L'acord de pau imposat allunya el focus mediàtic de Gaza després de dos anys d'acaparar l'atenció global en un genocidi retransmès en directe. Més de 24 mesos de bombardejos diaris i devastadors han fet de la crítica a Israel i el reclam d'un estat propi dels palestins un dels principals motors de mobilització social arreu d'Europa, i especialment a Catalunya. Aquí hi va arribar Salah Jamal (Nablús, 1951) l'any 1969 fugint de l'ocupació israeliana a la seva enyorada Palestina. Amb l'esperit de resistència que caracteritza el seu poble, va fundar la Comunitat Palestina de Catalunya i ha liderat el moviment propalestí català durant dècades. De professió metge, historiador i escriptor de diversos llibres sobre el món àrab i palestí, s'ha consolidat com un observador veterà i una veu que no fa concessions ni als governs occidentals, que titlla de "còmplices", ni als règims àrabs, que considera "lacais" dels Estats Units. Tots ells, segons l'exiliat palestí, són els autors de "la pau del matonisme".

El Diari de Barcelona entrevista el Dr. Jamal en una conversa en què s'analitzen les claus de l'últim alto el foc, el paper dels Estats Units de Trump i d'una Europa "sense dignitat", les diferències entre la potencial annexió de Gaza i Cisjordània, la figura de Tony Blair en el possible comitè de pau internacional, i el concepte del "palestinisme" com a única eina efectiva de pressió internacional.

Quina valoració mereix aquest alto el foc?
És una treva que l'únic positiu que té és que deixen de matar un centenar de persones cada dia. Però això no és un acord de pau, perquè sense justícia no hi ha pau. En tot cas és la pau del matonisme: si no signes, continuo bombardejant. 

Així doncs, el genocidi s'ha acabat o continua? 
Tot està en mans de l'exèrcit ocupant, que tenen total immunitat. Al Líban hi ha treva i cada dia assassinen gent de Hezbollah. D’un estat feixista que sent que pot actuar més enllà de les lleis internacionals pots esperar qualsevol cosa. No necessita una excusa per continuar el genocidi. Els seus ministres diuen que encara no han assolit els nostres objectius, què són els de la neteja ètnica. 

Israel no està complint els compromisos respecte a l’ajuda humanitària.
Han destrossat Gaza i no permeten la reconstrucció perquè Gaza ha de ser inhabitable, pensen que així la gent marxarà. Havien signat l’entrada de 600 camions diaris, però només passen 50, 60, 30, 100… Després està la línia groga imaginària, on és aquesta línia groga? Sobre el mapa sí, però recentment van matar 11 persones perquè estaven buscant casa seva i resulta que hi havia una línia groga imaginària que van traspassar.

I el paper de Donald Trump en aquest procés?
Està obsessionat amb el Premi Nobel. Es pensa que és Déu, però és el màxim representant de la política de la selva, del més fort. La desgràcia és que la majoria dels mandataris europeus són una colla de calçasses i seguidistes. L'última vertadera líder europea era Merkel, que menyspreava Trump.

I dels governs dels països àrabs?
Aquests són lacais, purs instruments. La funció que els han adjudicat els EUA, sigui a un emir, president o rei àrab, és emmudir la seva població, reprimir-la, i a canvi ser defensats mentre compleixin aquesta funció.

“El paper de l’Iran s’ha valorat positivament des de la comunitat palestina. Quan algú intenta ajudar-te és ben rebut”

---

Què significa Israel per la política de Washington?
És el gran instrument a les mans de l'imperialisme de Trump. La seva funció és desestabilitzar el Pròxim Orient. Mentre estigui desestabilitzada, serà més fàcil de dominar-la. Ara bé, la Casa Blanca, com a potència imperialista, li diu a l'estat d'Israel que ja prou. Per què? Perquè que ara ja dominen la zona, que han acabat amb Hezbollah, amb Hamas i amb l'Iran.

I com es reben les actuacions de l'Iran?
El paper de l'Iran s'ha valorat positivament des de la comunitat palestina. Quan algú intenta ajudar-te és ben rebut, lògicament. Fa 80 anys que vam anar a l'ONU, i no ens van fer ni cas. Vam anar als tribunals internacionals, tampoc. Recorrem a la Unió Europea, ni cas. Dels règims àrabs, ningú t'ajuda. La població àrab no t'ajuda. L'Autoritat Palestina tampoc resisteix l'ocupació militar israeliana. El grup que planta cara és Hamas, que és ben rebut, lògicament, perquè ja havíem acudit a totes les maneres pacífiques perquè ens ajudessin i no hi havia alternativa.

La reconstrucció de Gaza es durà a terme com a pilotada immobiliària pels signants de la “pau”?
Imagino que hi ha un xoc entre els objectius ideològics sionistes d'Israel i els objectius materialistes dels EUA. L'estat feixista d'Israel té la intenció d'ocupar tots els territoris des del Nil fins a l'Eufrates. És la intenció talmúdica, perquè s'està convertint en un estat teocràtic, i me n'alegro perquè la mascareta democràtica cau. Llavors, l'objectiu ideològic d'Israel xoca en l'interès purament econòmic dels nord-americans. L’America First es demostra fent negocis amb els àrabs. 

