Aquest diumenge ERC anunciava la fi d'un serial de mesos al tomb de la figura de Gabriel Rufián, el seu líder parlamentari al Congrés dels Diputats i principal reclam electoral dels d'Oriol Junqueras. Després de crides a fer un front d'esquerres a l'esquerra del PSOE, de polsos a la direcció republicana, de desavinences al grup parlamentari i de deixar-se estimar per les esquerres espanyoles, finalment Rufián repetirà com a cap de cartell d'Esquerra en les eleccions generals del 29-N.

De res han servit els cants de sirena de l'exalcaldessa barcelonina, Ada Colau, ni de Gerardo Pisarello, que el convidaven a sumar-se al Front Ampli; la coalició amb què les organitzacions a l'esquerra del PSOE malden per construir una candidatura unitària que regeneri i ampliï la fórmula assajada fa tres anys amb Sumar.

Tanmateix, ahir mateix el seu entorn deixava caure que Rufián treballava en un acord imminent amb Podem, amb l’objectiu “maximitzar” els resultats davant la possibilitat que PP i Vox sumin majoria absoluta, i que asseguraven que estava “obert a tothom”. Està previst que aquest acord inclogui que Podem no es presenti a Catalunya, que la formació de l'exministra Irene Montero demani el vot per ERC, i que Rufián faci campanya fora de Catalunya.

Passades unes hores, el moviment de Rufián generava reaccions entre les esquerres espanyoles, desorientades pels efectes que tindrà en les negociacions per tancar la coalició del Front Ampli. Sobretot a Madrid, que s'aventuren difícils per aconseguir consensuar una llista que també inclogui Podem, amb Montero al capdavant.

IU i Más Madrid tanquen files amb Colau

Esquerra Unida (IU) reafirmava aquest diumenge el compromís que el Front Ampli reuneixi totes les forces de l'esquerra del PSOE i la societat mobilitzada sota la candidatura d'Ada Colau, segons que informava EFE citant fonts d'aquest partit polític.

Per la seva banda, Més Madrid ha proposat a Podem anar a la llista de Madrid de Front Ampli si decideixen unir-se a aquesta coalició per als comicis de novembre sota el lideratge d'Emilio Delgado i amb Mónica García com a segona per la circumscripció madrilenya. "La nostra voluntat és inequívoca: no deixem anar la mà a cap d'elles (esquerres)", han traslladat, així com que no existeixen raons que impedeixin el màxim enteniment entre les organitzacions de l'esquerra perquè les individualitats no s'imposin als interessos de la majoria social. Porta oberta a Podem, però no pas a que Montero sigui la cap de llista.

IU, segons les mateixes fonts, dóna suport a la candidatura d'Ada Colau a la Presidència del govern espanyol perquè "representa una oportunitat per eixamplar al màxim el Front Ampli, un projecte que ha de transcendir les sigles de cada formació i connectar amb la societat organitzada i mobilitzada". Val a dir que Colau té millor relació amb Montero que no pas bona part dels quadres de l'antic espai de Sumar, i de fet, tot sembla indicar que als morats accepten el nom de l'exalcaldessa com a candidata a la Moncloa.

Podem, dins o fora del Front?

Dit això, si el pacte entre Rufián i Montero es tanca en els termes esmentats, sorgeixen com a mínim quatre preguntes: realment Podem vol presentar-se en coalició dins el Front Ampli, o l'ajuda del de Santa Coloma en campanya seria en previsió d'una candidatura morada en solitari a Espanya, impulsada per l'atractiu electoral que té Rufián a l'Estat? Pot acceptar Montero anar a les llistes de Madrid per aquesta coalició sense ser cap de cartell, tal com ha deixat clar Més Madrid? I Rufián, farà campanya a Espanya per una candidatura que a Catalunya competirà contra ERC per via dels Comuns, amb Colau com a cap de llista? I per últim, Colau va dir que només seria candidata si Podem era dins la coalició; mantindrà la seva paraula o s'haurà de veure fent campanya contra Rufián i Montero, aquells als que volia al seu costat?

Alguns hi poden veure una estrategia del líder d'ERC a Madrid per dur cap al graner republicà vots que en circumstàncies normals anirien als comuns; votants que, desencantats amb Sumar, i des de la fidelitat al que representa històricament Podem, ara vegin en Rufián el referent homologat per la vella guàrdia morada.

Altres ho llegeixen com un moviment per forçar la unitat a Madrid. 

1. ERC podrà assumir tot el vot d'esquerres autodeterminista. Tot. I no només. 2. Hi ha un forat pel flanc nacionalista, a qui li costarà votar Junts convergentitzada (Pascal) i que no votarà Montero-Podemos. Alhora podria captar tot el putaespanyisme.

— Pau Llonch Méndez (@paullonch) October 11, 2026

I n'hi ha que temen que tot plegat acabi sent una jugada que divideixi encara més l'esquerra i dinamiti el fràgil artefacte que sembla ser a hores d'ara el Front Ampli. I ningú pot assegurar que els equilibris no saltin pels aires l'endemà dels comicis. L'únic clar és que queda poc marge per a la incertesa: divendres s'acaba el termini per registrar coalicions electorals.