Fa vuit anys, la nit a la ciutat russa de Kazan va tenir regust de comiat definitiu. Quan la Selecció Argentina va caure eliminada davant la França de Kylian Mbappé als vuitens de final del Mundial de Rússia 2018, els narradors de la televisió anglesa demanaven amb resignació que s’aturés el temps. Advertien els espectadors que gaudissin d’aquells minuts perquè, amb tota probabilitat, eren els últims de Lionel Andrés Messi Cuccittini en el torneig més important del planeta.

Llavors, el relat col·lectiu donava per fet que l'estrella absoluta de l'albiceleste —i encara far de l'FC Barcelona— arribaria a la cita de Qatar de l'any 2022 amb trenta-cinc anys, cansat i possiblement apartat del futbol de seleccions. La motxilla pesava massa: Messi acumulava només sis gols en les quatre edicions mundials que havia disputat, havia perdut la final de la Copa del Món 2014 al Brasil i la ferida de la final de la Copa Amèrica de 2016 perduda contra Xile —que el va portar a renunciar transitòriament a la selecció— encara feia molt de mal.

De la retirada al paradís amb l'albiceleste

La reconciliació del geni de Rosario amb el seu país ja forma part de les pàgines daurades de l'esport. Primer va ser la Copa Amèrica conquerida a Maracanà —l’estadi que l’havia vist plorar a la final del Mundial contra Alemanya— contra el Brasil l'any 2021. Després, la increïble catarsi de Qatar 2022, tornant la moneda a França en els penals d’una de les millors finals de la història de l’esport. En aquell torneig, l'astre argentí va marcar més gols (7) que en les seves quatre participacions anteriors sumades (6). Des d'aleshores, vestir la samarreta de l’albiceleste s'ha convertit en el seu lloc feliç, un oasi refermat l'estiu del 2024, quan va revalidar la corona americana davant Colòmbia a la pròrroga (1-0).

Per tot això, el debut de l’Argentina en aquest Mundial del 2026 dels Estats Units, Mèxic i Canadà s’havia plantejat gairebé com un tràmit. Messi ja fa uns anys que juga a una lliga menor com la MLS, ja pot dir que ho ha aconseguit tot en l’àmbit de clubs i de la selecció i, a sobre, el debut contra Algèria no semblava un partit massa rellevant. Però el vuit vegades campió de la Pilota d’Or no entén de partits de primera i de segona i l’espectacle d’aquesta nit n’és la prova.

 Messi durant la celebració del segon gol contra Algèria / Amy Kontras (EFE)

Una estrena per als llibres d’història

Aquesta matinada, en un estadi de Arrowhead ple fins a la bandera, Messi no només ha jugat: ha agafat els llibres d'història i els ha reescrit de dalt a baix en tan sols 80 minuts al camp. El capità argentí ha signat un hat-trick d'aquells que es recordaran durant dècades i que dinamita de cop cinc estadístiques que semblaven inabastables:

1.     El rècord de gols de Miroslav Klose. Amb els tres gols del jugador argentí en el partit contra Algèria, Messi ja suma setze gols a les Copes del Món, igualant el davanter alemany Miroslav Klose com el màxim golejador de la història dels Mundials.

2.     Més enllà d’O’Rei Messi. També ha superat aquesta matinada el rècord absolut de contribucions de gol (gols + assistències) que ostentava Edson Arantes do Nascimento, 'Pelé', deixant la marca en vint-i-quatre intervencions directes de l'argentí per les vint-i-una del brasiler.

3.    Més participacions en Copes del Món. S'ha convertit en el primer futbolista de la història del futbol a disputar minuts en sis fases finals mundials diferents —record que, excepte sorpresa majúscula, compartirà amb el ‘Memo’ Ochoa, porter mexicà i amb Cristiano Ronaldo, davanter portuguès—.

4.    Cinc de sis. És el segon jugador —després de Cristiano Ronaldo— que aconsegueix marcar en cinc Mundials diferents, havent celebrat gols en totes les edicions que ha disputat excepte al Mundial de Sud-àfrica 2010.

5.    Com el bon vi. Messi també ha tret a Cristiano Ronaldo el reconeixement al jugador més gran a marcar un hat-trick en una cita mundialista amb 38 anys i 357 dies pels 33 anys i 130 dies amb què ho va fer el portuguès a Rússia 2018. 

Amb la seva marxa a l'Inter de Miami, en l’imaginari col·lectiu s'havia acomodat la idea que Messi afrontava aquesta cita nord-americana de forma testimonial, gairebé com un últim homenatge abans de la retirada del futbolista més gran de tots els temps. No obstant això, el que s'ha vist sobre la gespa és la confirmació que el geni de Rosario no ha vingut a passejar-se. La Selecció Argentina ja no només vol gaudir de l’últim ball de Messi, sinó que, de la seva mà, torna a somiar amb el bicampionat.