La Setmana del Llibre en Català estrena la seva 44a edició amb les converses com a activitat principal - Diari de Barcelona
“Molt per veure, molt per llegir” és el lema de la 44a edició de La Setmana del Llibre en Català. La gran festa del llibre en català ha començat aquest 18 de setembre en una convocatòria que continua creixent, tant en expositors com en espais. De fet, enguany reunirà un total de 332 expositors distribuïts en 98 casetes i hi participaran 282 segells editorials d’arreu dels Països Catalans, una representació àmplia i diversa que torna a posar de manifest la vitalitat de l’ecosistema editorial en català.
D’aquesta manera, s’ha iniciat la programació d’activitats que duraran fins al 27 de setembre. D’entre aquestes, com ja va explicar la directora, Cristina Domènech, al Diari de Barcelona, les converses són les activitats que venen amb més força aquest any, amb temes d’actualitat i interès general.
De fet, de les primeres xerrades de la jornada ha estat la conversa Parlem d’educació, un diàleg entre Oriol González Tura —autor d’Un incís—, i d’Enric Prats —autor de L’educació sense horitzons. Crisi, tensions i renovació, conduïda per Elisabet Pedrosa. El debat ha girat al voltant de la pregunta inicial que ha formulat Pedrosa: Tenim una crisi educativa o mai l’hem deixat de tenir? “Sí, fa dècades que en tenim una crisi, però ara s’ha aguditzat”, diu Prats. Tots dos experts han afirmat que els resultats de l'informe PISA no els han generat cap sorpresa. “Hem de diferenciar el sistema educatiu de l’educació”, declara González, ja que es barregen les dues coses. D’una banda, el sistema educatiu no és atès de manera correcta i les autoritats no estan actuant; d’altra, diu González, l’educació està en crisi perquè la societat està en crisi. Certament, ambdós autors han estat d’acord a no atribuir aquesta crisi educativa únicament als docents o els alumnes. Tanmateix, tots dos experts han conclòs que la vacuna per a aquesta pandèmia és la lectura, una educació basada en l’aprenentatge i l’atenció i que l’escola és el nucli en partir del qual es pot construir alguna cosa nova; no ho pot fer el mestre sol.
Tot i que les converses són el punt fort de l’esdeveniment, les presentacions de llibres es mantenen com a pol d'atracció.
Ha estat el cas de L’Odissea, traduïda per Pau Sabaté, amb conversa amb Meritxell Blay, ambdós filòlegs clàssics. Aquest ha estat l’estiu del clàssic d'Homer, “Hollywood s’hi ha emmirallat, però a Catalunya fa molts anys que ens emmirallem en l’Odissea”, diu Blay. El camí de Sabaté en la traducció va començar amb la Ilíada i, després, com ha afirmat ell mateix, el lògic era continuar amb l’Odissea. Amb la gran traducció de Carles Riba com a precedent, Sabaté ha intentat fer una traducció diferent, escorar-ho cap a l’oralitat, cap al lector modern. Aleshores, l’objectiu de Sabaté era fer una Odissea basada en una narració àgil, sense gaires entrebancs, però basada en l’hexàmetre català que va fer servir per primer cop Margall i Riba instaurà. Tanmateix, Sabaté explica que ha intentat fer un text amable; tant pels amants del vers i de la mètrica i la seva musicalitat, com pels amants de la prosa. És un llibre per tothom i un clàssic per una nova generació. De fet, ambdós experts han reflexionat sobre la importància dels clàssics en català i que cada generació n'ha de tenir una traducció, i a més, com ha dit Blay, en un moment en què el català està en retrocés i es necessita una llengua més forta que mai.
En un ambient relaxat ha transcorregut el primer dia de la Setmana del Llibre en Català, farcida d’activitats que pretenen encoratjar a tots els públics a llegir des de novel·les, llibres de no-ficció, llibres de cuines o revistes en català. Aquest és l’objectiu de l’esdeveniment; fer difusió del llibre en català. A partir de la programació d'activitats, La Setmana pretén, d'una banda, reflexionar sobre les problemàtiques actuals, com ha estat en la primera jornada l'educació i la llengua, i d'altra, aconseguir un dels seus objectius: generar més lectors.






