Les restes de García Lorca: una història que sembla no tenir final - Diari de Barcelona
El Peñón del Colorado d'Alfacar (Granada) ha estat durant dècades l'escenari d'infructuoses cerques de les restes de Federico García Lorca, una història que 90 anys després del seu assassinat manté un final obert però suma altres troballes, com nous versos, cançons inèdites o imatges.
Fa gairebé dues dècades que Alfacar, poble de flequers lligat per sempre a l'autor de Yerma, ha estat escenari de cerques fallides de les restes del poeta nascut a Fuente Vaqueros (Granada), intents de posar el punt final al seu assassinat.
La matinada del 18 d'agost de 1936, García Lorca va ser assassinat juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Arcollas, un episodi de la Guerra Civil que va truncar la producció de l'artista i va obrir un fulletó d'intents per localitzar la seva fossa, públics i privats.
Les investigacions d'experts lorquians com Miguel Caballero o Ian Gibson o els records llegats de pares a fills sobre el que va passar a Alfacar aquella matinada han marcat durant gairebé dues dècades on entrava el georadar, on tornar a excavar i sempre amb el mateix final.
La zona del Caracolar va centrar el 2009 una campanya de la Junta d'Andalusia que va acabar sense èxit, com totes, i també va ser l'escenari dels treballs basats en dades geoarqueològiques i paleogeogràfiques que va dirigir Javier Navarro, al capdavant de l'últim equip que ha buscat García Lorca.
Van treballar en una àrea delimitada propera al Barranco de Víznar i a uns 500 metres del paratge en què la Junta va intervenir sense èxit després de corregir un error de metres després que el general Nestares, fill del qui va ser capità José María Nestares Cuéllar, cap del front de Víznar i membre de Falange, tornés al lloc dels fets i canviés les mides inicials.
Ja no es busca Lorca
En aquesta trama hi ha també dos bàndols, el de la família del dramaturg que no ha donat suport a cap de les cerques de les restes de Federico, i el dels pròxims d'altres represaliats com Nieves García Catalán, acollida des de petita per la família de Dióscoro Galindo.
Per això a Alfacar ja no es busca Lorca però sí la resta de víctimes amb un equip multidisciplinari de la Universitat de Granada que dirigeix Francisco Carrión, un treball que va començar el 2021 i que ha servit per identificar una quinzena de persones de les 166 recuperades del Barranco de Víznar.
Però sí que es troba Federico
Ja no es busca la fossa de Lorca però sí Federico i la seva obra, un llegat que continua incorporant troballes com les filmacions inèdites de l'autor de Yerma localitzades en l'arxiu privat de Menéndez Pidal.
També ha aparegut en aquest segle que ja no va veure el poeta una peça musical que va signar un García Lorca jove i que ha cobrat vida gràcies a altres artistes, o una llauna de pel·lícules de rotlle fotoquímic que mostren el poeta en moviment, somrient després d'un acte amb La Barraca.
A aquest ventall de troballes s'hi ha sumat el passat abril un nou poema que podria ser de Lorca localitzat pel cantaor Miguel Poveda, encarregat de descobrir al revers d'un llibre comprat en un antiquari d'Alemanya uns versos a llapis.
Data de 1933 i serien, segons la filòloga i experta en García Lorca, Pepa Merlo, "alguna cosa nova" de l'autor de Romancero gitano i Bodas de sangre, entre d'altres creacions.
Noves partitures, nous versos i projectes per trobar la seva veu immortalitzada en el seu periple per Nova York o l'Argentina, documentals i pel·lícules que ressusciten la seva essència, escriuen ara nous capítols d'aquesta tragicomèdia lorquiana.
El parc d'Alfacar dissenyat per honrar Federico García Lorca i la resta de víctimes tornava ahir a la nit a recordar el seu assassinat, un homenatge que ja és per a tothom, com la cerca de fosses al Barranc.
Text de María Ruiz.






