Els assentaments de persones sense sostre que viuen en tendes de campanya estan proliferant al litoral de la ciutat de Barcelona, a pocs metres de la platja, en un context marcat per la crisi d'accés a l'habitatge: "Amb els 400 euros d'una habitació, aquí mengem set durant un mes". Qui pronuncia aquesta frase és la Sindy, una de les persones que resideix a l'emplaçament situat a l'estany del Cobi, un espai enjardinat proper a la plaça dels Voluntaris Olímpics, al barri de la Vila Olímpica.

L'estany, batejat en honor a la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, està envoltat per una desena de tendes en les quals habiten persones de diferents nacionalitats, entre elles el grup de filipins del qual forma part la Sindy. Amb la condició que li guardem l'anonimat, la Sindy, de 41 anys, explica el periple que l'ha duta fins allà. "Soc cambrera i vaig treballar durant 18 anys en diferents restaurants, algun a Sarrià, però va arribar un moment —assegura— en què vaig perdre la feina i no podia continuar pagant els 400 euros d'una habitació. Amb aquests diners, mengem set aquí durant tot un mes".

A les Filipines, els seus tres fills viuen a la casa que va poder comprar amb els diners que anava enviant cada mes. La seva família no sap que ja fa alguns mesos que viu al carrer i que utilitza els banys d'un centre comercial proper per rentar-se. A l'estany del Cobi hi viu també una persona que té feina de cambrer, però que, assegura, no aconsegueix un habitatge perquè li demanen tres mesos de fiança i un lloguer alt. "No som mala gent", diu la Sindy.

Prop d'allà hi ha un pas de vianants sobre la Ronda Litoral ocupat des de fa temps per mitja dotzena de tendes de campanya. També s'aprecien iglús instal·lats en solitari aquí i allà al llarg d'aquest extens passeig marítim. Les tendes també són molt visibles en altres punts del litoral, com als parterres i zones verdes a la Zona Franca, on es van desplaçar part dels habitants de l'assentament més gran de Barcelona desmantellat fa uns mesos.

El sensellarisme, a l'alça

L'arribada del bon temps ha tornat a fer visible la realitat dels sensesostre, que competeixen per aquest espai al costat del mar amb banyistes, aficionats al running i turistes a la capital catalana que acaba d'acomiadar el papa Lleó XIV. La seva presència no és nova, però les entitats que treballen per donar suport a les persones que viuen al ras, com la Fundació Arrels, adverteixen que el sensellarisme va a l'alça i que cada cop hi ha més sensesostre que opten per instal·lar-se en petites agrupacions de tendes al llarg del litoral, seguint la línia de la Ronda.

"Hi ha un moviment (de persones sense llar) des de les zones més cèntriques de Barcelona cap a les més perifèriques", ha explicat la directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, que detalla que alguns d'aquests grups proliferen a partir de desallotjaments de campaments més estables, cosa que els obliga a desplaçar-se. Per conèixer amb detall aquesta realitat, Arrels ha dut a terme aquesta passada setmana una macroenquesta a persones sense llar de la ciutat per "prendre el pols del que està passant al carrer".

Unes 2.100 persones dormen al carrer a Barcelona

En el seu recompte de desembre del 2025, Arrels va comptabilitzar més de 2.000 persones dormint al carrer a la capital catalana, un 43,2% més que en l'anterior balanç. L'Ajuntament de Barcelona va detectar ja aquest maig passat 2.171 pernoctant a l'espai públic, de les quals 180 són dones, al voltant d'un 8%. En l'entorn del Litoral, són 148 les persones que habiten a tendes o similars, disperses des de la plaça Carles I i l'avinguda Litoral fins al Fòrum.

Per districtes, Sants-Montjuïc és el que concentra més d'aquestes persones (660), seguit de Ciutat Vella (414), Sant Martí (357) i Eixample (354). Les persones sense llar arriben a les 5.000 a la ciutat si es compta els que s'allotgen en recursos residencials, tenint en compte equipaments públics o privats i assentaments informals o locals en desús.

Text de María Jesús Ezquerro