“Només esmentar el nom de Tony Blair, la gent de l’Iraq no és que tremoli, és que li fa fàstic”

El Comitè de Pau Internacional podria tenir com a un dels homes forts a Tony Blair. Què implica el retorn de l’expresident anglès al Pròxim Orient?
Sembla que estem a segles passats, quan la Gran Bretanya dominava quasi tot el món i col·locava els seus comissaris. Aquest comitè no pot funcionar, i menys encara si està Tony Blair, que és un lladre de primera categoria. Només esmentar el seu nom, la gent de l'Iraq i Palestina no és que tremoli, és que li fa fàstic. L’Iraq està arrossegant la destrucció que va causar Blair i quan era el president del Quartet —format per la Unió Europea, Rússia, Estats Units i l'ONU— l’any 2002 per supervisar la pau a Palestina només va fer negocis particulars.

Un govern “tecnòcrata” l’hauria de succeir segons el tractat de pau.
Per què no? Si són palestins, que han viscut a Gaza, que han patit els bombardejos, que saben perfectament què necessita Gaza, endavant. Del color que sigui, sense color, m'és igual mentre faci funcionar la zona.

I Cisjordània?
L'objectiu principal d'Israel és el domini sobre Cisjordània. La població de Gaza és impossible dominar-la. Però segons la Torà, la terra promesa és Cisjordània, no Gaza. I els que manen ara a Israel són els fanàtics religiosos.

“És impossible fer un estat palestí a Cisjordània amb un milió de colons ocupant-la”

Dius que tot i amb una Gaza destruïda, és més difícil d'annexionar que no Cisjordània?
Sí, per la senzilla raó que hi ha de 800.000 a un milió de colons ocupant Cisjordània. I el territori de Cisjordània està totalment esquarterat. Hi ha poblacions àrabs aïllades, envoltades per carreteres especials per colons, amb murs, check-points... És impossible fer un estat palestí a Cisjordània amb els colons que cremen camps, cases, cotxes. És clar, són protegits per l'exèrcit.

El nom en boca de tothom és Marwan Barghouti, líder palestí empresonat des del 2002 per Israel.
La unió dels palestins ha de ser sobre un programa, no en una persona. Si estem d'acord amb el programa de resistència, a mi m'és igual que sigui Barghouti que una altra persona.

Molts països europeus han reconegut l’estat palestí. Quines implicacions té?
Més val que hi hagi algú que et reconegui, però prefereixo que hi hagi un embargament integral de compra i venda amb Israel, que és molt més efectiu sobre el terreny que el reconeixement de l'estat palestí, que sobre el terreny no serveix per a res. Tenim 160 països que ja ens reconeixen. De què ha servit? Ara bé, el que és important és l'esquerda que s'ha fet a Europa sobre el tema. Abans es deia que pel reconeixement de Palestina calia tots a l'una. Però el que han fet Noruega, Espanya, Irlanda, Eslovàquia, i ara últimament França i Anglaterra és una rectificació important al món occidental. Qui és el que ara defensa Israel en el món occidental? Els feixistes com Milei, els holandesos, els italians, els hongaresos, i també els feixistes catalans i espanyols. Me n'alegro, perquè l'estat d'Israel sempre ha sigut un estat feixista.

Com valores accions com la de la flotilla?
És un acte més per fer veure com és l'estat d'Israel al món. Ja sabíem que als integrants de la flotilla els agafarien, els humiliarien, i els deixarien a la presó uns dies. Però el que és important per l'opinió pública és que vegin que els governs occidentals són còmplices. Israel ha assaltat la flotilla en aigües internacionals i ha segrestat ciutadans del món occidental i ningú ha dit res. No tenen dignitat.

“Cal fer boicot a Israel. L'apartheid sud-africà va caure al cap de 20 anys de boicot”

La societat civil catalana ha estat prou activa protestant contra el genocidi?
Agraeixo el que ha fet la societat civil, però això ha de continuar perquè Gaza s'ha convertit en la causa de la humanitat. A totes les manifestacions la gent porta kufies i banderes palestines. Jo faig servir aquesta denominació: el ‘palestinisme’ que s'està estenent pel món.

Què significa?
És dir no a les injustícies. Es va fer amb el règim racista de l’apartheid a Sud-àfrica. Qui el va fer caure? El bloqueig cultural, esportiu, econòmic...

Quin seria el manual del bloqueig?
És molt senzill. Fer boicot a les empreses israelianes i les empreses occidentals que recolzen Israel. No em fa falta la Coca-Cola, anar al McDonald's, al Carrefour, ni anar a Israel de turisme. Si el ciutadà d’Israel no és sionista, pressionarà el seu govern per dir-li: “Som la pesta del món”. No dic que el boicot funcioni demà ni demà passat, però l’apartheid sud-africà va caure al cap de 20 anys de boicot.