Els clubs de lectura viuen un nou impuls entre els joves, especialment d’ençà de la pandèmia. Llibreries, biblioteques i espais culturals han viscut un augment d’activitats dirigides al públic d’entre 18 i 30 anys, cada cop més notable. Mentrestant, les xarxes socials han convertit la lectura en una experiència compartida i visible i han fet retornar els llibres a les motxilles del jovent.

És el cas de “Nits de Pàgines”, el club de lectura per a joves vinculat a l’Ateneu Barcelonès. El projecte va començar el 2024 a partir d’un grup de WhatsApp entre amigues lectores i es va acabar transformant en un espai estable de trobada literària. “Ens vam cansar de comentar llibres només entre nosaltres. Teníem ganes de compartir lectures, opinions i reflexions amb més gent”, explica Jana Madern, una de les organitzadores del club. La primera sessió va tenir lloc el març del 2025.

Els assistents a l’última trobada de Nit de Pàgines. (Foto: NIT DE PÀGINES)

Les trobades acostumen a reunir entre 15 i 20 persones, majoritàriament estudiants universitaris o joves que acaben d’entrar al món laboral. Segons la impulsora del club, aquest fenomen no respon a un “renaixement” de la lectura, sinó a més visibilitat pública dels hàbits lectors: “No crec que els joves hagin deixat mai de llegir, però ara se’n parla més públicament”.

BookTok, la comunitat lectora de TikTok, ha jugat un paper important en aquest canvi. A través de vídeos curts, creadors de contingut recomanen llibres i comparteixen les seves opinions o emocions, convertint així aquestes novel·les en fenòmens virals. Algunes obres publicades fa anys han tornat a les llistes de vendes gràcies a aquesta exposició digital.

Les xarxes socials també han transformat la manera com molts joves construeixen la seva identitat lectora. A internet, els usuaris comparteixen prestatgeries, anotacions o hàbits de lectura, i els llibres passen a formar part de la manera com es presenten davant dels altres. “Han aparegut certs estereotips sobre què significa ser lector o lectora, quins llibres ‘has’ de llegir o què diu de tu llegir un gènere concret”, explica Madern.

Malgrat això, moltes persones que participen en aquests espais asseguren que la lectura representa també una manera d’allunyar-se del ritme constant de les pantalles. En un context marcat pel doomscrolling i la hiperconnexió, els llibres apareixen com una activitat més lenta i concentrada.

Berta Ramírez, assistent des de fa anys al club de lectura de l’Altell, a Banyoles, assegura que les trobades li permeten desconnectar i creu que la tornada dels clubs de lectura demostra que “estem farts de les pantalles”. També destaca que el club l’ha ajudat a descobrir lectures que probablement no hauria triat pel seu compte i a compartir interpretacions amb altres persones: “M’obre molt la ment tant amb lectures que jo segurament no triaria, com compartint el que m’ha fet sentir”.

Els clubs de lectura funcionen així com a espais socials, més enllà dels llibres. Molts participants hi busquen converses presencials i comunitat en una generació acostumada a relacionar-se digitalment. “La lectura és una activitat individual, però espais com els clubs de lectura permeten compartir aquest interès i sentir-se part d’un grup”, explica l'organitzadora del club de lectura de l’Ateneu Barcelonès.

Aquest interès també coincideix amb una recuperació del llibre físic. Tot i conviure amb formats digitals, molts joves continuen associant el paper a una experiència més íntima i menys dispersa. Les anotacions, els subratllats o les edicions cuidades formen part d’una cultura lectora que també té una dimensió visual i identitària.

A Barcelona, espais com la Llibreria Finestres, Laie Pau Claris o la xarxa de Biblioteques de Barcelona han ampliat en els últims anys les activitats relacionades amb clubs de lectura i trobades literàries.

Per a moltes de les persones que hi participen, el fenomen reflecteix una necessitat de recuperar espais compartits enmig d’una quotidianitat cada vegada més digital. “Potser reflecteix una certa necessitat de recuperar experiències més col·lectives en un context cada cop més digitalitzat i accelerat”, resumeix Jana Madern, de “Nits de Pàgines”.