El futbolista profesional iranià Amir Nasr-Azadani s’enfronta a una possible execució. Va participar en les protestes en favor del dret de les dones. No és l’única persona que ha estat condemnada amb el mateix càstig, però podem explicar el seu cas per saber quines situacions s’estan vivint a l’Iran i entendre el context de les protestes i el perquè de les penes de mort.

Des del Diari de Barcelona (DdB) ens hem posat en contacte, en primer lloc, amb l’òrgan futbolístic sindical d’àmbit nacional, l’Associació de Futbolistes Espanyols. La resposta és que s’adhereixen, com a partícips de l’òrgan internacional, al que digui la FIFPro. L’organització només s’ha manifestat públicament amb una piulada:

FIFPro va ser un dels primers a informar sobre la situació. S’encarrega, segons expliquen al seu web, de defensar els drets dels futbolistes: “Els futbolistes necessiten i han de gaudir els mateixos drets humans i bones pràctiques de govern que qualsevol altre membre de la societat, així com les mateixes proteccions jurídiques que qualsevol altre treballador o treballadora. Això inclou, per exemple, el dret d'organització, negociació col·lectiva i mecanismes que garanteixin la representació dels interessos i la resolució de conflictes”.

Fonts de FIFPro han atès al DdB. Confirmen que no tenen coneixement del que està passant amb l’Amir i que no estan implicats directament en la seva situació. Ni amb el futbolista ni tampoc amb el seu entorn. Admeten que no tenen la possibilitat d’entrar en el cas i que això ha de ser un treball de les Nacions Unides i d’Organitzacions No Governamentals. 

Captura de pantalla del web de FIFPro

FIFPro no té cap sindicat a l’Iran. El que ha pogut saber el DdB gràcies a aquestes fonts és que és molt complicat per a ells tenir incidència dintre el país. Defensen que aquest tema no és un assumpte d’ells i que només ho han fet perquè la gent ho pugui saber. “No volem estar implicats en això perquè no té res a veure amb nosaltres. Només estem intentant ajudar un noi”, diuen al Diari.

Afegeixen el següent: “És molt poc clar el que està passant, hi ha judicis que no són públics. Podem fer que governs i les Nacions Unides intentin ajudar, però nosaltres com a sindicat no tenim aquesta possibilitat”. Defensen que FIFPro no té experiència en aquest tipus de casos i que s’encarreguen de treballar explícitament en contractes i en el dia a dia dels futbolistes. “No podem entrar en guerres i disputes internacionals, no és la nostra funció”, és el que afirmen i el que insisteixen a dir.

En els noms, la FIFA i FIFPro s’assemblen. Les fonts, però, ens recalquen que no estan relacionats. El Mundial de Qatar, de la FIFA, sabem que està tacat. Sabem que hi ha corrupció al màxim organisme del futbol. FIFA i FIFPro han arribat a acords per millorar condicions, han fet negociacions, però fins aquí. Aleshores, si no pots incidir directament a l’Iran, per què no fer-ho indirectament? Es poden fer accions perquè el món pugui veure el que està passant, ara que abans d’acabar l’any es reprendran els partits. El futbol el segueixen veient milions de persones. Aquí sí que pots tenir més incidència, aturar una jornada. Però no. Silenci absolut en el món del futbol.

Qui ha donat la cara ha estat un company d’Amir Nasr-Azadani, a Sky Sports. Va coincidir amb ell el 2015. L’únic que diu, però, és que era respectuós i tímid, que és surrealista que per acudir a unes protestes pacífiques passi això. Parla del seu company com una persona que lluita per les llibertats.

Orígens

El 13 de setembre, Mahsa Amini, va ser detinguda per la policia de la moralitat per usar inadequadament el hijab, un incompliment del codi de vestimenta de les dones. La noia kurdo-iraniniana va morir tres dies després quan encara estava sota custòdia policial. Des d’aquest moment van esclatar les manifestacions perquè es vol un canvi dins del règim.

En Jaume Flaquer, teòleg i doctorat en estudis islàmics, explica a DdB que s’estan fent aquestes protestes per aconseguir llibertats morals. També econòmiques. El de l’Iran és un règim ofegant en condicions de llibertat. Els joves no s’identifiquen amb la cultura que mana al país. 


Participant d'una protesta a Berlín, davant del Parlament | Filip Singer (EFE)

Flaquer explica les tres claus per entendre la situació. La primera "és la unificació del poder polític amb un sistema religiós clerical. Això significa que, en tractar-se del mateix estament, si estàs en contra del govern també ho estàs de la religió".

La segona és la varietat de població. L’Iran té diverses ètnies, amb un situació diferent a la de tot el golf: hi ha kurds, perses, turcs, entre d’altres. "Això és més difícil d’unificar per a un estat. La gent que protesta prové d’orígens diferents i amb pensaments diferents al del règim establert", detalla. 

