Ser de Catalunya venint de la Xina - Diari de Barcelona
Explicar l'adopció en primera persona
Ser de Catalunya venint de la Xina
El projecte audiovisual 'Els tres vols' crea espais de trobada entre persones adoptades al país asiàtic per parlar d’identitat, origen i pertinença des de la pròpia experiència
Durant anys, l’adopció internacional s’ha explicat sobretot des de la mirada de les famílies adoptives, les institucions o els processos burocràtics, però poques vegades des de la perspectiva de les persones adoptades. El projecte audiovisual Els tres vols, impulsat per la project manager Lian Subirat Domènech dins l’Associació Cultural elParlante, neix precisament amb la voluntat de canviar aquesta mirada.
Entrevistades pel Diari de Barcelona, diverses participants i membres del projecte expliquen com aquests espais els han permès compartir experiències que moltes vegades havien viscut de forma individual. A través de tallers i sessions participatives, el projecte posa sobre la taula qüestions relacionades amb la identitat, el sentiment de pertinença o els microracismes quotidians que moltes asseguren haver experimentat des de petites.
Compartir experiències que es vivien en silenci
Per a moltes de les participants, Els tres vols ha estat el primer espai on poder parlar obertament sobre adopció amb persones que han passat per situacions similars. La Gemma Baró, una de les participants, assenyala que una de les coses que més la va atreure del projecte va ser precisament “saber l’experiència de les altres noies adoptades” i descobrir tant les diferències com els punts en comú entre totes elles.
La Nerea Wei va arribar-hi a través d’una amiga després d’haver viatjat aquest any a la regió xinesa on va néixer. Fins fa poc, assegura que havia mantingut una certa distància amb tot allò relacionat amb els seus orígens, però el viatge i el projecte li van despertar noves inquietuds. Segons comenta, els tallers li han permès “connectar amb gent que està en la mateixa situació” i començar a interessar-se més per aspectes que abans sentia llunyans.
L'Àlex Llorens, una de les impulsores del projecte, considera que aquestes trobades generen una mena de “reconeixement” entre persones adoptades. Explica que moltes vegades hi ha experiències o situacions quotidianes que només s’acaben entenent del tot quan es comparteixen amb algú que també les ha viscut.
Més enllà del documental final, el projecte està pensat també com un procés col·lectiu. Les sessions combinen converses, activitats artístiques i espais de reflexió amb l’objectiu de crear un entorn còmode on poder parlar de qüestions que, en molts casos, mai s’havien verbalitzat abans.
“No volen saber qui ets, volen saber d’on ets”
Els microracismes i les preguntes constants sobre l’origen són alguns dels temes que més es repeteixen durant les sessions. Tot i haver crescut a Catalunya i sentir-se d’aquí, moltes participants coincideixen que sovint han hagut de justificar la seva identitat davant dels altres.
La Gemma relata que moltes converses comencen amb preguntes aparentment innocents però que, segons diu, amaguen la necessitat d’etiquetar-la. “No volen saber qui ets com a persona”, comenta, “volen saber on has nascut o quina és la teva ètnia”.
La Nerea també recorda situacions similars, com persones que li diuen “Ni hao (hola en xinès mandarí)” pel carrer o que assumeixen automàticament que és estrangera. Tot i això, insisteix que mai ha viscut la seva adopció de manera traumàtica i que sempre s’ha sentit “molt afortunada” per la vida que ha tingut aquí.
Per a Llorens, aquestes experiències formen part d’una realitat compartida per moltes persones adoptades transracialment. Considera que són comentaris petits però constants que, acumulats amb els anys, poden acabar generant cansament i frustració. “Són interaccions de cinc segons que es van repetint contínuament”, resumeix.
Explicar l’adopció en primera persona
Les participants coincideixen que l’adopció internacional sovint s’ha explicat des d’una mirada externa. La Gemma considera que sovint l’adopció internacional "s’explica més des dels pares que han adoptat” i no tant des de “l’experiència de l’infant”. Segons comenta, moltes vegades el relat queda reduït “als papers, la burocràcia o la documentació”, mentre que tot el procés emocional de les persones adoptades queda més invisibilitzat.
La Nerea també defensa que moltes produccions audiovisuals han tendit a centrar-se només en “les històries més dramàtiques” vinculades a l’adopció. Per això valora que Els tres vols permeti construir “una altra perspectiva” i explicar aquestes experiències “des de dins i entre nosaltres mateixes”.
En el cas d’Àlex Llorens, aquesta reflexió connecta directament amb el llargmetratge de ficció que està desenvolupant sobre adopció internacional. “Sempre ens han explicat els altres a nosaltres”. Segons diu, durant molts anys el relat sobre les persones adoptades l’han construït “la família, l’escola o l’entorn”, i considera que ara moltes adoptades han arribat a un moment en què necessiten “perfilar una nova narració” feta des de la seva pròpia veu.
El projecte vol precisament obrir aquest espai de conversa i normalitzar qüestions que moltes participants asseguren haver viscut en silenci durant anys. No tant per trobar respostes, sinó per poder compartir dubtes, contradiccions i experiències amb altres persones que també han passat per processos similars.
