Sota el lema “Per un futur en català, recuperem la Barcelona popular!”, la iniciativa Sant Jordi per la Llengua ha convocat la ciutadania a manifestar-se el pròxim 23 d’abril pels carrers de la capital catalana. La marxa començarà a les 19 h a la plaça Universitat i recorrerà els carrers Pelai i Via Laietana fins a arribar a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. 

Allà, segons han avançat els organitzadors, tindrà lloc un acte amb les intervencions de diversos participants en una de les primeres mobilitzacions en defensa del català durant la diada de Sant Jordi de 1985. “Fa 40 anys es van produir unes càrregues policials contra una manifestació lingüística a les Rambles. No volem perdre el llegat històric d'aquestes reivindicacions que feien de Sant Jordi una diada combativa i posaven el conflicte lingüístic al centre de l'agenda política”, ha explicat Núria Alcaraz, portaveu de la iniciativa.

A l'acte final també s'hi pronunciaran discursos per denunciar les discriminacions lingüístiques que pateixen els barcelonins que volen fer vida en català i per reclamar el dret de les persones nouvingudes a aprendre la llengua. La jornada clourà amb un concert, el cartell del qual encara està per confirmar.

D’altra banda, Joan Matamala, membre de l’ANC, ha anunciat en nom de la Taula Independentista una manifestació paral·lela a Girona el mateix 23 d’abril a les 19 h, que anirà de la plaça de Sant Agustí a la plaça de Catalunya. “Hem de reivindicar la llengua i la nostra cultura no tan sols a Barcelona, sinó que a tot el país perquè tota una nació corre perill de perdre aquesta llengua i la seva cultura”, ha dit.

Els motius de la manifestació

“Volem que la manifestació sigui una crida a sortir del pessimisme i de la frustració de no poder viure en català a Barcelona, i fer un discurs positiu que combini acció i reivindicació. Ha de servir per reforçar l’autoestima com a poble i, alhora, per empoderar-nos”, ha assegurat Alcaraz. En aquest sentit, ha subratllat altres factors “imprescindibles per poder aprendre el català”, com ara disposar d’un habitatge digne que permeti quedar-se a la ciutat, fer comunitat, participar en el teixit associatiu i tenir garanties de condicions laborals justes a la feina.

Altrament, Adrià Font, també portaveu de l’entitat, ha demanat a les institucions públiques i especialment al consistori barceloní “valentia i recursos per defensar i garantir la llengua catalana” en tots els àmbits de cada dia i ha reclamat la presència del català “en tots els serveis municipals, inclús els que hi ha externalitzats”. Tanmateix, Font ha anunciat que des del col·lectiu han presentat un decàleg a l’ajuntament amb 10 reivindicacions per augmentar i vetllar per l’ús de la llengua catalana a la ciutat.

200 entitats adherides

Gairebé 200 organitzacions, entre les quals hi ha Plataforma per la Llengua, el Sindicat de Llogateres i Òmnium Cultural, s’han adherit a la iniciativa Sant Jordi per la Llengua, segons han confirmat els organitzadors. “Hi ha entitats del món del lleure, de la defensa dels drets humans, col·lectius feministes i sindicats estudiantils”, han detallat. Totes elles s’han sumat a la crida a mobilitzar-se el 23 d’abril.

En els darrers dies, diverses figures públiques han expressat el suport a la mobilització a través de les xarxes socials, com l’humorista Joel Díaz o la influenciadora Juliana Canet i s'ha dut a terme una extensa penjada de cartells pels barris de Barcelona.

Sobre Sant Jordi per la Llengua

La iniciativa, que s’autoqualifica com a “unitària”, neix a partir de la inquietud de joves vinculats al teixit associatiu de Barcelona i preocupats per la situació del català a la ciutat. Tan sols un 36% dels ciutadans afirmen parlar-lo de manera habitual a la capital catalana, tal com apunta la darrera Enquesta de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Barcelona, publicada el setembre de 2024. La xifra és la més baixa des que es va començar a preguntar per aquesta qüestió el 1989, quan el 49% dels barcelonins triaven el català com a llengua habitual.

Des de l’organització atribueixen en un manifest el descens de parlants de català al model de ciutat adoptat, “basat en l’especulació immobiliària i el turisme”, que agreuja “els efectes de la globalització, gentrifica els barris i amenaça la cultura pròpia”.

La mateixa Enquesta de Serveis Municipals assenyala que el percentatge de persones que tenen una altra llengua com a habitual ha augmentat fins al 8%, un indicador de la proliferació d’expatriats: estrangers que s’instal·len temporalment a Barcelona atrets per unes condicions de vida favorables i uns preus més assequibles que als seus països d’origen. “La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima”, afegeixen.