Sant Esteve de Palautordera torna a tenir el millor panettone clàssic - Diari de Barcelona
Sant Esteve de Palautordera torna a tenir el millor panettone clàssic
El concurs, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona arriba a l’onzena edició
El panettone clàssic es queda al Montseny i el de xocolata viatja al Baix Segura. Lluís Costa, de Vallflorida Xocolaters (Sant Esteve de Palautordera), ha guanyat aquest dimarts el premi al Millor Panettone Artesà Clàssic d’Espanya 2026, tres anys després del seu primer títol. Francisco Antonio Villagordo, de la Pastelería la Roja (Almoradí, Alacant), ha guanyat el de Millor Panettone Artesà de Xocolata, la categoria amb més participants d’enguany —54 dels 101 panettones presentats— i la que l’organització considera més difícil d’elaborar.
Els noms es coneixien ahir a la tarda a l’auditori del Gastronomic Forum Barcelona, en obrir el sobre que una notària custodiava des del migdia amb el veredicte que el jurat havia tancat al matí a l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona (EPGB). El concurs, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona, arriba a l’onzena edició en la categoria clàssica i a la sisena en la de xocolata.
“Per a un establiment d’un poble, quedar entre els primers té un valor incalculable”
Segons Olivier Fernández, gerent del Gremi i organitzador del concurs, el creixement del certamen "és exponencial": cada edició té més participants i més interès. Primer, els panettones han passat un filtre de compliment de les bases —pes d’entre 1.000 i 1.100 grams, aspecte, corona de glassa de sucre en el clàssic i mínim d’un 40 % de cacau en el de xocolata— i les peces que no el superaven quedaven fora abans del tast. Després, el jurat puntuava principalment el sabor, i també l’olor, l’estructura de la molla, el glacejat i la forma, en diverses tries fins a arribar als finalistes.
El jurat de la categoria clàssica l’han format el xef Paco Roncero i els pastissers Claudio Gatti, Ton Cortés, Iban Yarza, Alba Llacera i Miquel Zaguirre, a més d’Oriol Carrió, guanyador de 2025. En el de xocolata hi han participat Lluc Crusellas, Ramon Morató, Aniello Di Caprio, Anna Cortés i Jordi Luque, amb Rafel i Adrià Aguilera, de Cal Jan (Torredembarra), premiats l’any passat.
Només es revela el primer
Ahir només es va donar a conèixer el guanyador de cada categoria. Els segons i tercers es faran públics al cap d’uns 30 dies, en una jornada que el Gremi anomena Panettone Day, amb una roda de premsa i un tast dels sis panettones premiats, que també es posaran a la venda.
Fernández ho justifica per no treure protagonisme al primer: "Si dius ara qui és el segon i el tercer, li treus molt de protagonisme al que és el primer". La fórmula, afegeix, protegeix sobretot les pastisseries petites davant d’obradors amb més presència a les xarxes o amb departament de comunicació propi: per a un establiment d’un poble, quedar entre els primers "té un valor incalculable".
Un concurs nascut d’una proposta de l’ofici
Fernández situa l’origen del certamen en el mateix sector, perquè el Gremi ja organitzava el concurs de croissant quan un pastisser els va plantejar fer-ne un de panettone, convençut que era un producte "que cada cop creixia més". El gerent assegura que "va ser tot un èxit des del principi". Segons ell, el concurs ha fet que cada cop hi hagi menys diferència entre un panettone molt bo i un de fet expressament per concursar.
El gerent del Gremi atribueix la implantació del panettone a una raó senzilla: "Està molt bo, té un procés molt artesà i molt sa, i tots els productes que són molt bons estan condemnats a triomfar". Hi afegeix un factor de calendari: és un producte gras i calòric, "d’hivern", que a Itàlia està estrictament lligat al Nadal —"com la colomba ho és de Pasqua"—. Aquí, però, s’ha desestacionalitzat: es comença a vendre molt abans i continua al gener i al febrer. Elaborar-ne un, calcula, costava fa uns anys entre 6 i 7 euros i suposa ara uns 17 euros en matèria primera; amb personal i costos indirectes, "te’n vas a 30 o 40 euros fàcilment".
“L’increment de venda és d’un 20 % en tota la resta que no és panettone”
Guanyar té conseqüències directes a l’obrador. “Si guanyes, la teva pastisseria es promociona moltíssim i es ven molt més de tot; passes a ser un referent d’un producte”, explica Fernández, que xifra l’efecte en “l’increment de venda que esdevé d’un 20 % en tota la resta que no és panettone”. Arriben encàrrecs de regals d’empresa i, diu, el premi “ajuda molt a visualitzar-te com un lloc de referència”.
