A l'espai del Si pogués parlar, avui, al Diari de Barcelona tenim el plaer de conversar amb algú que treballa conversant. L'imprescindible dels mortals, tot i que a vegades odiat fins a la mort, amb qui tothom passa més hores al dia i el creador de moltes relacions. Xerrem, per fi, amb el WhatsApp.

Bon dia WhatsApp, com estàs?

Uff, para, para.

Què passa?

No sé... Aquest inici de conversa amb un "com estàs?", és com tothom inicia els meus xats! Aquesta pregunta m'ha fet tenir la sensació de què estava treballant, m'has fet recordar els meus moments de feina i saturació.

Ostres, ho sento. Però tu sempre treballes, no?

Ja ho pots ben dir! No et sembla fort? Ni un dia de festa, ni uuuuun. 24/7 tots els minuts i tots els segons de l'any. Per això de tant en tant faig vaga i WhatsApp cau un parell de cops l'any, o tres (pica l'ullet). Ho sento, és l'única forma i tots necessitem descansar.

Tens tota la raó, el pròxim cop que passi deixaré de...

Cagar-te amb mi?

Ho hagués dit més finament, però sí, això volia dir.

Tranquil·la, estic acostumat a llegir discussions, converses morboses, esbroncades de pares a fills, i a veure mil faltes d'ortografia; accepto que no posin accents, és cert, és un pal, però quan comencen amb els "tinc que anar a comprar", uf, els meus circuits comencen a grinyolar. No sé si ho noten ells, però aquests missatges sempre tarden unes mil·lèsimes de segon més a enviar-se, estan debatint la meva moral i mal d'ulls amb la meva professionalitat. Evidentment, sempre guanya la professionalitat. Per això sóc l'aplicació més descarregada del planeta.

Jo m'he quedat intrigada amb lo de les converses morboses. És habitual el sexting?

(Riu) Ni t'ho imagines! Són els moments més emocionants. I durant el confinament ha incrementat moltíssim, mare meva, el mòbil estava més calent... De tant fer-lo servir, eh! O bé, potser també li agrada llegir-ho, ja li preguntareu si li feu una entrevista. Em fa gràcia perquè, per exemple, les parelles que porten molts anys de relació parlen poc durant el dia, però quan arriben aquests moments... ai... I les que estan començant o coneixent-se, algunes, juguen al "si tu has tardat dues hores a contestar-me, jo tres". Però quan arriben aquests moments... ai... altre cop. És un no parar, segurament és dels moments més actius que tinc. Ja m'agrada.

Una mica xafarder...

No, a veure, xafarder tampoc. Però em fa gràcia. En molts casos hores abans, o dies, aquestes persones han tingut una discussió i em fascina com el sexe a distància els fa oblidar tots aquests problemes o pot fer passar una bona estona. Perquè com és evident, no només passa amb les parelles.

I també hi ha parelles que no en fan.

Sí, sí! Moltíssimes! Penso que ara s'ha fet un boom amb tot això del sexting, se n'ha parlat molt durant amb el confinament, potser inclús exagerant números. No ho sé. Ja ho saps, jo sóc més de lletres (pica l'ullet, i riu).

En quins altres moments et satures?

Mmm... Odio amb totes les meves forces cap d'any, és un dia que no puc fer vaga de cap manera però tampoc tinc paga extra. És un dia tan nyonyo, no hi ha cap conversa interessant, cap! Si he d'estar actiu amb una discussió, amb un xafardeig, amb una conversa gamberra, no m'importa gens! Però aquell moment de les 00:01 que tothom diu: "Molt bon any!". Bah... milions de missatges així en tots els idiomes i, amb faltes, evidentment, l'alcohol no perdona.

Què et sembla que ara et puguin esborrar els missatges?

Fatal! Tot i que vaig al·lucinar amb què tingués aquest súper poder. Era molt emocionant quan algú enviava un missatge al grup equivocat, sempre passava amb el típic alumne que criticava a una professora i ho deia pel grup de classe, on afortunadament per la meva diversió, hi estava present; una fotografia poc discreta a un xat poc adient, un secret, un àudio criticant... Tot això m'han tret. Però, ara deixo "aquest missatge s'ha suprimit" que déu-n'hi-do la disputa que crea...

Es pensen que els amaguen alguna cosa.

I a vegades és cert (riu). Pitjor és quan sense voler cliques "suprimeix només per a mi". Llavors, show assegurat.

No ho dubto, m'ha passat. Fins aquí l'entrevista, moltes gràcies, tot un plaer.

Gràcies a tu, sobretot per no preguntar-me sobre Pegasus.

Massa remenat últimament. D'això era de l'únic que no volia parlar.