L’agressió a diversos professionals sanitaris que es va produir a l’Hospital de Terrassa el passat dijous 27 de juny ha posat de manifest la gran problemàtica d'inseguretat dins dels centres sanitaris. Ignacio Montoya, secretari general autonòmic del SATSE, defensa al Diari de Barcelona que “la seguretat d’un professional ha de prevaldre per davant d’una màquina”. El gremi ha condemnat energèticament l’agressió múltiple de la setmana passada i ha defensat que és fonamental comunicar qualsevol episodi de violència, sigui física o verbal. En les últimes hores,  ja es poden veure reaccions en alguns centres com l’Hospital Taulí de Sabadell que ha augmentat la seguretat, ja que l’han considerat “un possible punt de conflicte gran”.

Montoya observa que l’augment de la violència pot ser conseqüència de la reducció del pressupost econòmic de la salut pública: “Les retallades sanitàries provoquen que hi hagi menys personal, per tant, més llista d’espera, menys atenció, amb la qual cosa la població està cansada i amb més crispació que mai cap a la salut pública”. Ara bé, des del gremi reiteren que “una  agressió no és mai justificable, tot i que sigui la resposta i una manera equivocada que té el ciutadà de manifestar que està fart”.

Efectes de la inseguretat dels professionals de la salut

L’efecte que provoca episodis com el de la setmana passada a Terrassa és que el sanitari hagi de treballar en tensió contínuament. El cap autonòmic del SATSE indica que “no pots estar atenent un pacient que ho necessita i també estar pendent darrere per si hi ha algú que t’agredirà perquè no està content”. Les retallades impliquen que els professionals hagin de doblar torns i fer més hores de les quals els hi pertoquen. Montoya afirma que aquest cansament fruit de les hores treballades i aquesta tensió d’estar vigilant, no només el pacient atès, sinó tot el voltant, “pot desembocar en una situació i en un espai de treball estressant que malmeti la salut mental de l’infermer o la infermera”.

Què demanen?

El manifest que el sindicat va publicar el 20 de juny amb el lema “Aturem el nou atac a la sanitat pública” demana, entre altres coses, a les autoritats una ampliació del crèdit pressupostari per cobrir les necessitats sanitàries d’aquest estiu. Denuncia, també, la manca de substitucions de personal que obliga als infermers i infermeres a treballar en condicions inacceptables i reivindica la instal·lació dels últims sistemes d'informació d’alerta en cas de perill.

Ignacio Montoya destaca la importància de la dotació d’un vigilant en els centres més candents: “No pot ser que normalitzem que hi hagi vigilants a segons quins llocs i als centres públics no, és ajudar un company”. Els sanitaris fa anys que remarquen la necessitat de la figura d’un vigilant als hospitals i als centres d’atenció primària. Malgrat això, les autoritats consideren que donaria una mala imatge de la salut pública versus la població.

Un altre debat que s’obre amb les agressions a sanitaris és el de la protecció de les seves dades a l’hora de denunciar. El cap autonòmic del SATSE indica que altres administracions públiques tenen un codi i el pacient no pot saber el teu nom. Això a la salut pública no passa, i quan un professional denuncia un episodi de violència, física o mental, el pacient pot saber els teus noms i cognoms, fet que pot arribar a ser perillós.