El 12 de juny del 2021, Christian Eriksen va tornar a néixer. Corria el minut 42 del primer temps del debut de Dinamarca davant Finlàndia a l’Eurocopa 2021 quan el migcampista danès va caure fulminat a terra. El seu cor va estar aturat durant gairebé 10 minuts i, després dels intents de reanimació per part dels serveis mèdics, van aconseguir estabilitzar el jugador i va sortir del camp en llitera i respiració assistida. Tres anys i tres dies més tard, Eriksen va marcar el primer gol de la seva selecció en el debut a l’Eurocopa 2024 davant Eslovènia. 

“Recordo que la pilota em va colpejar, vaig sentir com la tornava i a la vegada una rampa al panxell. I aleshores, vaig marxar. Quan em vaig despertar, va ser com estar molt distant, no va ser com un somni. No recordava res”, recordava Eriksen fa uns mesos. “Vaig haver de lluitar contra la meva respiració”, afegia.

L’Inter de Milà li va rescindir el contracte a causa de les normes de la Serie A italiana, que no permeten que un jugador jugui amb un desfibril·lador. El migcampista danès va tornar a trepitjar uns terrenys de joc vuit mesos després, el febrer del 2021 amb la samarreta del Brentford. I, un any i mig més tard, va jugar el Mundial de Qatar amb la selecció danesa.

El risc de continuar jugant

Eriksen va decidir tornar a jugar. Una decisió difícil consensuada amb metges, especialistes i la família. I cadascú té la seva opinió. El doctor Ermengol Vallès, cap de la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital del Mar assegura que “cada cas és un món”. “El que va tenir l’Eriksen va ser una parada cardíaca degut a una arrítmia ventricular, que vol dir un ritme ventricular molt ràpid. El cor es posa a una freqüència que no és compatible amb la vida perquè no impulsa la sang, només tremola”, explica el cardiòleg. 

Els companys d’equip van actuar evitant que s’empassés la llengua i posant-lo en posició lateral de seguretat. Tot i això, el doctor Vallès admet que “no van solucionar res”: “Quan un té una arrítmia ventricular, no té pols, no arriba sang al cap i tampoc hi ha un reflex respiratori ni de cor, el que van fer els metges va ser posar-lo en posició normal mirant cap a dalt i començar amb massatge cardíac”. 

“Si el seu cardiòleg creu que pot jugar, li dirà, però també ha de saber que té aquest risc de mort sobtada”, assenyala Vallès. El doctor explica també que hi ha diferents tipus de patologies: “Un pacient amb una displàsia ritmogènica ventricular, que significa que els ventricles tenen la possibilitat de fer arritmies per cicatrius, greix, condició genètica, sabem que amb l’esport empitjoren”. Però també hi ha d’altres com tenir una vàlvula del cor que tanqui malament i es poden operar: “Hi ha condicions que es poden arribar a curar i el pacient podria tornar a fer esport”, apunta.

El desfibril·lador, el salvavides d’Eriksen

Christian Eriksen juga amb un desfibril·lador automàtic implantable (DAI) per ajudar el seu cos a controlar el seu ritme cardíac. Aquest li permet tenir una vida normal i continuar amb la seva carrera com a futbolista. El DAI de l’Eriksen va sota el múscul dorsal ample, amagat a l’aixella, i porta un cable a nivell subcutani i puja per davant l’esternó. 

Pel doctor Vallès és un risc jugar amb un DAI: “Un traumatisme fort pel costat o nivell toràcic pot afectar-lo i fer-lo malbé”. A més, el cardiòleg explica que un esportista d’alt nivell, posa el cor a molta velocitat i, de manera natural, es “taquicarditza”. En aquest sentit, l’aparell ha de tenir molt clar si el que detecta és “una taquicàrdia normal de l’esport o una de les dolentes a la qual ha de fer un xoc elèctric”.

La vida d’un desfibril·lador, en cas que estigui posat correctament i no hi hagi complicacions, dura entre 8 i 10 anys. Tot i això, el cap de la Unitat d’Arritmies de l’Hospital del Mar explica que es pot canviar: “El que es fa és un recanvi del generador, la bateria. Se’n posa un altre i dura 10 anys més”.

Fa 1.100 dies que Eriksen va estar a punt de perdre la vida. Una imatge que va deixar el cor en un puny a tots els aficionats i aficionades al Parken Stadion de Copenhaguen, i a la resta de seguidors i seguidores que veien el partit a través de la pantalla.

“Per mi, personalment, tot el que sigui jugar més que un partit és millorar. Tornar a aquest nivell (jugar una Eurocopa) ha estat un objectiu des del principi”, explicava abans del partit. El jugador del Manchester United va assegurar que “no hi pensava gaire”: “Només penso en jugar a futbol i en coses positives”. La vida i el futbol li han donat una segona oportunitat.