La rigidesa i la burocràcia del sistema d'ajudes socials a Catalunya deixa fora de les principals prestacions econòmiques unes 280.000 persones en situació de pobresa severa que no podrien accedir-hi encara que les demanessin perquè no compleixen els requisits. L'últim informe sobre les barreres a l'atenció social i les prestacions a Catalunya elaborat per la Taula del Tercer Sector Social revela l'existència d'aquesta nova realitat.

El document, presentat aquest divendres a les portes del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, denuncia que les dificultats d'accés als ajuts van més enllà del 'non take up', concepte que descriu la situació en la qual una persona té dret a rebre una prestació, però no la sol·licita ni la rep.

Així, moltes famílies amb necessitats no tenen accés a serveis o ajudes socials perquè no poden demostrar que compleixen els requisits que s'exigeixen. En aquesta tessitura es troben sobretot les llars amb nens, les famílies monoparentals i les persones immigrants.

L'informe estima que "prop de la meitat de les persones en situació de pobresa severa -unes 561.000 a Catalunya, segons Idescat- no podria accedir a les principals prestacions, encara que les sol·liciti, perquè els requisits actuals no preveuen les seves situacions de vulnerabilitat".

Els que sí que compleixen els requisits però no cobren

En paral·lel a aquesta situació, moltes persones sí que compleixen els requisits per rebre les ajudes però no arriben tampoc ni a demanar-les, per tant no les cobren (el 'non take up').

Aquest últim arriba al 64 % en l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i al 78 % en el Complement d'Ajuda per a la Infància (CAPI), amb dades del 2025. El 2022, el 'non take up' de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) es va situar en el 30 %. El mateix disseny i funcionament del sistema és la principal barrera per a l'accés real a les ajudes i prestacions econòmiques, segons alerta l'informe, que denuncia el "cost social" de la burocràcia.

Entre d'altres dificultats, destaquen les relacionades amb l'empadronament, la situació residencial o administrativa i la composició de la llar. A tot això se suma que la quantia dels ajuts són "insuficients" per cobrir les necessitats bàsiques. La burocràcia, subratlla l'informe, acaba per agreujar la vulnerabilitat de les persones que més necessiten ajuda a la nostra societat.

Transitar a la cultura de la confiança

Davant aquesta situació, la Taula del Tercer Sector insta a canviar de paradigma i passar "de la cultura de la sospita a la cultura de la confiança", instaurar una finestreta única de tramitació d'ajudes que inclogui l'atenció presencial i garantir el padró "sense excepcions", entre d'altres mesures.

El president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado, ha instat el Govern a impulsar "un canvi legislatiu" per comptar amb "prestacions proactives" sense que el ciutadà necessiti anar a sol·licitar l'ajuda, a més revisar l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que serveix de referència per fixar les prestacions.

El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raül Moreno, ha admès la necessitat de "passar d'un model assistencial a un basat en la garantia de drets", encara que ha alertat que això "no es fa en dos dies".

Moreno ha assegurat que en vuit mesos el Govern comptarà ja amb l'informe que ha demanat a una comissió d'experts sobre com integrar les 49 diferents prestacions socials que existeixen en aquest moment a Catalunya.

L'objectiu és "posar ordre" i avançar cap a la creació d'una finestreta única. "Hem de posar-nos les piles", ha dit.