Per últim, diu, "cal rememorar la història de l’Iran, un dels països primerament islamitzats". A diferència dels altres països envaïts, l’Iran conserva la seva llengua persa, signe d’un sentiment nacional molt potent. Una part de la població va veure l’islam com una mena de colonialisme. Això resorgeix ara perquè hi ha gent formada que identifica l’islam chiita que governa com una invasió cultural.

I la població ha sortit als carrers. És quan s’ha executat Maji Reza Rahnavard i Mohsen Shekari, altres manifestants.Amb el mateix crim pel qual es pot condemnar el futbolista Amir Nasr-Azadani: moharebeh. L’especialista en món àrab i l’islam, Jaume Flaquer, ens indica el seu paràgraf al llibre sagrat i fa la seva traducció.

Aquesta és la condemna per “fer la guerra a Déu”, a l’Alcorà: “La retribució dels qui fan la guerra contra Al-lah i el Seu Missatger i intenten sembrar la discòrdia en la terra només serà aquesta: que siguin ajusticiats o crucifixats, o que se’ls tallin les mans i els peus alternatius o que siguin expulsats del país. Serà una desventura per ells en aquest món, i al Futur patiran un gran càstig”.

El teòleg explica al Diari de Barcelona que és un càstig exemplar i que, per tant, ha de ser públic. Així la gent agafa por i no faran aquesta suposada lluita contra Déu. Els jutges de l’Iran no mataran a tothom, comenta Flaquer, però sí a alguns per assenyalar que això és greu. També apunta l’expert que hi ha juristes que diuen que és una part posada a l’Alcorà i que, per tant, és llei, però que no hi és per posar-la en pràctica. En ser llei, no es pot treure del llibre sagrat. Aquest pensament és amb el que coincideix la majoria de l’islam, aclareix.

Com està la situació actualment?

Formalment, segons explica la BBC, Amir Nasr-Azadani està acusat de formar-ne part d’un grup armat responsable de l’assassinat de tres agents de seguretat el 16 de novembre a la ciutat de Isfahan. Seguint el relat del mitjà britànic, funcionaris del país han confirmat que el jugador ha confessat el crim i que disposen de gravacions i altres proves que incriminen fins a nou persones. 

Encara no s’ha emès un veredicte contra l’esportista. No se sap si al final serà condemnat a mort. Al Jazeera, però, va explicar que Asadollah Jafari, cap de la judicatura de Isfahan, va declarar que es tractava d’una acusació com a “còmplice de moharebeh”. O “fer la guerra contra Déu”, càrrec que comporta la pena de mort, que s’ha mencionat anteriorment. Jafari afirmava que la sentència estava pendent d’una investigació posterior del Tribunal Revolucionari.

Flaquer explica que aquí és important la interpretació. “El més normal és pensar que això és una lluita contra el règim, no contra Déu”, afirma. S’està fent un ús partidari del verset, tot i que el teòleg declara que li resulta molt estrany que s'anuncii una pena de mort simplement per assistir a unes protestes, fins i tot per tractar-se de l’Iran.

Protestants a Torí simulant un funeral per mostral el desacord amb les sentències de mort dels manifestants de l'Iran | Alessandro di Marco (EFE)

Amnistia Internacional va demanar firmes per a què les autoritats iranianes aturessin les execucions. També ha posat noms a les víctimes. Acusa el poder judicial iranià de ser una eina de repressió que utilitza la pena de mort per propagar la por entre els qui s’atreveixen a desafiar l’ordre establert. Nacions Unides fa un comunicat en el qual també condemna les execucions.

Els experts de l’ONU van instar a fer una moratòria d’aquestes penes i recorden que, segons el dret internacional, la pena de mort només es pot imposar i fer complir amb delictes més greus, que impliquin homicidi intencionat i amb garanties de tenir un judici just. És difícil que en un règim com l’iranià sigui en un context d’imparcialitat. 

Però, a més de fer afirmacions, s’aporta alguna solució real? Jaume Flaquer intenta donar resposta. Afirma que des de dins és molt difícil perquè necessites una estructura alternativa ràpida i a l’Iran no n’hi ha. Per altres organitzacions externes és difícil entrar. “Pots fer caure la cúpula però després què fas? A més és un país molt potent militarment. L’opció més real és un aixecament intern, que hi hagi una part dels clergues, que n’hi ha, que proposin uns canvis”. 

Reaccions en el món del futbol i personalitats

A falta d’una condemna final, ja han existit reaccions sobre l’execució del futbolista iranià, com la del president de Colòmbia. 

En contraposició a la notícia, a les xarxes s’està reproduint la següent imatge en la qual es neguen aquestes informacions i acusen el futbolista:

En el món del futbol, s’ha vist jugadors reaccionar a les xarxes.

També s'han vist reaccions d’artistes com Shakira i Alejandro Sanz.