Un estudi apunta que les sequeres poden afavorir institucions més inclusives i reforçar la cooperació social. L’article, publicat a la revista Economica, sosté que, malgrat l’impacte negatiu en la producció agrícola, aquests fenòmens poden provocar transformacions polítiques i culturals positives. Una demostració que, si bé els xocs climàtics representen una amenaça, la resposta humana mostra una lliçó de resiliència i de com es pot sortir enfortit de les crisis.

Els autors de la investigació són els economistes Giacomo Benati, de la Universitat de Barcelona, i Carmine Guerriero, de la Universitat de Bolonya. Per arribar a les conclusions han analitzat 38 països amb una elevada dependència de l’agricultura durant un període extens de temps, entre 1960 i 2018.

Han observat que en els episodis de més sequera hi ha hagut una evolució cap a polítiques “més inclusives” i institucions que reforçaven les normes socials de confiança i cooperació. Per tant, les elits polítiques es poden veure incentivades a compartir el poder per garantir la cooperació de grups socials necessaris en els moments de crisi.

Segons un comunicat de la UB, els canvis es veuen reflectits en la gestió de la despesa pública. Les prioritats econòmiques s’orienten cap als serveis de salut i s’allunyen d’altres, com la despesa militar. També es veuen reforçades les normes socials de confiança i respecte, no només durant el període de crisi, sinó també mitjançant processos de transmissió cultural que nodreixen les generacions següents.

El treball es fonamenta en primer lloc en un model teòric que han desenvolupat basat en la teoria de la inconsistència temporal de l'estat i suggereix que les dinàmiques exposades expliquen la millor capacitat d’adaptació d’algunes societats agrícoles. Tot i la solidesa de les dades, els autors destaquen que els resultats són consistents amb el marc teòric plantejat a l’estudi, però no constitueixen una demostració causal definitiva.