La cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz, l’escriptor Pol Guasch, els artistes Cabosanroque, Jande Editorial, l’actor Oriol Pla, la dramaturga i directora Victoria Szpunberg i el director escènic Àlex Ollé han estat reconeguts amb els Premis Nacionals de Cultura 2026. Els guardons que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) atorga, des de 2009 són el màxim reconeixement cultural del país, enguany passen de cinc a set premis amb l’objectiu de reconèixer encara més la riquesa, la diversitat i el talent del teixit cultural català. L'acte de lliurament ha tingut lloc aquest divendres a l’Auditori Pau Casals del Vendrell.

Els Premis Nacionals de Cultura reconeixen persones i projectes que situen la creativitat al centre i reivindiquen la cultura com un dels pilars de la identitat de Catalunya. El jurat —integrat pel Plenari del CoNCA— valora l’excel·lència, la innovació i la projecció de les candidatures, així com la seva contribució recent al conjunt del sistema cultural.

La cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983) ha estat reconeguda per la seva excel·lència musical i la qualitat vocal i interpretativa, “fruit d’una formació rigorosa i continuada”. “La seva estima per la tradició, la música popular i d’arrel, des d’una mediterraneïtat viscuda, l’ha portat a escenaris d’arreu del món i a la col·laboració amb músics de diversos estils, així com a fer incursions en el món del cinema i el teatre”, ha destacat el jurat, que també n’ha valorat la cura personal en cada un dels seus projectes amb l’objectiu sempre explícit de fer una aportació de bellesa i de sentit. “Des de l’havanera i el flamenc dels seus inicis, ha creat un estil reconeixible i alhora versàtil que resulta inconfusible”, ha conclòs. L'artista ha reconegut que el premi li permetrà fer una "pausa" de sis mesos. "Com la terra, que necessita un repòs per poder seguir sent cultivada i donar fruits. Aquest repòs m'ajudarà per poder escriure i per poder digerir tot el que he viscut, també", ha assenyalat.

També s’ha reconegut la figura de l’escriptor Pol Guasch (Tarragona, 1997), per la “solidesa” de la seva incipient trajectòria literària, que abraça des de la poesia fins a la narrativa. “Les seves obres exploren els límits del cos, del llenguatge, de l’experiència queer i del món contemporani per abordar temes clàssics com l’amor, el desig, la violència i la mort, amb una veu i un estil propis”, ha insistit el jurat. També ha destacat tant la seva “capacitat d’atreure públics diversos”, com el fet “d’haver estat traduït a altres idiomes i haver generat adaptacions teatrals i cinematogràfiques” en molt poc temps. L'escriptor tarragoní ha apuntat que el premi suposa una mica "d'oxigen" en un moment "complicat". En el seu discurs, Guasch ha reivindicat tant l'educació pública com les biblioteques públiques en un moment d'auge dels extremismes. 

L'“originalitat” de la pràctica artística dels artistes Cabosanroque també els ha permès alçar-se amb aquest prestigiós guardó. A cavall entre la música i les instal·lacions visuals, Laia Torrents i Roger Aixut converteixen el so en matèria escultòrica dins una interpretació arquitectònica de l’espai. “De Catalunya al món, estableixen diàlegs amb el patrimoni literari i cultural català mitjançant la recerca rigorosa i la utilització de dispositius tecnològics al servei d’una idea poètica i, alhora, política”, ha recordat el jurat, “la interdisciplinarietat i la col·laboració amb altres músics, escriptors, pensadors i dramaturgs els situen a l’avantguarda de la creació contemporània”. Torrents i Aixut han posat al centre la importància de la cultura com a eina de creació de consciències col·lectives. "És un fet social i la cultura és el que genera pensament crític, s'anticipa a molts dels problemes i conflictes que arribaran més tard i permet abordar-los des d'un altre lloc i des del pensament", ha asseverat Torrents.

