Els líders de les grans potències europees han conclòs la seva reunió d'urgència a París apostant per un increment de la despesa en defensa -davant la incertesa sobre el suport dels Estats Units-, però amb discrepàncies sobre l'enviament de tropes a Ucraïna.

En una cimera convocada pel president francès, Emmanuel Macron, i que ha comptat amb la presència de les principals economies de la Unió, juntament amb el Regne Unit, l'OTAN i els presidents de la Comissió Europea i el Consell Europeu, els dirigents també han exigit la implicació directa dels Estats Units en les garanties de seguretat d'una futura pau a Ucraïna i han reiterat la necessitat que tant la UE com Kíiv estiguin presents en les converses de pau amb Rússia.

Després que la Conferència de Seguretat de Múnic evidenciés la fractura entre Washington i Brussel·les, els líders de les vuit principals economies europees -Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Polònia, Països Baixos i Dinamarca, juntament amb el Regne Unit- han volgut exhibit múscul davant una administració nord-americana que, durant els últims dies, ha deixat el club comunitari apartat de la resolució del conflicte.

De fet, està previst que representants del gabinet del president estatunidenc, Donald Trump, es reuneixin aquest dimarts a Riad (Aràbia Saudita) amb dirigents del Kremlin per iniciar les negociacions de pau a Ucraïna.

Cap negociació sense la UE i Ucraïna

A la sortida de la reunió, líders com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez han recordat que "la pau a Ucraïna i la seguretat europea són dues cares de la mateixa moneda". Si bé el dirigent socialista ha donat "la benvinguda" al diàleg que està iniciant els Estats Units amb Rússia i apunta que aquest pas "obre una oportunitat", també ha exigit una "participació activa" de la Unió Europea i Ucraïna en les converses. "La pau ha de ser justa i duradora i ha de comptar amb la implicació activa d'Ucraïna, el país agredit, i també del projecte polític que se sent amenaçat, que és la Unió Europea; no volem una pau que sigui un tancament en fals", ha remarcat Sánchez.

Pel president espanyol, la futura pau al territori també ha de permetre "reforçar l'ordre multilateral i el dret internacional", així com "respectar la integritat territorial i la sobirania de les nacions" i "portar una Unió Europea més forta". "Crec que ens hem de treure aquesta sensació de subestimar-nos a nosaltres mateixos; [...] estem en un moment crític per al punt d'inflexió que pot representar per a l'ordre multilateral el fet que siguem conscients que cal defensar els nostres principis i els nostres valors", ha afegit.

Tanmateix, Sánchez ha evitat posicionar-se sobre un possible enviament de tropes europees a Ucraïna per garantir la pau, tot indicant que "encara no s'han donat les condicions per a la pau". No obstant això, ha apuntat que hi ha d'haver "responsabilitat i solidaritat" en les futures garanties de seguretat, deixant clar que aquestes han de comptar amb la participació de "tots els aliats" de l'OTAN, inclosos els Estats Units.

Al mateix temps, el líder socialista s'ha mostrat compromès en l'increment de la despesa en defensa, tot i que ha reivindicat que Europa ha de definir la seguretat i la defensa com "un bé públic". Sobre aquesta qüestió, ha sostingut que cal articular "mecanismes mancomunats" dins la Unió Europea per, precisament poder finançar i incrementar les capacitats de defensives del Vell Continent.

Veus d'altres líders europeus

Per la seva banda, el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha advertit que està en joc “no només el futur d’Ucraïna, sinó Europa en conjunt”. El laborista ha considerat una prioritat que Ucraïna tingui la posició "més forta possible" per arribar a la pau. En aquest sentit, el britànic ha opinat que s'ha d'evitar transmetre la impressió que un inici d'hipotètiques converses de pau podria comportar una reducció del suport europeu a Ucraïna. Ben al contrari, Starmer apunta que cal "augmentar-lo" perquè, al seu parer, és l'única manera d'aconseguir un acord "durador i just" que garanteixi la sobirania del país envaït per Putin.

Pel mandatari britànic, estem davant d'una "nova era" en les relacions transatlàntiques per l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, i per això veu imprescindible un augment de la despesa en defensa. En tot cas, per a qualsevol posicionament, ha afegit, caldrà el suport dels EUA, "única manera" de dissuadir Rússia amb eficàcia. Previ a l'inici de la cimera, Starmer ha dit a través d'un article al 'Daily Telegraph' que el Regne Unit està disposat a enviar tropes a Ucraïna si hi ha un acord de pau amb Rússia.

En el cas de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha alertat de l'amenaça que, al seu parer, Rússia exerceix a tot Europa, i ha advertit que un alto el foc podria no ser de gran abast i servir a Putin per reagrupar forces i tornar a atacar Ucraïna o qualsevol altre país europeu. En tot cas, Frederiksen, que es mostra també favorable a un augment de la despesa en defensa, ha subratllat que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la participació d'Ucraïna.

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha descartat per ara parlar de tropes a Ucraïna, titllant “d’altament inapropiat” el debat tenint en compte que encara s’està combatent la guerra i la pau és distant. En aquest sentit, ha advertit que, si bé és partidari d’una eventual negociació de pau, aquesta no es pot convertir en un “dictat” de Rússia.

Scholz ha reiterat el missatge que cal gastar més en defensa i s’ha mostrat partidari que qualsevol esforç de despesa per apujar-la per sobre del 2% del PIB quedi exclòs de les regles fiscals de Brussel·les.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha apuntat, en la mateixa línia que Espanya i Alemanya, que no preveu l’enviament de tropes poloneses a Ucraïna. De fet, ha assegurat que el seu país i d’altres a l’est d’Europa o els Bàltics estan “en algun sentit, al front de batalla”, perquè són molt propers a les fronteres amb Rússia i Ucraïna. “Necessitem aliats europeus i inversió en seguretat”, ha apuntat.

Líders de la UE i l'OTAN

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també s'ha pronunciat sobre la cimera a París, on creu que s'ha "reafirmat que Ucraïna es mereix la pau a través de la força", en un missatge que incideix en la necessitat que Europa augmenti la despesa en defensa.

Una pau que, segons Von der Leyen, ha de ser "respectuosa amb la independència, la sobirania i la integritat territorial" d'Ucraïna, i que hauria de tenir garanties de seguretat "fortes". També ha assegurat que Europa assumirà "al complet" la seva part de l'assistència militar a Ucraïna.

En la mateixa línia, el president del Consell, António Costa, ha destacat que Ucraïna “mereix la pau”, i que aquesta ha de reconèixer “la seva independència i integritat territorial”. Així mateix, el president del Consell ha defensat que Europa està disposada a oferir “fortes garanties de seguretat” amb el seu “percentatge d’assistència militar”, mentre, alhora, augmenta la despesa en defensa pròpia.

Al seu torn, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat que després de la reunió queda clar que “Europa està preparada i disposada a fer un pas endavant” en la resolució del conflicte a Ucraïna. En aquest sentit, ha apuntat que Europa vol “liderar en la provisió de garanties de seguretat” a Kiív i té la voluntat “d’invertir molt més” en seguretat. “Els detalls s’hauran de decidir, però el compromís és clar”, ha afirmat en un missatge a X.