Acaba un any frenètic, un any patètic, un any caòtic, un any tètric. Una pandèmia mundial, una sèrie de catastròfiques situacions arreu del món i a cadascuna de les llars de cadascun dels països del planeta. Ha passat de tot i més, però per què? Per fi, en exclusiva al Diari de Barcelona, tenim les primeres i últimes declaracions del 2020. L’any més esperpèntic de les últimes dècades ha decidit dedicar unes paraules al món que tant el jutja i menysprea per explicar les seves intencions, objectius vitals i intentar resoldre els dubtes de tots aquells qui no entenen per què ha passat tot el que ha passat.

2020, quin ha estat el teu objectiu existencial?
Fer història, tia. Seré recordat fins a la fi dels dies com un any que ho ha petat. Per aquí estan tots els anys i segles flipant perquè he aconseguit arribar a l’èxit jo sol; bé, amb el col·lega coronavirus que hem treballat colze a colze. Però les enveges em tenen fins als co*****.

Quines enveges?
​​​​​​​Mira, me la bufa el que la gent digui, a mi em rellisca que em critiquin perquè al final ningú no té ni idea de la currada que m’he fotut per arribar aquí. La gent ara dient que si no hauria d’haver existit, els anys dient que sóc malèfic, que no tinc límits, que sóc un passat de voltes... Vaja, que em diuen de tot... Només parlant de mi ja em fan més famós, em fan un favor.

Imagino que has hagut de treballar molt tot el que ha passat no?
Clar. Jo vaig tenir una idea de p*** mare perquè tot el món sencer recordés per sempre més el meu nom. Però vaig estar moltes hores currant. Planificar, organitzar-me els temps i no parar, tot el que ha passat requereix, sobretot, constància.

I com se’t va acudir la idea de treballar amb el coronavirus?
​​​​​​​El coronavirus era un col·lega meu del club dels que sempre hem volgut ser algú a la vida. I vaig parlar amb ell per si volia fer una col·laboració amb mi. Al principi no li va molar gaire la idea perquè és molt dropo el cabró, però el vaig convèncer i, ara, mira’l, treballa més que mai i contagia a una velocitat que és per flipar. Em té encantat.

Quin era el teu rol? Perquè sembla que ha fet ell tota la feina.
Què dius, boja! Jo sóc qui va decidir on començar, com expandir-se, el que l’anava guiant a cada pas, quan havia de mutar i en quin país, els ritmes i tot ho marcava jo. Al final ell només havia de seguir el que jo li deia i ja està. Soc el meu propi jefe.

I les petites coses que han anat passant a les vides de la gent?
​​​​​​​Això m’ha costat un colló perquè era cosa d’anar deixant petites bombes per aquí i per allà. Per sort, sempre hi ha l’efecte dominó: tu mous una fitxa a algú i això genera una sèrie de catàstrofes als altre. Aquesta és la clau. Però, de tant en tant, se m’ha escapat alguna cosa bona.

Per exemple?
​​​​​​​Per exemple, volia que la bola de la loteria es quedés encallada i que ningú pogués rebre premi, hagués estat una jugada mestra. També volia que Trump tornés a guanyar però me la van liar amb el vot per correu i no vaig saber arreglar-ho. Però igualment va ser tot prou caòtic com perquè toqués la moral, em quedo amb això.

Ets un malparit. Què els diries als qui volen que entri ja el 2021 i marxis?
Que no es facin il·lusions que estic parlant amb ell, que sempre m’ha admirat molt des de l’ombra, i crec que l’estic convencent perquè segueixi els meus passos. A vosaltres us toquen eleccions, que venen d’una moguda d’inhabilitació que us vaig muntar, i s’haurà de formar un govern... tot molt temptador.

Quins plans tens pels teus últims dies?
​​​​​​​No puc dir-ho, seria un spoiler en tota regla. Però sí que et puc dir que tinc intenció de fotre un final èpic.

I a partir d’ara, què?
Descansar molt, que m’ho he guanyat, penso anar-me’n de farra amb el coronavirus. I quan superi la ressaca pressionaré l'amic 2021 mentre ric i miro com intenta arreglar el caos que he sembrat.

Estàs satisfet, doncs, amb la feina que has fet?
​​​​​​​Però tu m’has escoltat, pava? Clar que estic content. Sóc el p*** amo.