Aquesta setmana tornem a trepitjar terres gèlides. Ens desplacem cap al nord, fins a arribar a un país al qual no li falten dades curioses. El país té el túnel més llarg del món. I és on es troba Longyearbyen, el municipi habitat més al nord del planeta. També és amo de Svalbard, una illa amb més ossos polars que persones. És el setè estat més feliç del món i un dels millors territoris per a veure aurores boreals. I, si encara no sabeu de quina nació estem parlant, acompanyeu la Malene Langvik-Hansen en aquest viatge entre els fiords noruecs. Volem fins a Oslo i conduïm una hora al sud, gairebé a la frontera amb Suècia, per descobrir la localitat de Sarpsborg. 

“És una ciutat entre llacs i boscos, freda però molt acollidora”. En poques paraules, així descriu la Malene el seu municipi. Sarpsborg es troba al sud de Noruega, ben a prop del fiord d’Oslo, una zona històricament rica. “Tot i que hi ha alguns edificis residencials al centre, la gran majoria de la població viu lluny d’això. Tothom té una casa amb un gran jardí, a prop d’alguna àrea natural per estar tranquils”, assegura la Malene. I és que, a la cultura nòrdica, aquesta calma és primordial. Així que no és d’estranyar que la seva activitat preferida sigui “passar el cap de setmana a casa, amb la família, llegint al jardí o mirant una pel·lícula, sense moure’ns gaire”. Però, insistint una mica i sortint del llit, t’adones que Sarpsborg amaga un món de possibilitats i històries.

La posta de sol des del fiord d'Oslo

“Dins la ciutat, St. Marie’s Gate és el lloc on estar”. El carrer principal, on pots caminar i caminar i sempre hi trobes noves tendes o cafeteries que et criden l’atenció. “Sempre està ple de gent, majoritàriament jove, perquè tot el que ofereix la ciutat està concentrat en aquest carrer. Però és molt maco passejar i acabar asseguda amb les teves amigues prenent un batut o una xocolata calenta. Per a mi, el millor lloc és Sarpen, tot està boníssim”. I al final del carrer es troba la gran plaça del centre. “Quan fa bon temps, la gent hi va a prendre el sol i seure a les terrasses dels bars. I també és el centre cultural: sempre que hi ha un concert o un festival, es fa a la plaça”, explica la Malene. 

La ciutat està dividida en dos pel riu més llarg de Noruega, que desemboca just sortir de Sarpsborg. En el punt en què el riu xoca amb el municipi, es crea una cascada impressionant. “La Sarp Falls és la segona cascada més gran d’Europa, parlant de descàrrega d’aigua. Hi ha un pont ben a prop des d’on tens grans vistes, però també es pot caminar per la carretera paral·lela. És una pena que totes les fàbriques estiguin al costat, però és una gran font d’energia”. 

Les Sarp Falls des de lluny

Fauna i flora per tot arreu

Però, quan realment surt el sol, Sarpsborg és un paradís per a excursionistes. “La ciutat està envoltada per boscos verges, amb pins més antics que el mateix país. Hi ha centenars de camins per explorar i podreu respirar l’aire més pur del planeta”. A l’hivern també podeu endinsar-vos-hi, però val més anar abrigats. Molt millor opció per gaudir del fred és anar als llacs. “El Tunevannet queda completament gelat, fins al punt de poder patinar. Es converteix en una pista de gel oberta a tothom, amb un ambient espectacular. Ple de gent i envoltat per arbres nevats. És una foto que tothom voldria tenir”. A l’estiu també és un gran lloc per anar a passar el dia, estirar-se a la gespa i, si us atreviu, banyar-vos en aigües que mai s’escalfen. 

La Malene i la seva mare bevent xocolata calenta a la neu

“Jo soc una dona d’estiu”, admet la Malene, “perquè l’hivern aquí no és gaire interessant. Hi ha molt poques hores de llum i, tret de patinar als llacs, no hi ha molt a fer. També tenim molta neu; es pot esquiar i fer ninots de neu, però no soc gaire fan d’això”. És pujant cap a Oslo, però, que hi trobareu les millors pistes. Cap al sud, els densos boscos són preciosos coberts de neu, però no permeten esquiar gaire. “A partir de maig, però, les possibilitats són infinites. Perquè, a part de boscos i llacs, també estem molt a prop de la costa”. La ciutat de Fredrikstad, germana gran de Sarpsborg, té una de les costes més maques del continent. Penya-segats, platges i centenars d’illes petites per visitar. “La meva família té una petita barca, així que molts cops la portem a la platja i passem el dia al mar. Però també hi ha molts llocs on llogar caiacs i barquetes per a investigar la zona”.