L’editorial de ficció i no-ficció en català i castellà Jande Editorial ha triomfat en l’edició d’enguany, que ha fet valdre el seu projecte de crear un espai per a la literatura catalana amb autores i autors, experiències i imaginaris sovint absents de l’ecosistema editorial, que enriqueix el conjunt de la cultura catalana. “Diana Rahmouni Audenis i Aissata M’ballo Diao van crear l’editorial conscient que les seves pròpies identitats, marcades per trajectòries de migració i racialització, no es veien representades en la producció editorial catalana”, ha admès el jurat. Amb poc més d'un any i mig de trajectòria, les seves impulsores reivindiquen la importància de les veus racialitzades i migrants en el panorama literari. "Per a nosaltres aquest premi transcendeix el nostre projecte, és un reconeixement pel que defensem i per les veus que editem, que són d'origen migrant i racialitzat, tant de casa nostra com internacionals, traduir-se al català", ha apuntat Rahmouni.

L’actor Oriol Pla (Barcelona, 1993) ha estat premiat per la seva carrera “brillant” en la interpretació, “des de les primeres actuacions de petit en la companyia familiar de circ i teatre de carrer fins als seus papers esclatants en el teatre, la televisió i el cinema, tant amb textos i produccions propis com d’altri”. Segons el jurat, “el seu talent i expressivitat corporal es manifesta en la gran presència escènica que el caracteritza”, i subratlla que com a actor ha rebut nombrosos guardons nacionals i internacionals. “La seva projecció internacional ha fet un salt en el 2025 amb l’Emmy al millor actor per la sèrie Yo, adicto, de Javier Giner” ha insistit. Per a Pla, el guardó representa un reconeixement que "dona ales, llibertat, confiança i marge", per poder seguir fent camí en el món de la interpretació.

En el món del teatre s’ha volgut reconèixer enguany a Victoria Szpunberg, una dramaturga i directora que combina “humor i ironia en situacions dramàtiques complexes de la contemporaneïtat on es barregen, també, idees filosòfiques que s’expressen en situacions quotidianes que han connectat profundament amb el públic”. El jurat ha incidit, per exemple, en la bona rebuda de La tercera fuga, que “desenvolupa una altra de les seves línies de treball, la de la memòria històrica”. “Sempre ha tingut cura, amb una vocació social i política, de la vinculació entre cultura i educació”, ha dit. En aquest sentit, Szpunberg també ha insistit en la voluntat de crear en català, un gest "interessant i alhora polític". "Catalunya m'ha donat un lloc de pertinença i també el teatre. La meva família teatral m'ha donat un sentit de pertinença, d'identitat, i això és molt important, ho hauríem de poder sentir tots i totes", ha remarcat.

Finalment, el darrer dels premiats ha estat el director escènic Àlex Ollé, “per la seva particular visió creativa, que reinterpreta llenguatges escènics i obres clàssiques tradicionals amb un enfocament contemporani i transgressor”. Des de l’inici de La Fura dels Baus, companyia fundada el 1979, ha estat “referent internacional de l’avantguarda escènica”, i com a director ha encapçalat “nombroses produccions operístiques als principals teatres del món”. Entre el 2022 i el 2026 va ser artista resident del Gran Teatre del Liceu, on va impulsar Òh!pera, projecte que continua dirigint i que promou la creació de microòperes i nous talents. En el seu discurs, Ollé ha fet col·lectiu el premi, que ha dedicat als companys amb qui ha treballat al llarg de la seva àmplia trajectòria. En declaracions a l'ACN, el director escènic ha insistit en la necessitat que les institucions públiques "donin un cop de mà" perquè les noves generacions d'artistes tinguin l'oportunitat de "trobar espais que es puguin autogestionar perquè la gent jove pugui assajar".

Enguany l’acte de proclamació i lliurament dels Premis Nacionals de Cultura s’ha dut a terme a l’Auditori Pau Casals del Vendrell en homenatge al 150è aniversari del naixement de Pau Casals, violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat, la pau i la democràcia. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que la cultura catalana viu "un bon moment" i que s'ha convertit en un dels "pilars" de la societat. En aquest sentit, ha celebrat la presència de la cultura catalana "a cotes impensables fa pocs anys". "En un món homogeneïtzador, fem de la cultura catalana un segell propi i alhora universal amb valors i tradició, amb excel·lència i innovació", ha conclòs.