Siloé fa rendir el Poble Espanyol a ritme d'indie-rock contundent - Diari de Barcelona
Crònica
Siloé fa rendir el Poble Espanyol a ritme d'indie-rock contundent
Victòria transatlàntica del Cosquín Rock en una primera edició barcelonina més íntima, però a l’altura del macrofestival argentí
Després de la calidesa pop i els compassos amables de la jornada inaugural encapçalada per Julieta Venegas, el Cosquín Rock tenia reservada una segona nit per fer petar els amplificadors. Aquest dijous, el Poble Espanyol ha canviat els ritmes llatins per l'indie-rock en estat pur.
Amb un cartell transatlàntic que ha viatjat des de l'obertura mallorquina de The Ripples i la nostàlgia argentina d'Estelares fins a la descàrrega de Hinds, la vetllada ha esclatat amb Siloé. Els vallisolitans han demostrat que el talent estatal té una ambició molt clara, trepitja fort i desprèn una energia contagiosa. Ha estat així com el festival argentí ha adaptat a la perfecció els seus 25 anys d'història a un format íntim i divers a la capital catalana.
Amb una puntualitat britànica, a les set de la tarda els mallorquins The Ripples han obert foc. Sota un sol que encara tocava de ple al recinte, la seva proposta escènica ha posat la banda sonora ideal a l'arrencada d'aquest viatge, desprenent una estètica de roadtrip inconfusible. El grup ha animat els pocs assistents que ja havien arribat, combinant els orígens del grup amb el seu present més madur. Així, han fet sonar Restless, el senzill del seu debut el 2023, i Life In The City, la joia del darrer àlbum One Hell of a Ride (2025).
Aquest aperitiu elèctric ha preparat el terreny per a Estelares. Amb els primers acords de la històrica formació de rock alternatiu, el públic ha començat a omplir la plaça. A poc a poc, el públic argentí s'ha fet notar, construint el pont perfecte entre les dues ribes de l'Atlàntic.
La banda capitanejada per Manuel Moretti ha obert l'actuació amb Aire, un tema icònic del seu aclamat disc Sistema Nervioso Central (2006). Tot i estar acostumat a omplir grans estadis, el grup ha aprofitat la proximitat del recinte per oferir un repàs emotiu de la seva trajectòria. Els assistents han corejat a ple pulmó himnes generacionals com Ella dijo i Un día perfecto, que s'han intercalat magistralment amb les noves melodies del flamant treball Los Lobos (2025).
De l’actitud de Hinds a la catarsi de Siloé
Ja amb la nit tancada, ha arribat el torn del garage-rock desenfadat de Hinds. Amb la mateixa actitud que les ha portat a trepitjar els escenaris de mig món, la banda de Carlotta Cosials i Ana Perrote ha descarregat un repertori enèrgic, destacant peces del seu últim LP VIVA HINDS (2024) com Boom Boom Back. També hi ha hagut espai per a clàssics indispensables de la seva trajectòria com Riding Solo, transformant l’escenari en un bar musical madrileny sense normes.
Tot i l'empenta innegable de la banda, que no ha deixat d’interactuar amb els fans de les primeres files, el gruix del públic no ha acabat de contagiar-se del seu ritme juvenil. A la pista, l'abundància de marxandatge delatava ràpidament quin era el reclam principal de la nit; gran part dels assistents s'ho mirava amb certa contenció, preferint reservar tota l'energia per al plat fort de la nit.
La traca final ha anat a càrrec de Siloé, protagonistes totals del panorama de l’indie espanyol actual. Els val·lisoletans han irromput a l'escenari fent tremolar els fonaments del recinte amb un repertori que augurava l’èxit total. Com a carta de presentació, el grup ha disparat Terrorismo emocional, el senzill que dona nom al seu darrer EP. El primer gran moment destacat ha arribat tot just amb el segon tema, Si me necesitas, llámame, quan el vocalista Fito Robles ha aixecat tot el Poble Espanyol per corejar el títol de la cançó i posar tothom a ballar fins al final de la nit.
El xou ha mantingut aquest equilibri perfecte entre títols frescos com Las palabras, Búfalo i Amor infinito, i aquells "temacles" que els han coronat a les llistes d'èxits dels últims anys. El tram final ha esdevingut un ball sense fre, empès per Sangre —la seva reeixida col·laboració amb Viva Suecia del 2025—, i coronat amb magnificència per Todos los besos. Un comiat apoteòsic per a una vetllada potent que, allunyada de l’estridència i el descontrol, ha consolidat una atmosfera comunitària inoblidable.
La primera edició del Cosquín Rock ha aconseguit transmetre l'essència del gran monstre musical llatinoamericà en un aforament limitat. Després de la catarsi amb Siloé, aquesta primera edició s'acomiada consolidant un pont musical entre Argentina i Barcelona.
