El Ministeri d’Exteriors de Rússia ha sol·licitat aquest dimarts a Espanya evidències sobre la seva suposada implicació en una campanya de desinformació que hauria provocat la crisi migratòria a Ceuta. La portaveu d’Exteriors, María Zajárova, ha afirmat en una roda de premsa que “quan hi ha acusacions ha d’haver-hi fets concrets que després requereixen verificació, i només després d’això es pot parlar sobre una acusació que, d’alguna forma, es pugui prendre seriosament”. 

Zajárova ha afegit que “sense fets ni materials recolzats en xifres, dates i noms, simplement no hi ha res més a parlar”: “En aquesta situació podria haver-se trobat qualsevol altre país, ja que no hi ha cap informació que ho confirmi. Primer ha d’haver-hi algunes informacions que recolzin els temors o preocupacions de la part espanyola”. En cas contrari, ha assegurat que tot això “estaria vinculat amb l’agenda d’unes activitats anomenades ‘Diàlegs sobre bulos 4.0’”. 

La portaveu també ha recordat que existeixen altres canals per presentar queixes a Moscou sobre casos de ciberatacs, a més de l'Ambaixada russa a Madrid o la mateixa ONU: “Madrid no va fer res d’això i de seguida va córrer als micròfons per fer declaracions sense materials que les recolzin”. 

El president d’Espanya, Pedro Sánchez, ha comentat aquest dilluns en una entrevista a la cadena SER que la política exterior “valenta” d’Espanya pot haver motivat moviments de països com Rússia o Israel per desestabilitzar a través de notícies enganyoses i desinformació en l’àmbit dels moviments migratoris: “És evident que si Rússia desinforma sobre aquesta qüestió o Israel també desinforma criticant el govern d’Espanya, no serà perquè els preocupa la migració a Espanya o a Europa, sinó per les posicions polítiques que estem mantenint respecte al genocidi de Gaza i la invasió de Putin a Ucraïna”. 

A finals del mes de juliol, el Ministeri d’Exteriors rus va qualificar l’entrada massiva i irregular d’immigrants a Ceuta com un “col·lapse de la política migratòria de la Unió Europea”. “En qualsevol cas, es tracta d’una catàstrofe humanitària que ens afecta a tots, però no podem negar que suposa un col·lapse de la política migratòria que la Unió Europea ha seguit durant molts anys”, va comentar el viceministre d’Exteriors, Alexander Gruskó.

El diplomàtic va assegurar que les autoritats russes “confien que el govern espanyol trobarà la manera de resoldre el problema” i que “Espanya podria haver invertit els seus diners en abordar la seva pròpia seguretat, i no en Ucraïna”.