La realitat ha superat la ficció a El Salvador, i l’encarregat de fer-ho ha estat el seu president, Nayib Bukele. El passat divendres 24 de febrer va publicar un vídeo a Twitter mostrant el trasllat de 2.000 captius a la que anomena amb admiració “la nova presó més gran d’Amèrica”. Per molt que les imatges podrien ser més aviat pròpies d’un tràiler de qualsevol distopia, es tracta del recentment inaugurat Centre de Confinament del Terrorisme, que compta amb una capacitat per a 40.000 persones. Aquest centre ha estat construït per acollir únicament membres de les maras, les organitzacions criminals que atemoreixen des de fa 30 anys el Triangle Nord centreamericà (El Salvador, Honduras i Guatemala). El fenomen de les pandillas és una problemàtica de gran complexitat política i social que cap executiu ha aconseguit resoldre fins ara. Davant d’això, Bukele ha decidit fer un gir cap al punitivisme més extrem publicant aquest vídeo.

"És tot part d’una estratègia de propaganda que està molt vinculada a vendre’s, però només està venent una part molt particular de la història, la que a ell li convé explicar”, declara Óscar Martínez, periodista d’El Faro, al Diari de Barcelona. Martínez remarca que, tot i que a les imatges només s’hi puguin identificar membres de les maras, durant l’últim any també “s’han empresonat milers de persones que no formen part d’aquestes organitzacions, i algunes han acabat morint a les presons”. Desenes d’organismes defensors dels drets humans, com mostra l’informe d'Human Rights Watch juntament amb l'ONG salvadorenca Cristosal, ja han denunciat aquests empresonaments i han mostrat la seva preocupació per les pràctiques que es mostren en el vídeo.

Un problema arrelat al país des de fa dècades

El fenomen de les maras fa dècades que està arrelat a El Salvador, que el 2015 va ser classificat com el país més perillós del món. Segons José Miguel Cruz, politòleg expert en violències criminals i professor a la Universitat Internacional de Florida, la migració i importació de models culturals de violència juvenil des dels EUA i les polítiques estatals per lluitar contra aquestes dinàmiques “han jugat un paper històric molt important al país”. Cruz considera que, des que les maras van arribar a El Salvador a finals dels anys 80 i principis dels 90, el govern salvadorenc ha estat aplicant “unes polítiques que se centren en la repressió i en la zero tolerància”, i afirma que això és el que ha generat la magnificació i conversió de les organitzacions criminals.

Per fer front al problema, Nayib Bukele, que va arribar al poder el 2019, va decidir instaurar el març passat un estat d’excepció després que 88 persones fossin assassinades en tan sols dos dies per part de l’organització Mara Salvatrucha (MS-13), una de les principals maras juntament amb Barrio 18. Bukele descriu aquestes mesures com una “guerra contra les maras” i, des de llavors, diverses llibertats civils han estat suspeses i s’han empresonat fins a 65.000 persones. Un any més tard, el president defensa que l’aplicació de l’estat d’excepció ha millorat la seguretat al país, però els experts apunten a una manca d’estabilitat de la seguretat ciutadana darrere les estadístiques.

A quin preu està disminuint la criminalitat?

El 2022 ha finalitzat com l’any amb més segur de la història d’El Salvador, amb 495 homicidis en total. “No tenim cap dubte que les extorsions i els homicidis s’hagin reduït, és un fet real”, apunta el periodista Óscar Martínez, tot i que remarca que això s’ha assolit gràcies a “unes mesures repressives i una violació dels drets humans”. Malgrat que l’estat d'excepció hagi aconseguit minvar el poder de les organitzacions criminals al territori nacional, Martínez considera que “es tracta d’una situació molt complexa”, ja que també s’han vist implicades les vides de milers de civils.

També amb relació a les estadístiques, el politòleg José Miguel Cruz afegeix que “només s’ha reduït la criminalitat més visible”. Bukele ha donat un poder sense control a les forces de seguretat “perquè detinguin i enviïn a la presó tant a criminals com a persones innocents”, remarca Cruz, i considera que tot això s’està aconseguint a “un cost molt gran en els drets humans”.

L’estratègia de "mà dura"

El combat contra les maras és un eix central de la política salvadorenca des de fa 20 anys, però és ara la vegada que el govern ha adoptat una posició més punitiva. Óscar Martínez recorda que el país ja ha intentat en diverses ocasions la “mà dura” i sempre sense resultats satisfactoris. Ara bé, José Miguel Cruz bateja el pla d’acció de Bukele com “mà dura amb esteroides”. Aquesta campanya, afirma, té dos propòsits molt clars. El primer és electoral i consisteix a “dir a tothom que estic disposat a fer el que sigui necessari per suprimir les pandillas”. Un segon missatge menys explícit és el de “dir a tots els dissidents que estic disposat a fer el que faci falta per sotmetre’ls”.

