La història de les persones homosexuals i transsexuals, en molts casos, s’ha vist reduïda a escenaris allunyats de les nostres ciutats. Per això, la Societat Cultural i Esportiva La Lira, del districte de Sant Andreu, presenta l’exposició Homosexuals i transsexuals a Barcelona, la qual s’encarrega de fer un seguiment dels principals episodis de persecució, invisibilització i lluita pels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI a Barcelona. Aquesta proposta, programada fins al 30 de juliol, ha estat organitzada conjuntament amb l’Associació GAG, Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals, i comissariada per l’expert en història LGTBI Leopold Estapé Amat. 

La mostra, situada al vestíbul de l’entitat, il·lustra, amb cinc plafons d'imatges i text, estructurats en quatre seccions, la memòria històrica de la ciutat. L’inici del recorregut contextualitza que, ja des del començament de la humanitat, han existit persones que s’identificaven com a homosexuals i transsexuals. Aquest punt de partida convida el públic a resseguir la seva història i a reflexionar sobre la construcció dels primers discursos homofòbics, passant pels temps inquisitorials, fins a la repressió i el renaixement d’aquest col·lectiu. 

El fil conductor transita per la creació dels primers discursos homofòbics, que tenen un fort origen religiós. Com bé s'exposa, tot i que inicialment els usos i les constitucions catalanes no condemnaven la sodomia, Ramon de Penyafort va incorporar aquest pecat als decrets papals, fet que va obligar els regnes cristians a perseguir-lo. Més endavant, l'acusació de sodomia es va utilitzar com una eina política i de repressió. També es van prohibir moltes expressions d'afecte entre homes, com els anomenats “agermanaments”, unes cerimònies cristianes que unien dos homes amb un fort vincle personal. Un cas conegut és el de Cosme i Damià, que van ser venerats com a sants.

L’exposició s’atura en l’etapa més violenta: la Inquisició. S’explica com, a partir de l'any 1525, Carles V va aconseguir que la Inquisició fos l'encarregada de perseguir el delicte de sodomia. Tot i això, els jutges catalans van considerar aquesta decisió una ingerència en les seves competències i sovint no la van aplicar. Acompanyada d’imatges amb breus textos, la mostra explica els intents del monarca d'aleshores, Felip II, per convertir la sodomia en delicte i incloure-la en les Constitucions catalanes. No obstant això, els jutges del país no van acceptar aquesta proposta. 

Un dels punts més interessants d’aquesta exposició és la importància donada a les persones transsexuals, sovint oblidades al llarg de la història. En aquest període, van ser considerades posseïdes pel dimoni, encara que a Barcelona es coneixen pocs casos jutjats pels tribunals, a diferència del que passava en ciutats com València o Sevilla. Ja situant-nos a principis del segle XX, el transformisme va tenir un paper clau en els teatres de la capital catalana i, en aquest sentit, l’exposició recupera personatges destacats d’aquest període com l'artista italià Leopoldo Fregoli o l’artista que freqüentava el local d’oci nocturn La Criolla, Flor de Otoño.

L’exposició conclou amb el període de repressió de les relacions homosexuals durant el franquisme i el posterior renaixement a partir dels anys 60, gràcies a l’obertura dels primers locals per a homosexuals, l’activisme del Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH) i figures pioneres del transvestisme com Madame Arthur al barri del Raval. Així mateix, la capital catalana es considera una ciutat capdavantera en la lluita pels drets del col·lectiu, des de la manifestació per l’alliberament gai el 28 de juny de 1977 fins al primer diagnòstic d'un cas de sida a la ciutat. 

En definitiva, la mostra Homosexuals i transsexuals a Barcelona permet al visitant fer un breu recorregut històric des de l’antiguitat fins a finals del segle XX per entendre com, en moltes ocasions, la ciutat de Barcelona ha esdevingut un espai obert i compromès amb les persones històricament perseguides.