‘Romería’: trencant tabús en un homenatge a una generació estigmatitzada - Diari de Barcelona
PREESTRENA BARCELONA
‘Romería’: trencant tabús en un homenatge a una generació estigmatitzada
Ovacions, debutants i emocions a flor de pell en la preestrena barcelonina de l’última pel·lícula de Carla Simón
Acabada d’aterrar de Vigo, Carla Simón arriba als cinemes Aribau empenyent el cotxet de la seva segona filla. El bebè, però, està en braços del seu pare, qui arriba just darrere de Simón. Entre salutacions exultants als convidats i familiars que ja són allà, el seu equip porta a la directora cap al photocall de la preestrena de la seva última pel·lícula, Romería.
Amb aquesta última entrega tanca la trilogia de les ficcions basades en la seva història familiar i personal. La directora defineix la família com a “relacions que no esculls” i que inevitablement venen amb una “motxilla” d’experiències traumàtiques de molta complexitat, però també d’un “amor incondicional”. És precisament per això que ha continuat explorant-la tots aquests anys. Cada família que ha retratat ha estat diferent i la catalana admet que el “repte” d’aquesta ha estat representar una de Galícia i a més de classe alta.
Els pares de la directora catalana van morir amb pocs anys de diferència a causa de la sida i, tal com s’explica a la seva òpera prima Estiu 1993, ella va viure amb els seus tiets materns a partir dels 7 anys. Al seu pare pràcticament no el va poder conèixer, mentre que amb la seva mare només va poder compartir uns pocs anys. Simón afirma que saber d’on vens i descobrir la pròpia memòria familiar és part de la identitat d’un mateix. “Com no he tingut accés a aquesta identitat, per mi ha estat molt important trobar la manera d’aproximar-me i poder fer-ne recerca”, assegura.
Amb l’objectiu d’explorar les seves arrels, per a Romería es va basar en unes cartes de la seva mare que ha anat recuperant al llarg dels anys. “Són un retrat generacional d’una manera de viure. És el que m’ha donat més informació, fins i tot més que una fotografia”, assegura Simón en parlar sobre la correspondència.
Rostres coneguts i nous talents comparteixen photocall
Moltes personalitats del panorama català van aparèixer per donar suport a Carla Simón en la preestrena de Barcelona. Des d’Elena Gadel fins a Iria del Río, Àngela Cervantes o Vicky Luengo lluint una samarreta amb el nom de la directora.
Finalment, apareixen les altres dues estrelles de la nit, els protagonistes de la pel·lícula. Ells són Llúcia Garcia i Mitch. Ella, originària de la Vila de Gràcia, és el primer cop que es posa davant una càmera per actuar. Mentre que ell, és músic i ja tenia experiència en l’actuació cinematogràfica. Per a tots dos és un debut en tota regla pel que fa a promocions i estrenes a gran escala amb un projecte com Romería. Si poguessin aconsellar algú abans d’enfrontar-se a aquesta realitat desconeguda, tots dos ho tenen molt clar. La Llúcia recomanaria gaudir del procés i, sobretot, rodejar-se de família dins del rodatge per poder donar-se suport els uns als altres. Per la seva part, en Mitch destaca que és molt fàcil deixar-se anar pel tracte estrany i especial que els donen durant les promocions, però els aconsellaria recordar que l’important no és això, sinó l’experiència.
El moment de la veritat, 'Romería' ja és aquí
Un cop finalitzada la passarel·la de suport per al nou film de Carla Simón, el públic va trobant el seu seient a una sala que dona la benvinguda a tot l’equip de Romería amb una gran ovació. Després dels agraïments de rigor per part de les productores, la directora agafa la batuta i, adreçant-se al públic, reconeix: “Fa una mica de nervis que veieu [la pel·lícula] vosaltres també”. Aprofita per explicar l’origen i significat del títol, recordant que és una paraula polisèmica. Al nord d’Espanya —on està ambientada la pel·lícula— és una paraula que fa referència a les festes populars. Al sud al·ludeix a la peregrinació de la Verge, mentre que per a la catalana simbolitza el viatge místic de la Marina —protagonista inspirada en Simón— per descobrir les seves arrels. Acaba la intervenció amb un desassossegat: “Que gaudiu de la projecció i la preestrena”.
Al llarg de tot el film queda palesa la intenció d’aportar llum i donar relleu a la generació dels seus pares. Tal com afirma ella mateixa, les morts degudes a la drogoaddicció que van arrasar durant la dècada dels vuitanta es van viure amb “molt dolor pel tabú i estigma” que arrossegaven. Carla Simón fa una feina sublim en retre’ls un homenatge que abraça la realitat d’una època massa cruel i, de vegades, idealitzada. Si bé el film se centra en la història dels pares durant els anys vuitanta, la protagonista viatja a Galícia per conèixer la família del pare l’any 2004. Algunes de les referències en les escenes dels més petits de la pel·lícula també toquen de prop a la generació que va viure la seva infantesa durant els 2000. Des del mite de la Verònica i els miralls, fins als moments de pintar parets o mobles amb retoladors o pintallavis mal utilitzats.
La reacció d’un públic als peus de Simón
Tan bon punt la pantalla es fon a negre per mostrar els noms dels actors, la sala s’alça amb una ovació per Carla Simón i tot el seu equip. Se senten les primeres reaccions entre els espectadors mentre continua l’ovació. La sensació inicial compartida és la mateixa: s’ha fet curta. Les obres de la directora catalana aconsegueixen captivar siguin a Vigo o a Alcarràs. Ja ho assegurava Simón abans de començar: “Les pel·lícules serveixen per generar debat o per moure't emocions que et fan recordar”. El debat està servit i les emocions a flor de pell.
Tot i l’èxit internacional, Barcelona sempre serà una “estrena molt especial” per a la catalana. “[Estrenar a la ciutat comtal] és un moment molt important perquè hi ha molta gent aquí que li toca la història directament”. Aquesta familiaritat i proximitat és present en tot moment, però es nota especialment en moments com quan l’àvia de la protagonista, Llúcia Garcia, abraça la seva neta després de la projecció dient: “Carai nena, tota la pel·lícula ets tu, filla”. Romería va precisament d’això, la família que ens acompanya en tot moment.
