb galeries porxades en forma d'arc a l'exterior— i set portes d’entrada, una característica que va donar nom al local. Aquell mateix any es va inaugurar el local i un segle més tard, als anys 40, el restaurant es va convertir en un negoci familiar quan el va adquirir Paco Parellada. Des de llavors i fins ara, quatre generacions de la mateixa família han portat la cuina catalana a la taula de clients d'arreu del món.

Entrem-hi

Sota les voltes hi ha una filera de taules amb estovalles blanques, ben planxades i curosament col·locades. D’un costat a l’altre dels arcs pengen uns fils amb llumetes que, en una nit d’estiu, sembla que sigui un sostre d’estrelles. 

Abans d’entrar, davant la porta, hi ha un cartell on s’especifica el codi de vestimenta: smart casual —una manera d’evitar que algun despistat es presenti amb xancletes i la roba de la platja. 

Són les 12 h del migdia i el restaurant encara no ha obert. A dins, hi ha silenci, ordre, quietud i està tot preparat del primer a l'últim detall: els miralls, els quadres, les taules parades amb els coberts i les copes —de cava i de vi—, totes les cadires correctament alineades. El terra està ben net, no hi ha ni una petjada; els fulletons del taulell de l’entrada estan tots col·locats de la mateixa manera, igual que les cartes.

L'interior del restaurant 7 Portes

L'actual director general, Ivan Salvadó, també replica aquesta estètica sofisticada i ordenada. Es va incorporar al 7 Portes fa pocs mesos com una aposta per la modernitat, ja que tenia un perfil tècnic i empresarial —anteriorment havia estat director del Grupo Tragaluz— que encaixava amb la voluntat de reinventar el negoci, però sense canviar la seva essència.

Els valors del 7 Portes

El director explica que la normalitat, la correcció i l'atenció constant són valors que han passat de generació en generació a l’hora de tractar amb els clients. 

El somriure és un ingredient que tampoc pot faltar mai en el servei: “Intentem satisfer que puguin menjar amb normalitat en un restaurant de tota la vida, amb menjar de tota la vida, que tractem amb molt d’afecte i passió”, explica el gerent. L’element principal del 7 Portes és la cuina tradicional catalana. Per això, Salvadó diu que “no és només un restaurant, sinó una manera d'expressar i de mantenir vives les tradicions del territori”. 

Visites especials

El 7 Portes està tan farcit d’història, cultura i curiositats que gairebé es poden sentir les parets parlar. Hi ha clients que tindran la sort d’asseure’s al seient que porta la placa del nom de Pablo Picasso, Robert de Niro, Elsa Pataky, Gaudí, John Travolta, entre molts d’altres que, al llarg dels anys, han anat passant pel local. Aquest restaurant ha acollit, també, reunions de polítics i grans cuiners, entre els quals Ferran Adrià o Carme Ruscalleda. 

Per les parets també hi pengen fotografies històriques de quan es va construir l’edifici. De fet, hi ha penjada la primera imatge que es va realitzar a l’estat espanyol, feta per Ramon Alabern, que correspon als porxos de Josep Xifré. També hi ha retalls de diaris emmarcats i peces artístiques úniques de pintors reconeguts com Miró, Picasso o la il·lustradora Pilarín Bayés. 

Salvadó assegura que el 7 Portes és un lloc de “visita obligada” de la capital catalana: “Parla de Barcelona, en recull tota la història i ho manté viu. Ens comuniquem amb els nostres clients mitjançant alguna cosa que, en realitat, és la normalitat de casa nostra, el menjar i el sopar cada dia, però amb el fil conductor de la gastronomia catalana”.

Plats més venuts

Entre els plats més venuts hi ha la paella Parellada —un arròs fet amb carn i marisc desossats per gaudir-lo més còmodament, sense ganivet—, sobretot entre els clients internacionals. Per als comensals del territori hi ha opcions úniques, fetes a partir dels ingredients de temporada. Els anomenen “plats en perill d'extinció” i formen part del “receptari clàssic de les cases catalanes de tota la vida, però que tenen moltíssima acceptació". El fricandó, els pèsols amb llàgrima o els bolets són alguns exemples. 

Tots aquests plats ara estan recollits en el receptari dels 7 Portes, un dels grans projectes del negoci familiar que va iniciar Paco Parellada, el primer propietari de la família que està al capdavant del restaurant des del 1942. Aquest llibre recull receptes velles, però també —diu Salvadó— n’explica la història que hi ha al darrere i d’on provenen: “Estem treballant molt per conservar la identitat de les receptes i el lloc on es van originar”. 

Preparant plats amb pernil ibèric

La paella Parellada

Arribar més lluny

Una altra iniciativa del restaurant està enfocada a captar nous públics. L’objectiu és aconseguir “que els més joves s’atreveixin a viure l'experiència d'estar en un lloc totalment històric i que, alhora, puguin tenir un dinar o un sopar divertit”. Això no significa —concreta Salvadó— que les receptes canviïn, sinó que s’actualitzarà la manera de presentar els plats.

Mai millor dit, volen que les portes del 7 Portes estiguin obertes a públics de totes les edats i, alhora, ser fidels a la tradició i a l’essència del negoci, que és la cuina catalana.

A la una del migdia els primers clients arriben puntuals al restaurant. A la cuina se sent fressa que delata que es comencen a cuinar plats. Alguns cambrers ja surten amb les safates plenes de gerres de sangria. Ivan Salvadó assegura que, en un sol dia, es poden arribar a servir uns 800 plats. El primer d'avui porta el nom de la família que condueix el negoci: la paella Parellada. Al taulell de l'entrada s'està fent una mica de cua. El dia pren ritme i el 7 Portes comença a omplir-se.