El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat el seu discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides per reivindicar el multilateralisme i advertir contra els dirigents que, segons ha denunciat, pretenen retornar el món a un “passat fosc”. Sense citar directament Donald Trump ni Benjamin Netanyahu, Sánchez ha carregat contra els líders que actuen des de “l’egoisme, la ignorància i la crueltat” i que qüestionen les normes que regeixen l’ordre internacional.

“Hem vist llançar guerres il·legals, massacrar civils innocents i vulnerar la legalitat internacional”, ha afirmat el president espanyol, que ha defensat el paper de les Nacions Unides en un moment de creixent qüestionament del sistema multilateral.

Sánchez ha comparat aquesta ofensiva amb una “motoserra” que ha retallat gairebé un terç de l’ajuda mundial al desenvolupament i ha advertit que Espanya continuarà apostant per la cooperació internacional.

Segons Sánchez, l’erosió del sistema multilateral respon a una estratègia deliberada: primer es qüestionen les normes internacionals, després s’incompleixen, es redueixen les aportacions als organismes multilaterals i finalment se’n bloqueja el funcionament per presentar-los com a institucions “inútils i prescindibles”.

El president espanyol ha definit aquest procés com un “intent de demolició planificat” sostingut sobre tres pilars: “l’egoisme, la ignorància i una crueltat que ja ni s’immuta en veure les costelles d’un nen famolenc o un hospital reduït a runes”.

La crisi de Ceuta, com a exemple

En el discurs, Sánchez també ha reivindicat la resposta del seu govern a la crisi migratòria de Ceuta. Davant de la pressió migratòria, ha defensat que l’Estat ha optat per combinar el control de la situació amb el respecte a la legalitat i als drets humans.

“Sé que en moments així la temptació és elegir la drecera, cedir a la por, convertir el migrant en enemic i vulnerar la legalitat”, ha afirmat. “Però el meu país no ho farà”.

Sánchez ha assegurat que Espanya i Ceuta “sortiran més forts” de la crisi i ha resumit la seva posició amb una frase que ha volgut convertir en principi d’actuació: “Espanya no elegeix el camí més fàcil, sinó sempre el camí més just”.

Regulació de la intel·ligència artificial

La regulació de les noves tecnologies també ha ocupat un espai destacat en la intervenció del president espanyol. Sánchez ha reclamat una regulació estricta de la intel·ligència artificial i de les xarxes socials davant el poder creixent de les grans fortunes i empreses tecnològiques, a les quals s’ha referit com els “tecnooligarques”.

“El futur dels nostres fills i filles ha d’estar per sobre de les seves butxaques”, ha defensat.

Reforma de l’ONU i fi del dret de veto

Sánchez també ha plantejat una reforma de les Nacions Unides que elimini el dret de veto dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat i que garanteixi una representació territorial més equitativa. “Cap país no ha de ser jutge i part alhora, per molt poderós que sigui”, ha afirmat.

En paral·lel, ha defensat reforçar la Cort Penal Internacional perquè pugui perseguir amb més capacitat les vulneracions del dret internacional. “La humanitat va trigar segles a substituir el dret del més fort per la força del dret, i nosaltres no podem ser la generació que recorri aquest camí en sentit contrari”, ha advertit.

El president espanyol també ha reclamat reconstruir l’arquitectura internacional de no-proliferació i desarmament nuclear i ha proposat que una dona llatinoamericana ocupi la secretaria general de les Nacions Unides.

Gaza i el rebuig a l’augment de la despesa militar

La situació a Gaza ha estat un altre dels assumptes abordats per Sánchez. El president ha tornat a acusar el govern de Benjamin Netanyahu de cometre un “genocidi” i ha reivindicat les decisions adoptades per l’executiu espanyol, entre les quals ha destacat les sancions contra Rússia i l’embargament d’armes al govern israelià.

Sánchez també ha defensat la negativa del seu govern a elevar la despesa militar fins al 5% del PIB, en un context internacional marcat per l’increment de la pressió perquè els països europeus augmentin la seva contribució a defensa.