Tant Martínez com Cruz consideren insuficient la repressió, i aboguen per completar-la amb altres mesures socials. El periodista proposa “projectes de rehabilitació, mercats laborals més amplis, reestructuració de barris, dignificació de la vida més pobre…”. Per la seva banda, el politòleg presta especial atenció a la repressió als joves que, assegura, troben en les pandillas un sentiment de pertinença i identitat social per culpa de la falta d’oportunitats en el país. “No hi ha hagut polítiques de prevenció per a aquests joves que viuen marginats i discriminats, i la pandilla es torna el gran motor d’integració perversa i d’integració social”.

El recolzament de la ciutadania

Malgrat la "mà dura" de l’estratègia que està aplicant el govern, la ciutadania està mostrant simpatia per les mesures que s’estan adoptant. “Hi ha una fatiga de viure en inseguretat per part de la societat salvadorenca”, un problema que Cruz apunta com a principal causa de l’ampli suport a Bukele. Les pandillas han estat controlant bona part dels barris i les comunitats del país i, per tant, el fet de remoure els membres de les maras del carrer ha estat benvingut per la població.

El politòleg també lamenta que després de la guerra civil d’El Salvador, que va acabar fa més de tres dècades, no va haver-hi un esforç sistemàtic al país per fomentar una cultura ciutadana d’apreciació dels drets fonamentals, i “molta gent pensa que violentar els drets humans està bé com a forma d’aconseguir seguretat”, afegeix Cruz. 

De fet, Bukele està en camí de la seva reelecció com a president a les eleccions del febrer del 2024, després que la Cort Suprema aprovés l’any passat que un president pugui ser reelegit de forma consecutiva, cosa que fins llavors prohibia la Constitució. Tot apunta, doncs, que les estratègies que està emprant van enfocades a guanyar-se una gran popularitat per arribar amb un gran suport a les eleccions. “Lamentablement i sense cap mena de dubte, guanyarà, perquè és un líder autoritari i la gent el veu bé”, resumeix Cruz, i remarca que també s’ha de tenir en compte que no hi ha cap oposició política al seu projecte.

Centre de Confinament del Terrorisme a El Salvador / Gobierno de El Salvador

Una deriva cap a l’autoritarisme

"Clarament s’està avançant cap a un autoritarisme”, expressa Cruz, que considera que la deriva autoritària s’aprofunditzarà i el règim cada cop serà menys democràtic. Un pas més endavant va Sergio Maydeu, investigador associat del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i analista de seguretat internacional, que considera que “ja estem en aquesta fase”. Tot i que Maydeu opina que Bukele “significa un punt de llum per a la població salvadorenca”, assevera que les conseqüències de les polítiques del president es conclouran en una “pèrdua de la poca qualitat democràtica del país amb un cost molt alt en els drets humans”. També afegeix que caldrà temps per saber si aquesta baixada de la seguretat del país serà real o és només una transició cap a un altre model de criminalitat.

Pel que fa a les maras, Cruz apunta que les presons són caldos de cultiu per les maras i és partidari de la idea que “es podrien acabar enfortint i derivant en alguna cosa més complicada i brutal” a causa dels tractaments que reben per igual a la presó tant membres de les organitzacions criminals com persones que no ho són. A més, també defensa que la probable reelecció de Bukele “portarà una crisi important, molta incertitud i caos”.

L’abast internacional

Més enllà de les seves fronteres, les polítiques de Bukele han fet un gir en les relacions internacionals del país, així com en la situació del conjunt de la regió centreamericana. Maydeu Olivares parla d’una manera d’enfocar les polítiques de seguretat que, assenyala, molts presidents d’Amèrica Llatina estan estudiant replicar en els seus països. Entre aquests països destaquen Guatemala, Equador i Honduras, que ja ha aplicat un estat d’excepció recentment al seu territori. L’investigador del CIDOB assegura que “cal estudiar si aquest model és exportable tenint en compte les diferències entre els països” i adverteix de la situació de vulnerabilitat que aquestes polítiques suposen per la salut democràtica i els drets humans.

De la mateixa manera que aixeca admiradors també ha despertat importants opositors, com és el cas del president de Colombia Gustavo Petro, amb qui ha protagonitzat més d’un enfrontament a xarxes pel seu creuament de crítiques en to irònic.

Maydeu Olivares destaca la importància de mesurar les conseqüències des d’una perspectiva més regional, i posa el focus en qüestions transnacionals com les migracions forçades, que considera, “podrien adquirir canvis de dinàmiques en tota la regió” a causa de la violència que promou El Salvador com a mètode operatiu. En aquest mateix sentit podrien veure’s afectades les relacions amb els EUA, que són el principal país de recepció d’immigrants de tota la regió.

El Salvador, que històricament ha gaudit de ser un dels països amb més recursos de cooperació internacional, ara podria deixar de rebre les ajudes per les tensions amb Europa i altres països com el Canadà, que han qüestionat obertament el seu model d’implantació. Per la seva banda, Bukele impulsa una política molt agressiva contra ells així com directament, contra les organitzacions humanitàries que operen en el país. “Això ha fet que s’estigui produint una mirada cap a altres entorns per buscar altres suports, que no són els clàssics dels Estats Units i la Unió Europea”, afirma l’investigador del CIDOB.