El Cementiri de Poblenou, petit museu funerari replet d’escultures i racons harmònics, encabeix una de les tombes més concorregudes de la ciutat: el nínxol 138 del centre de l’illa 4^a. Espelmes, flors fresques i tota mena d’exvots (fotografies, notes manuscrites, figuretes de porcellana...) reben al visitant en aquesta sepultura, on descansa Francesc Canals Ambrós. L’especial energia que desprèn la tomba, reforçada per l’absolut silenci dels passadissos, confereix a la zona una aura magnetitzant, que convida a aturar-se i contemplar les antigues i recents ofrenes.

Francesc Canal i Ambrós, popularment conegut com “el santet”, va tenir una vida curta: va morir el 27 de juliol de 1899, amb només 22 anys. Des de la seva defunció, però, centenars de visitants s’han apropat per venerar la seva tomba, des de “persones amb familiars malalts” fins a “senyores que abans d’anar al ball de la tarda hi passaven per demanar-li ajuda per trobar un bon marit”. Se li atribueixen poders sobrenaturals i la concessió de tota mena de favors relacionats amb la salut, l’amor i fertilitat. És un exemple de culte popular que encara sobreviu, 121 anys més tard de la mort del noi.

“En Francesc Canals i Ambrós va néixer a la Plaça de la Llana de Barcelona l’any 1877. Des de ben jove, amb 14 anys, ja va començar a treballar als magatzems El Siglo, molt populars a l’època”, explica Adrià Terol, historiador i gestor cultural de Cementiris de Barcelona a Diari de Barcelona. La feina als primers grans magatzems que van existir a Barcelona, situats a la Rambla, li van permetre a Canals contribuir a l’economia familiar, limitada arran de l’estat de salut del seu pare, que era cec. “Allà és on va conèixer a molta gent i va fer molts amics. Va ser durant els descansos que els seus companys van començar a veure en ell unes virtuts que ningú més tenia. Es diu que només amb les seves mans havia pogut curar mals que els medicaments no ho podien fer!”, afegeix l’historiador.

I no només això. A més de l'especial influència que exercia sobre aquells amb qui tractava, Canals tenia una altra habilitat particular: podia predir esdeveniments futurs. Així va ser en el cas de la seva pròpia mort o l'incendi de El Siglo. Tal com explica Terol, una nit el "santet" va somiar que els magatzems es cremaven i lamentablement, unes dècades més tard (concretament el dia de Nadal de 1932) aquest somni es va fer realitat, per culpa d'una maqueta d'un tren que va quedar encesa i va calar foc.

La seva mort primerenca a causa de tuberculosi "va causar una gran commoció a tots aquells que el coneixien", apunta l'historiador. El culte al voltant de la seva tomba es produí en un context marcat pel progrés científic, industrial i intel·lectual, que "va oblidar al poble", el qual se seguia aferrant a les seves creences i costums tradicionals.

Les companyes de El Siglo de Canals i les floristes de la Rambla van ser les responsables d'iniciar aquesta devoció, ja que es va estendre el costum d'anar-li a dur el ram de flors de núvia després del casament, fet que li atorgà la fama de guarir els mals d'amor i la infertilitat. La llegenda també explica que després de la seva mort, el seu pare va recuperar la visió i és per això que molta gent li demana un cop de mà en aspectes relacionat amb la salut.

Ràpidament es va estendre el rumor que Canals concedia favors des del més enllà. La sepultura, inicialment ubicada a l’Illa 3a del cementiri es va inundar flors, espelmes i exvots, fins al punt que per falta d’espai la “van haver de traslladar en una zona més ben habitada de l’Illa 4a”. Al seu voltant es van mantenir diversos nínxols buits, encara plens a vessar de nens Jesús, verges i mil i una fotografies, ofrenes anònimes d’aquells qui creuen en el Santet. “Venen persones d’arreu del món, italians, francesos, sud-americans i també russos. A més, han vingut televisions a firmar-lo i això ha ajudat a traspassar fronteres”, afegeix Terol.

La tomba del Santet és un racó que s'ha de conèixer: ja sigui per demanar-li un favor, descobrir en primera persona la llegenda o contemplar les mostres de devoció popular, aneu-hi. I recordeu la tradició: un cop els devots del Santet han passat per davant de la seva sepultura, han de caminar d'esquenes fins a arribar al final del passadís com a senyal de respecte.

Com arribar-hi

A 9 minuts caminant de la parada de metro de L4 - Llacuna. 

Direcció: Av. d'Icària

Districte: Sant Martí

Població: Barcelona