Per ACN
Publicat el 18 de novembre 2026

Les persones que pateixen símptomes premenstruals més freqüents i intensos tenen una probabilitat fins a 14 vegades més alta de presentar depressió greu i gairebé 13 vegades més de patir ansietat greu. Així ho conclou un estudi coordinat per investigadores de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), que també relaciona el dolor menstrual, el sagnat abundant i la pobresa menstrual amb una pitjor salut mental. La recerca, publicada a la revista científica Sexual and Reproductive Health Matters, s’ha fet a partir d’enquestes a 1.404 dones i persones que menstruen de cinc comunitats autònomes. Les investigadores reclamen incorporar la salut emocional i mental a les polítiques públiques de salut menstrual.

L’estudi s’ha dut a terme en 32 centres d’atenció primària i de salut sexual i reproductiva de Catalunya, Andalusia, el País Basc, les Canàries i Galícia, amb participants majors de 18 anys. Els resultats mostren que les persones amb un sagnat menstrual superior a 80 mil·lilitres per cicle tenen una probabilitat un 61 % més alta de presentar depressió greu i un 67 % més d’ansietat greu. Pel que fa al dolor menstrual, les participants que en declaren una intensitat més elevada tenen el doble de probabilitats de patir depressió greu i un 82 % més d’ansietat greu.

La investigació també analitza l’impacte social i econòmic de la menstruació. Les persones que experimenten més limitacions en la seva vida social durant el període tenen una probabilitat gairebé set vegades superior de presentar depressió greu. D’altra banda, la pobresa menstrual, que inclou les dificultats per comprar productes menstruals o la necessitat d’allargar-ne l’ús per motius econòmics, s’associa amb una probabilitat aproximadament dues vegades i mitja superior de patir depressió greu. Les experiències d’estigma o discriminació relacionades amb la menstruació també es vinculen amb pitjors resultats de salut mental.

L’estudi identifica, a més, desigualtats segons l’origen i l’edat. Les participants nascudes fora de l’Estat presenten pitjors resultats de salut mental vinculats al dolor i a la pobresa menstrual que les nascudes a Espanya. Entre les persones de 36 a 45 anys, les limitacions en la participació social durant la menstruació també s’associen amb una probabilitat més elevada de patir depressió i ansietat greus.

La primera signant de l’article, Andrea García Egea, destaca que els resultats permeten comprendre millor la relació entre la salut menstrual i la salut mental des de la perspectiva de les desigualtats socials i de gènere. Per la seva banda, la coordinadora de la recerca, Laura Medina Perucha, considera que l’estudi “aporta evidències per dur a terme intervencions comunitàries i polítiques públiques que permetin millorar la salut menstrual de les dones i les persones que menstruen”. Malgrat els avenços legislatius del 2023 en matèria de drets menstruals, Medina Perucha adverteix que “encara falta un marc que incorpori de manera explícita la salut emocional i mental”.

La investigació és de caràcter transversal i, per tant, identifica associacions entre la salut menstrual i els problemes de salut mental, però no permet establir una relació de causa i efecte.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —