Els ministeris de Sanitat i Hisenda van aprovar el passat 12 de maig un reial decret llei (o RDL) que reforma el sistema de copagament farmacèutic. El text, que proposta un model més progressiu amb l'objectiu de "corregir situacions de desigualtat" entre els pacients amb rendes baixes i mitjanes, ha passat força desapercebut per a l'opinió pública, malgrat l'impacte que pot tenir en el dia a dia de la ciutadania.

El RDL estableix tres nous trams d'aportació per als assegurats actius, que passen de tres a sis nivells, i fixa un límit màxim d'aportació mensual per als tres primers trams de treballadors. Pel que fa als pensionistes, que ja tenien un copagament amb topall mensual, s'afegeix un nou tram fins a un total de quatre. Això significa que, en funció del nivell de renda, es pagarà una quantitat màxima al mes en medicaments, diferenciant entre treballadors actius, pensionistes i ciutadans amb una aportació reduïda.

Fins ara, la població activa pagava un copagament sense límit, amb una aportació del 40% del cost del medicament en cas de registrar menys de 18.000 euros de renda, un 50% en cas d'aquells que registressin entre 18.000 i 100.000 euros i un 60% en el cas d'aquells amb més de 100.000 euros de renda. Amb la reforma anunciada, el sistema de copagament queda de la següent manera:

Un sistema més equitatiu i que alleugereix la pressió sobre l’atenció primària

Consultades pel DdB, fonts del Ministeri de Sanitat reconeixen que el sistema de copagament establert fins ara requeia sobre les classes baixes, el que suposava un desincentiu per a l'adherència a la medicació. Aquesta situació provoca interrupcions o reduccions en el tractament, sobretot en els casos més prolongats en el temps o que requereixen d'alta necessitat terapèutica.

Amb aquesta reforma del copagament, Sanitat assegura que s'evolucionarà cap a un sistema més equitatiu, que millora l'adherència terapèutica, suposa una prevenció de complicacions evitables i un alleugeriment de la pressió sobre l'atenció primària derivada de les interrupcions dels tractaments per motius econòmics. A més, el ministeri que encapçala Mónica García estima un impacte favorable per a l'Estat de 265,63 milions d'euros.

Segons l'últim exercici tancat, corresponent al 2025, el Sistema Nacional de Salut té 47.625.792 beneficiaris, dels quals 7,5 milions reben farmàcia gratuïta (segons les condicions recollides a l'article 102 del Reial Decret legislatiu 1/2015). El gruix més important de la població, 17,7 milions de persones, es troba en el tram que aporta un 40% del copagament (rendes inferiors als 18.000 euros), seguit del grup que aporta un 50% del copagament, amb rendes d'entre 18.000 i 100.000 euros anuals, que suma 12,3 milions de persones. A continuació, podeu consultar les dades segons el nivell d'aportació corresponents al 2025.

El Banc Farmacèutic celebra la reforma que pot reduir les barreres econòmiques

Javier Vinzia, director del Banc Farmacèutic, una ONG que treballa per garantir l'accés a tractaments farmacològics a persones en situació vulnerable, s'ha mostrat "bastant satisfet" amb aquest canvi legislatiu. "És una ajuda real per a les rendes més baixes", ha afirmat en conversa amb el DdB. Tanmateix, s'ha mostrat dubtós de l'aplicació efectiva del nou decret. 

Amb l'entrada en vigor de la reforma del copagament, el Banc Farmacèutic centrarà els seus esforços en aquells medicaments que "no estan finançats" i que estan destinats a patologies greus. "El nostre objectiu com a entitat sempre és desaparèixer, però la normativa no sempre cobreix totes les necessitats", ha afirmat Vinzia.

Després de l'alleugeriment que suposarà el nou copagament, Vinzia veu possible una diversificació cap a altres perfils que no estan coberts per l'administració sanitària, com ara "l'ortopèdia, l'òptica o l'ortodòncia", que continuen sent tractaments "molt cars" tot i que no siguin de primera necessitat. "Tant de bo sigui així, perquè significaria que les necessitats més bàsiques estan cobertes per l'Estat", ha conclòs. 

Sense perill de desabastiment

Un preu més equitatiu podria significar un augment de la demanda. No obstant això, fonts del Ministeri de Sanitat asseguren que no es preveuen tensions significatives en l'abastiment, ja que la demanda va modulada per la recepta i el grup de persones que s'han quedat fora del sistema de copagament per raons econòmiques no és nombrós. No obstant, Sanitat assegura que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) manté els mecanismes habituals de vigilància i monitoratge del subministrament, en coordinació amb els diversos agents de la cadena, per detectar i gestionar incidències.

Una reforma que haurà d'esperar per aplicar-se completament

Sobre l'aplicació d'aquests nous trams de renda i limitacions, fonts de Sanitat asseguren que caldrà esperar fins a finals d'any, ja que és entre els mesos d'octubre i novembre quan Hisenda fa arribar les dades de la renda a Sanitat. Consultades pel DdB, fonts del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i del Consell General de Col·legis Farmacèutics (CGCOF) informen que, de manera transitòria, es mantindran els percentatges i límits actuals per evitar problemes de gestió, per donar seguretat jurídica i no interrompre l'assistència als pacients.

No obstant això, detallen que, a falta d'una aplicació completa del Real decret llei (RDL), que s'ha de treballar amb les autonomies per gestionar singularitats territorials en termes de renda, ja s'estan aplicant dues mesures de caràcter urgent. D'una banda, des del 22 de maig, els pensionistes de la Seguretat Social perceptors de complements per a pensions inferiors a la mínima passen a estar exempts d'aportació farmacèutica. De l'altra, des de l'1 de juny, augmenta l'aportació màxima dels medicaments d'aportació reduïda, que passa de 4,24 euros a 4,98 euros per envàs.