La Malene i els seus amics de ruta per la costa

Les illes més espectaculars, segons la Malene, són les anomenades ‘Illes Germanes’: Søndre Søster i Nordre Søster. “Són molt petites i fetes de roques volcàniques. A mi m’encanta anar-hi a escalar els petits turons, pujar fins a dalt de tot i sentir-me la reina del món”. “A més, tota aquesta zona és dels millors indrets per a fer esnòrquel i submarinisme. Hi ha una fauna marina increïble i tothom és molt respectuós amb el medi ambient per a no perdre-la.” Explorant el fiord, podeu seguir la costa en direcció a Suècia fins a arribar a la petitíssima vila de Høysand, de només 700 habitants. “És el poble més maco i agradable del país. Només hi ha un petit bar, l’Isi, que és una parada obligatòria si visiteu la zona. Els amos són encantadors!”. 

La cultura nòrdica a la ciutat

Sarpsborg és coneguda per la indústria, però també és una localitat molt cultural. “Hi ha diversos museus i sales de concerts, a part de la gran plaça, així que tot l’any tenim esdeveniments”. El festival més gran, el Sarpsborgfestivalen, es duu a terme a finals d’agost i acull tots els principals artistes escandinaus. “Tota la ciutat i gent de fora surt als carrers. Són dos dies de festa constant”. El que més impacta de les festes a Noruega, però, és la confiança que té tothom en tothom. “Les discoteques i concerts sempre acaben cap a les 2.00 h de la matinada, però nosaltres volem continuar ballant. És molt habitual seguir l’afterparty a alguna mansió perduda al bosc. Sempre hi ha algun boig que convida desenes de persones a casa seva i tothom s’hi apunta”.

Però el dia que tothom té apuntat a l’agenda és el 17 de maig: el Dia de la Constitució. “Si heu de visitar Sarpsborg, aquesta és la millor època. Ens vestim amb els bunads, la roba tradicional noruega, i sortim a celebrar al carrer, que és completament ple. Hi ha moltes rues, bandes i orquestres a cada parc i un munt de barbacoes populars en què la gent cuina al seu jardí i ofereix menjar a qui passi per davant. És un dia màgic”. 

La Malene i dues amigues preparades per sortir als carrers a celebrar 

La gent de Sarpsborg, els Særpingær, són coneguts arreu del país gràcies a festivitats com aquesta. “Tenim fama de no ser els més intel·ligents, però sí els més oberts i acollidors! A més, els fem gràcia a la resta de comunitats, perquè tenim una obsessió amb la vainilla”. I és que al bell mig hi tenim l’única fàbrica de vanil·lina —el compost que s’afegeix a gelats i perfum per a donar el gust de vainilla— del país. “El poble sencer fa olor de vainilla. I veient l’olor que fan altres ciutats, us asseguro que som molt afortunats”. 

Una mansió encantada?

Ben a prop d’on viu la Malene hi ha el parc de Hafslund, una àrea completament verda, plena de vegetació i ideal per a fer pícnics o passejar. En algunes ocasions, fins i tot, s’utilitza com a àrea de concerts, per la seva gran extensió. El que no és tan idíl·lic, però, és la gran mansió que es troba just al centre. “Hafslund Hovedgård és una casa preciosa, però jo prefereixo no apropar-m’hi”, adverteix la Malene. “La va fer construir una dona molt rica l’any 1750. És gegant, però només hi vivia ella, fins que va morir l'any 1815. En els darrers 200 anys, s’ha intentat convertir en un museu o deixar que algú més hi visqui, però tothom que hi passa unes nits surt espantat, cridant que ha vist el fantasma de la dona”.  

Hafslund Hovedgård

Durant la Segona Guerra Mundial, la casa també va ser protagonista. Tot i ser un país neutral, l’any 1940 Noruega va elegir com a primer ministre Josef Terboven, del partit Nazi. El seu suport a Sarpsborg i Fredrikstad, dues ciutats importants, no era gaire alt, així que va decidir fer una visita. “Com tenia tant poder, va decidir que es volia allotjar a Hafslund Hovedgård, però hi va sortir corrents la primera nit. Segons va dir, una dona el va despertar a mitjanit, sense dir res, assenyalant la porta. Terboven assegura que, mentre corria pels passadissos, es va adonar que la dona era la mateixa que hi havia a tots els quadres de la casa”.